Crisi? Quina crisi?

      És cert que l'economia està en crisi i convé aclarir què significa açò. La paraula crisi sol relacionar-se amb significats negatius, amb hecatombes. No obstant això el significat real no és eixe, crisi significa canvis. Les persones patim crisis i amb elles no té per què arribar la fi del món. 

     Però saludem abans a tots els que ens preparem per a no patir una crisi en la Marató de València.

     Si mirem la definició de crisi que ens dóna la Reial Acadèmia en el seu primer enunciat ens diu: 1. F. Canvi brusc en el curs d'una malaltia, ja siga per a millorar-se, ja per a agreujar-se el pacient.

     Com veieu és un canvi brusc d'una situació, i en la marató eixe canvi ens vindrà quan canviem de consumir hidrats de carboni a consumir greixos, eixa és la crisi de la marató.

     És el que podem anomenar Crisi Energètica.

     Quan afrontem una carrera dura i la marató ho és, molts de nosaltres portem damunt els anomenats gels que pensem ens serviran per a millorar el nostre rendiment. Òbviament la nostra carrera no serà millor respecte al nostre potencial físic només per utilitzar eixes substàncies energètiques.

     Quan els gels funcionen, com a màxim ens ajudaran a resoldre crisi de rendiment, però quan ja estem en crisi per motius energètics el resultat final ja esta compromés.

     Perquè servixen per tant els gels?

     Estes substàncies les podem considerar com la roda de recanvi del nostre cotxe. No servix per a res si no punxem però serà important si ens tara una roda, arribarem al nostre destí però haurem perdut temps.

     El mateix ens succeïx amb els gels: hem de córrer amb l'esperança de no tindre una crisi energètica i que no ens faça falta utilitzar-los.

     Però perquè tindrem una crisi energètica en la nostra marató?

Per tres motius principalment:

   1) Per un error tàctic, causat per una elecció errònia del ritme de carrera que ens obligara a consumir en excés nostre glucogen (hidrats de carboni).

   2) Per una falta de condicionament del nostre metabolisme al ritme de marató que ens fa utilitzar de manera inapropiada  les nostres reserves energètiques.

   3) Una inadequada alimentació els dies anteriors i sobretot el dia abans de la marató.

     Només en este ultime cas els gels tenen una elevada eficàcia.

    Per tant quan entrenem cal tindre molt present el següent:

1) Entrenar de manera que els nostres músculs estalvien glucogen a ritme de marató.

2)  Triar bé el ritme de carrera segons les nostres capacitats.

3)  Alimentar-nos de forma adequada.

     El factor per tant més important en un entrenament de marató és evitar la crisi i evitar haver de recórrer a cap gel.

     Però açò és una habilitat difícil de realitzar per que, curiosament, per com és de fàcil de posar en practica la solució.

     I és que a vegades el corredor aconseguix complicar-se l'entrenament.

     De fet, confiem a coses poc importants la solució dels nostres propis errors. Benvinguts siguen per tant els gels que són necessaris per als corredors que comenten errors en el plantejament de la carrera ja que són útils per a posar remei a un error tecnicotàctic però que ja ha obstaculitzat l'èxit final.

     Prendre gels sense tindre necessitat real no comporta cap avantatge, ja que l'organisme només utilitzara l'energia que li faça falta, no més.

     Quan parlem en les nostres tertúlies dels problemes que se'ns presenten en les carreres podem comprovar que molts confonem la crisi energètica amb la fatiga muscular, però esta ultima és causada pels repetits impactes de les nostres cames sobre l'asfalt i de la progressiva perduda d'eficàcia i a partir d'ací la nostra mecànica de carrera canvia i al no estar habituat ens produïx molèsties. 

     No hi ha solució a este problema en carrera, només el podrem solucionar amb un entrenament adequat. Els gels res poden fer amb la fatiga muscular. Si no sabem distingir el problema triarem solucions inapropiades.

     Acostumar-nos als gels sense motiu ens succeïx llavors com el conductor que per por de punxar es para a agafar més rodes de recanvi, el corredor pren més energia de què necessitarà.

     Mai punxem les quatre rodes! Llavors si que tindríem de veritat un bonic problema!

     Però molts de nosaltres hem notat una milloria amb els gels sense haver arribat a esgotar totes les nostres reserves d'energia, Que succeïx llavors? En realitat la millora només és mental perquè la cafeïna o qualsevol tipus d'estimulant que porten ens eleven la moral i notem una milloria, i quan la falta de sucre en sang és molt gran llavors el nostre organisme sol alimentara al nostre cervell pel lo que ens sentirem millor i no anira a les nostres cames ni en la nostra marca, ah que dóna el mateix! Millora és.

     Els gels només ens serviran per a anar subministrant-nos energia a poc a poc amb la finalitat de no arribar a esgotar-la, si l'esgotem la marca esta perduda, realitzar una bona marató només s'aconseguix tenint  ben entrenat el ritme de marató i així no tindrem ni fatiga muscular ni fatiga energetica. 

     Ací esta el debat.