Set Aigües 2010. 2ª Part.

La bellesa de molts xicotets clubs de corredors populars, com a Dorsal 19, no esta en l'èxit dels seus corredors, ni en el seu gran numero de corredors, ni en la seua capacitat organitzativa. La seua bellesa més fonda residix en la capacitat d'integrar a tots els seus corredors en un suau cercle de convivència, un blanet matalaf que ens permeta participar en les carreres junts. 

Els corredors més bojos, els més atrevits, els lents, els ràpids, els mas veterans…, tots tenen el seu lloc, inclús hi ha lloc per als solitaris i per a eixos corredors que moltes vegades se saben perduts. El simple i el maniàtic ens mouen a voltes a la rialla i tal vegada són, de vegades, objecte de bromes de poc gust, però tenen sempre la protecció i troben ben sovint afecte. És probable que l'esperança d'un esport més sa i millor calga buscar-la en eixos xicotets clubs perduts pels pobles, càlids i amables, i no en els paorosos i gegantins clubs on els corredors han renunciat a conéixer-se entre ells.

Tal vegada és ací on radique l'èxit de la nostra excursió a Set Aigües, perquè corredors molt distints es van sentir protagonistes. Els millors i més ràpids com Carlos i Carmen van córrer sabent que qualsevol que fóra el seu resultat per a Dorsal 19 eren els millors.

Els que ja estan rondant el mig segle com Vicent, Pascual i Toni sabien que eixe era el seu dia i que Set Aigües 2010 era la seua carrera i ho van demostrar. Els que ronden els quaranta com, Tony, Alberto, Paco, David, Briones, Fernando i Arbona van acabar amb la satisfacció que els queda per davant una llarga carrera atlètica plena de grans competicions i moltes satisfaccions, encara que també molta paciència perquè per a batre la marca de Ramón hauran d'esperar al voltant de 25 anys.

I és que Ramón va aconseguir establir una marca històrica en el nostre club, 1h. 31m. per a majors de 65 anys, una marca que si no la bat ell, haurem d'esperar molts anys per a vorela caure. 

I és que al realitzar una carrera compensada amb un coeficient per a cada edat podem apreciar el valor que tenen tots eixos corredors veterans que veiem en les carreres perquè el seu merit no radica en la seu marca sinó en els seus anys per a fer-la.

Per cert, Ramón, l'any 2021 te la batré i m'hauràs de convidar a un sopar.

I així entre rialles i bromes acaba esta edició de Set Aigües i la celebració del I Trofeu Dorsal 19 en carrera Compensada.