Què vull fer la pròxima temporada?

     D'ací a no res ens trobarem a fi d'any, este 2013 el estarem liquidant en molt poques dates i és el moment adequat per a recapacitar sobre el nostre estat de forma, perquè no hi ha carreres importants per a les que ens estiguem preparant i per tradició són dates de fer balanços.

     Normalment hauríem d'estar recuperats de tots els entrenaments i competicions que vam realitzar ja siga este estiu però sobretot de les què hem realitzat esta tardor, dir també que sabem el que ens ha eixit bé i allò que ens ha eixit malament i que no vam poder controlar en el seu moment.

     Si al que ens ha eixit malament no hem posat remei és ara temps de fer-ho.

     Molts de nosaltres portem des de la primavera sense fer cap marca d'interés, ens van passar les millors mitges de la primavera i la Volta a la Marina i no vam aconseguir quedar completament satisfets i després vam deixar passar un estiu en què se nos va fer molt complicat entrenar amb tant de calor per a després preparar, un poc la marató de València o Castelló per a maquillar una temporada que es presentava gris, i és ara el moment d'analitzar la temporada passada per a veure si vam cometre alguns errors o si podem millorar en alguna cosa la següent.

     Un dels errors més comuns que hem pogut cometre és l'excés de carreres i la mala gestió que hem fet d'elles.

     En el programa de carreres per a l'any que ve hem de ser selectius i participar només en aquelles que servixen per a ajudar-nos hi ha aconseguir l'objectiu que ens hàgem fixat.  La resta no les deuríem tindre en compte. Anem hi ha intentar concentrar-nos en els nostres objectius per a poder estar al màxim nivell eixos dies. L'estar concentrats comporta l'exclusió de tots els elements que ens puguen distraure de poder traure el nostre màxim rendiment.

     És ara quan hem de marcar-nos dos o tres dates claus per al 2014 i dirigir tots els nostres entrenaments cap a elles. Cada vegada ens trobem amb més dificultats per a trobar el temps necessari per a entrenar i hem de ser “avars” a gastar energies en activitats o entrenaments que no ens donen cap benefici, així com traure el major rendiment de cada entrenament que realitzem.

     Els maratonians han de buscar ja la data de la seua marató “estrela” així com els que vullguen ser, els corredors interessats en la carrera del club han d'esbrinar on i quan se'n va ha realitzar el pròxim V Trofeu Dorsal 19 i analitzar la seua distància i el seu circuit, els apassionats per la Volta a la Marina veure les dates i començar a planificar les carreres en què descansaran i les que devem “estrényer”, si volem una bona marca  en una mitja cal saber ja en qual ho anem ha intentar, cada un ha de buscar el seu objectiu i realitzar una programació de tota la temporada.

     Ja se, i tinc exemples més que sobrats per a saber que a molts corredors els costa abordar eixa pregunta tan senzilla i tan crucial com és Què vull fer la pròxima temporada? Per què i per a què vaig ha entrenar? Tendixen a eludir eixa qüestió, a ajornar-la contínuament, com esperant que carrera rere carrera o entrenament després d'entrenament acabar descobrint-ho.

     El pitjor és que, si ho retarden molt, corren el risc de trobar-se un dia amb la impressió que haver corregut tota la temporada sense a penes sentit. I quan més tard succeïx açò, més difícil resulta corregir el rumb. Tant, que a molts llavors eixe descobriment els ompli d'angoixa i ho sepulten davall la màscara de la perduda d'il·lusió i entusiasme per la carrera a peu.

     Hi ha etapes en cada temporada que propicien més eixa tendència a fer balanç del que farem i estes dates són ideals per a programar l'any que ve.

     En molts d'eixos balanços és fàcil pensar (moltes vegades amb poca objectivitat) que es podria haver fet molt millor ús d'eixe temps en carreres ja consumit. I per això poden deixar un cert sabor amarg, del que va poder ser i no va ser, de tantes limitacions, de tants errors i fracassos.

     Però també eixes crisis poden ajudar a rectificar una planificació equivocada. Seran útils en la mesura que ajuden a prendre consciència dels errors (i descobrir, per exemple, que hi havia prou mediocritat, o que junt amb un cert èxit s'ha arribat a una situació de greu deteriorament físic, o que s'estava massa entrenat, etc.). Podem traure profit, i molt, en la mesura que eixe balanç s'aborde amb il·lusió i esperança de canviar, sense ignorar les conquistes i encerts passats, i sense fer taula rasa de tots eixos empenyoraments que van valdre verdaderament la pena i que també jalonen la nostra vida.

     És cert que els vells hàbits exercixen sobre nosaltres una inèrcia molt forta, i que trencar amb modos de ser o de fer molt arrelats pot resultar-nos verdaderament costós. A vegades, no ens bastarà amb només una ferma resolució i la nostra pròpia força de voluntat, sinó que necessitarem l'ajuda d'altres. Per a superar hàbits negatius, com per exemple els relacionats amb la peresa, no realitzar entrenaments, no tindre un pla, no tindre un objectiu, etc., pot resultar decisiva l'ajuda d'altres corredors. Si s'aconseguix crear un ambient en què resulte fàcil eixir a córrer i entrenar i al temps compartir metes i projectes sempre ens sentirem ajudats i compresos, i això és sempre molt eficaç.

     La reflexió sobre els nostres entrenaments i carreres ens allunyara de tindre una visió superficial de la carrera a peu i ens farà recórrer el nostre propi camí. Les carreres i els nostres entrenaments ens presenten nombrosos interrogants, dels que normalment només obtenim respostes parcials i incompletes, però amb una reflexió freqüent podem aconseguir que molts d'ells no ens desvien del nostre objectiu.

     Per això és important que el goteig de xicotets esforços quotidians no ocupe amb tal força el primer pla de la nostra atenció que deixe sense espai per a les qüestions de verdadera rellevància.

     Intentem triar les nostres metes per a la pròxima temporada i el pròxim 12 de gener del 2014 en el Dinar del Club anem a exposar-les i a discutir-les amb les dels nostres companys a fi de poder afrontar l'any que ve més abrigats i que els nostres objectius siguen els objectius de Dorsal 19.