El Rei també és Príncep d'Astúries.

  La concessió el divendres del Premi príncep d'Astúries de l'Esport a l'etíop Haile Gebrselassie ens plena d'orgull a tots els maratonians i corredors populars. Però saludem abans a tots els corredors que senten que un poc d'eixe premi és també per a nosaltres.

Tots ja haureu endevinat l'alegria que sentim en Dorsal 19, perquè l'estima que sentim pel Naftanga –El cap- com el van dir des de xiquet per les seues qualitats atlètiques, és des de fa molts anys molt gran, en este blog és quasi un déu, molts vídeos hem vist, des d'eixa final de 10.000 quan era júnior en què va rebre eixa un calbot de part del segon classificat fins a alguns dels seus rècords.

Però Haile és un poc més per als corredors populars, nosaltres correm per a estar en forma i millorar les nostres marques i açò ho fem durant molts anys i per a molts de nosaltres Haile Gebrselassie ha sigut eixe company que ens ha acompanyat durant tot eixe temps, nosaltres batent nostres marques i el guanyant medalles, nosaltres acumulant maratons i carreres i Haile col·leccionant rècords.

Es va convertir en company quan abandona la pista, tal vegada espentat per Bekele, i es va unir hi ha nosaltres en l'asfalt i va aconseguir el que nosaltres sempre somiem,anar millorant les nostres marques i el millorava rècords del món, rècord del món de 10000 en carretera, rècord de Mitja Marató i es va convertir en un corredor mes quan vam parlar i vam fer una volta de calfament en pista d'Almeria, després a Granollers va tornar a demostrar-nos que amb els populars era un més.

Però si Haile Gebrselassie volia ser com un corredor de Dorsal 19 tènia que ser maratonià, i ho va fer, es passa a la marató li costa com a tots assimilar la distància, es lesiona, va haver d'abandonar en les primeres maratons però un maratonià ha d'insistir, i Haile ens va demostrar que després de tants anys en la pista es podia córrer marató, i siga convertit en el millor maratonià de la història i és l'ultime d'eixos grans corredors que eren capaços d'estar una dècada en el més alt nivell, que no eren flor d'un dia, que eren Gallina i no l'Ou que solen ser la majoria dels maratonians d'elit, corredors com Carlos Lopes, Paul Tergat, Abel Anton, Martin Fiz, Gelindo Bordin, Robert de Castela, Monegetti i Abebe Bikila són irrepetibles ja que eren capaços de mantindre's en forma durant tot l'any, començaven la temporada amb els deu en pista, Mundials de Cross, Mundials de Mitja Marató i inclús era capaços de córrer una marató a la primavera i Haile Gebrselassie inclús es va atrevir a participar en els mundials de pista coberta i ser campió en 1500 m. I en els 3000 m..

En fi fondista perfecte, capaç de córrer el 1500 en 3:31.76, els 3000 en 7:25.09, els 5000 en 12:39.36, els 10000 en 26:22.75, La Mitja Marató en 58:55 i per fi la Marató en 2:03:59.

Si voleu tota la informació dels seus rècords i carreres punxa en Haile Gebrselassie.

Seria el Dorsal 19 perfecte, perquè nosaltres que pensem que la carrera a peu és un poc més que la pura competició. Que el «tot val» a vegades embruta l'essència d'una pràctica, siga en la disciplina que siga, que va nàixer amb l'objectiu de cultivar no sols el cos, sinó també la ment i l'ànima. Per això estem molt contents que el Premi príncep d'Astúries dels Esports se l'hagen donat a Haile Gebrselassie. No ens importen tant en este cas els seus èxits professionals (doble campió olímpic, del món i rècord mundial de marató), sinó el fet que se l'haja portat un bon tipus. 

A un corredor com nosaltres, encara que un poc mes ràpid, un corredor que disfrutaria en els nostres esmorzars i les nostres tertúlies i a les que sens dubte esta invitat, i al que sens dubte una bona cervesa i un bon entrepà li encantarien.