Cremem la nostra falla.

Molt bé, estem davant de un cap de setmana què podríem denominar assossegat, del que no estarem davall la pressió de la competició, no així de la pressió de l'entrenament i de com combinar-lo amb les falles.

Així que el que podem fer és buscar la nostra família o amics i eixir a divertir-nos, cal prendre's unes xicotetes vacacions i compartir amb ells no sols la nostra afició per la carrera a peu sinó participar de les activitats que més els agraden.

Una altra cosa que cal fer és visitar les falles i buscar quantes s'han recordat del corredor, i veure si les seues crítiques són encertades i gracioses, i veure si s'ha indultat a algun “ninot” corredor.

Els ninots indultats han existit sempre, així que no cal estranyar-se que algun ninot corredor isca corrent per a salvar-se del foc, encara que l'essència de les falles, i per tant dels ninots inclosos en elles, és desaparéixer davall el foc per a simbolitzar la destrucció d'allò que es critica.

Perquè al final, Què seria de la festa les Falles sense el monument? Per tant res, seria com una carrera sense corredors perquè el monument faller, o simplement falla, és la base de la festa.

I per a què es planta la falla? Per tant per a cremar-la, perquè si no, no seria una falla.

I per a què correm? Per tant és una bona pregunta que no es pot respondre tan fàcilment, cada un de nosaltres té muntada la seua pròpia falla de corredor; la composició, impacte visual, pintura, acabat, crítica i coherència temàtica de la nostra falla és la que mostrara el motiu pel qual eixim a córrer i el que som com a corredors.

Un recorregut per les falles dels nostres corredors ens permet descobrir el que són, igual que en les falles de veritat; la corrupció, els polítics, els escàndols  i les vides dels famosos formen part de la temàtica de cada falla i el seu sentit crític. En les dels nostres corredors són les ganes d'entrenar, la il·lusió, l'entusiasme, les seues metes i els seus objectius el que ens ha de dir el significat de la seua falla i el que l'artista desitja transmetre.

La falla es crema la nit de Sant Josep, la falla del corredor la conservem o mantenim la tradició i la cremem? Perquè no és mala idea, lo de purificar-nos almenys una vegada a l'any, traure al carrer totes la idees velles, totes les il·lusions que ja no usem, tot eixe entusiasme que tenim oblidat en algun traster, traure al carrer eixes metes i objectius que se'ns han fet vells de tant anhelar-los, amuntonar-los i cremar-los.

És lògic que abans d'iniciar qualsevol compromís amb la carrera a peu, abans de sembrar qualsevol bona idea netegem  de zitzània tot el que ens puga molestar.

Necessitem purificar-nos. I el foc és un bon agent purificador, açò requerix valentia, abrivament, decisió per a encendre la metxa després ja vindrà la mascleta i la nit del foc i ens mostrara tota la novetat.

Així que quan ens trobem davant de les cendres de la nostra falla ens arriba el moment de moure'ns, perquè el canvi implicarà moure's, la nostra intel·ligència, si no està atrofiada es dóna compte del que ha de fer per a canviar. És quasi un pas automàtic, esta visió ha de ser capaç per a moure'ns a canviar tot allò que necessitem canviar per a assemblar-nos cada vegada més a eixe corredor que ens agradaria ser. La primera cosa que hem de fer no és una altra cosa que la formulació d'un ferm propòsit de millora.

Fixa't molt bé que he anotat la paraula ferm. No és una redundància. El que succeïx és que estem acostumats a fer tants propòsits sense fermesa, que per això he volgut aprofundir en eixa paraula. La diferència entre un propòsit dèbil i un propòsit ferm radica en les bases en què se sustenta el dit propòsit. Un propòsit ferm se sustenta en una bona reflexió i a anar a l'arrel del que volem fer. Un propòsit dèbil es fa per a eixir del pas, per a tranquil·litzar la consciència. Un propòsit ferm es fa a fi de canviar, de millorar.

Estem en falles, a disfrutar-les.