Un agradable fi de setmana

     Acabem d'acabar un cap de setmana ple d'activitats, sopar d'entrega de premis de la Volta a la Marina, carrera en el Reial de Gandia, carrera nocturna en la platja de Xeraco i l'entrenament en la Vall d'Alcala.

     Hem de destacar el trofeu rebut per Tania Navarrés pel seu tercer lloc de la seua categoria en la Gala de la Volta a la Marina, també destacar el tercer lloc aconseguit per Máximo en la carrera de Xeraco i el bon entrenament físic i mental que aconseguim en Alcala.

     Hi ha en tots nosaltres i sobretot en els corredors unes forces ocultes que només aconseguixen la seua eficàcia quan sorgix, com per a aclarir-les i fixar-les, un objectiu clar i interessant que pot concretar i unir eixos impulsos confusos fins a fer-los prendre la forma i l'atractiu d'una meta.

     En la carrera i tertúlia posterior als entrenaments com el de la Vall d'Alcala és on moltes vegades trobem un objectiu assequible ja siga una mitja marató o tal vegada una marató, és tot un procés pel qual una sèrie de motius vagues i dispersos configuren una espècie de nova font d'energia, que és fonamental per a aconseguir que siguem capaços d'emprendre tots els entrenaments necessaris.

     I és un procés que quasi sempre depén de la nostra capacitat d'aconseguir uns costums o hàbits que ens ajuden a gestionar bé les nostres aspiracions, desitjos i sentiments, que moltes vegades són confusos i inclús contraposats. Perquè és freqüent que tinguem ganes d'aconseguir una marca però no ganes de fer el que és necessari per a aconseguir-la. 

     Es pot tindre ganes de córrer una marató però no tindre ganes de realitzar tants quilòmetres. Es pot voler donar una alegria als nostres companys i assistir als entrenaments però cal véncer la peresa per a alçar-se i anar. Si no es té voluntat, només s'aconseguix fer el que es té ganes de fer en eixe instant, però no s'aconseguix res fora d'eixe curt termini.

     Per això la voluntat consistix en bona part a adquirir l'hàbit de voler entrenar, amb la qual cosa es produïx la paradoxa que voler és una qüestió d'hàbits.

     En la Vall d'Alcala hem aconseguit un bon entrenament per al nostre físic però més important ha sigut començar a aconseguir eixa sana costum d'eixir a entrenar en companyia, tan necessària per a aconseguir la marató.

     Quan hem experimentat eixa esclavitud del pantaix, de l'ofec i del cansament cada vegada que eixíem a córrer i ara notem eixa agilitat, eixa camallada llarga, rítmica, resolta i ens trobem corrent per les muntanyes d'Alcala disfrutant del paisatge i d'una agradable xarrada ens adonem de l'important que és l'entrenament habitual, l'eixir a córrer amb assiduïtat i que per a disfrutar corrent cal eixir a córrer i no convertir la carrera a peu com una cosa espontania perquè l'espontaneïtat sol ser desastrosa.

     Nosaltres ja sabem que si no convertim la carrera a peu en un hàbit quasi diari en poc de temps ens trobarem baix, sense forma, una altra vegada decebuts i frustrats per no poder anar a córrer on realment desitgem.

     Ens topem, com sempre, amb la tossuda realitat de l'esforç, amb la necessitat entrenar i amb l'evidència que el que volem no sempre coincidix amb el que ens abellix.

     Ha sigut com quasi sempre un bon entrenament de club, animada carrera, animades conversacions que serien molt llargues de contar i que inevitablement ens porten a nous compromisos com a la realització el divendres 5 de juliol de la clàssica prova dels 7 minuts on una vegada més utilitzarem eixa escusa per a reunir-nos i sopar així com buscar qual és el nostre estat de forma amb vista a la carrera del club el 27 de juliol en Rubielos de Mora, i és que açò és un sense parar.