L'altre dia en un esmorzar parlàvem sobre si la carrera a peu era només un esport i que les carreres tenien molt d'espectacle i discutíem sobre el valor cultural que tènia. Però saludem primer a tots els que saben del valor cultural de la carrera a peu.
És cultura la carrera a peu? Com no serà cultura un esdeveniment en què es reunixen milers de persones amb un únic objectiu en comú, córrer.
I per sobretot perquè ens n'anem hi ha trobar gent de tots els estaments socials i culturals.
Si busquem la definició de cultura ens trobem que és: “Conjunt de formes de vida i costums, coneixements i grau de desenrotllament artístic, científic, industrial, en una època, grup social, etc.” És com la definix la Reial Acadèmia Espanyola.
Continuem pensant que l'esport no és cultura?
Respecte molt les opinions diferents, però l'esport és educació. Si als corredors (oblidem els professionals un segon, encara que es podem col·locar també a ells) se li ensenya a respectar als seus companys, conviure amb ells, respectar regles, defendre ideals, treballar en equip, respectar als majors i a les autoritats, etc.
Açò no és educació? Educació no és aprendre a sumar 1+1. Va més enllà d'això... és modals, valors, coneixements, etc...
No crec que existisca un ofici o professió (o com vullguen cridar-li) que ajunte tants factors culturals com la carrera a peu. Si l'utilitzem bé, es podria utilitzar com un aprenentatge de com ens hem de comportar en el món actual ja que és molt paregut a la nostra vida real (competència, alegries, tristeses, justícies, injustícies, etc...) pa què anem assajant, sense saber-ho, com és la vida que ens toca afrontar.
Jo crec que dir que l'esport no és educació ni cultura és totalment un errada. Igualment respecte l'altra opinió perquè crec que eixe és el camí per als debats que realment servixen per a alguna cosa.
El diumenge en La Mitja de Gandia ho vam poder comprovar una altra vegada, igual que tots els caps de setmana, la camaraderia dels corredors s'observa en tots els instants, mentres arrepleguem el dorsal, mentres ens prenem el café, mentres calfem i sobretot mentres estem participant en la carrera. Sens dubte la relació cordial que existix entre els corredors es transmet també als espectadors que no sols animen als seus corredors sinó a tots per igual, no com en molts esports que s'encoratja als seus i es mofen dels altres.
Dic açò per a aclarir alguns conceptes, hi ha Gandia vam córrer per a confirmar les nostres possibilitats no per a canviar els nostres objectius almenys de manera significativa.
La velocitat en les sèries, en els llargs, en les recuperacions i les seues distàncies estaven pensades per a realitzar unes marques que no hauríem de canviar hi ha ultima hora.
En fi, com veieu dotze corredors a Gandia dels quals nou estaran en la Marató de València i si afegim a la llista Fernando Vicens que va triar Benigánim i a Paco que no va acudir perquè tènia un bateig resulta que anem hi ha ser 11 el dia 27 de novembre.
Molts corredors i moltes estrenes en eixa carrera que sempre serà mítica, la Marató.
GANDIA.
SALA FERRER, CARMEN 1:23: 52
FOLQUES LORENTE, MAXIMO 1:35: 36
SENDRA FRANQUEZA, VICENT 1:37: 30
PONS SORIANO, ALBERTO 1:37: 30
WOODALL, TONY 1:38: 00
SERVER COSTA, FREDERIC 1:43: 36
PIERA FERRER, BAUTISTA 1:45: 33
SALA GONZALEZ, VICENT 1:58: 20
ALEMANY SENDRA, RAMON 1:58: 20
BOLTA NAYA, JUAN 2:04: 55
XI GRAN FONS VILA DE BENIGANIM
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada