Preparats per la gloria

Per fi, la Volta a la Marina ja esta ací, el pròxim dissabte en Teulada sera la primera carrera, d'un total de nou, el dia 12 d'abril comencarem i acabarem el 14 de juny a Benissa.

Seran dos mesos de carreres tots els caps de setmana, dos mesos intensos en què eixirem a córrer, dos mesos en què els 34 de l'Ambra estaran per tota la Marina, i igual que els 300 espartans, nosaltres amb 34 dominarem, sinó les carreres, si l'ambient de les carreres.

I repartits per tot el gran grup de corredors transmetrem eixa alegria i eixa forma d'entendre i practicar la carrera a peu que tenim en l'Ambra, i esperem que a l'acabar esta Volta a la Marina ens recorden en tots els pobles, pel nostre saber estar, pel nostre saber córrer i que ja no siguem 34 corredors sinó que pareguem quasi els 300.
Ahí van els seus noms:

Hector Perelli Guardiola
Fernando Sendra Reig.
Julia Sendra Giner.
Juan Francisco Frau Ferrer.
Arnau Frau Garcia.
Salvador Pascual Escriva
Vicent Sala Gonzalez
Carmen Sala Ferrer
Alberto Jose Pons Soriano
Cristina Pons Sendra.
Maria Morell i Cambrils
Carlos Jose Briones
Juan Jose Arbona Escriva.
Fernando Vicens Pastor.
Enrique Llambies Sendra
Vicente Sendra Franqueza
Jose Pascual Sendra Franqueza
Carlos Siscar Bay
Ximo Sala Ferrer
Pascual Company Puig
Andrea Company Faes
Jose Esplugues Bañuls
David Camps Sendra
Laura Pascual Pascual
Juan Antonio Server Millet
Karen Patricia Lynca
Joan-Carles Cambrils
Fernando Mas Siscar
Ramon Alemany Siscar.
Pascual Bolta Sastre
Sandra Frau Garcia
Pau Sendra Giner
Vicente Carlos Mengual Cots.
Jose Mengual Moll.

Si falta fer alguna inscripció me'l feu saber.

Volta a Peu. Moltes preguntes.

Tenim ja a un mes la nostra Volta a Peu, estem en l'edició XXVI, que són moltes, i algunes coses han canviat des que vam començar, els circuits, la distància … però el mes significatiu per al meu pareixer és l'augment de participants, portem ja dos anys passant de 900 corredors, i esta quantitat requerix un esforç organitzatiu que a vegades és difícil de veure i valorar.

No s'arriba a esta quantitat d'un any per a un altre, sinó que l'augment és a poc a poc, i l'organització de la carrera també va creixent a poc a poc, som molts els que fem que es puga realitzar.

Però la Volta a Peu de Pego, ja fa anys que complix amb els mínims requisits per a ser una gran carrera, però deuríem conformar-nos amb els mínims reglamentaris?, tot ha de créixer a poc a poc.

A Pego, esportivament crec estar en la veritat al pensar que el corredor esta bén servit, el circuit esta en condicions per a fer una bona carrera, aclarit, senyalitzat, marcat i el corredor quan acaba es porta un record, camiseta, un bon avituallament; aigua, taronges, suc, pastisset… així que podríem dir que esportivament estem bé.

Però cal quedar-se ací?, les grans carreres ho són per un algo més, tot l'anterior ho tenim en un 99 % de les carreres de la Comunitat Valenciana.

Llavors com créixer?, com millorar?, cap a on hauríem de dirigir els nostres esforços?, que ens falta?.

És molt possible que el dia 3 de maig tinguem a 900 corredors en els nostres carrers, que els podríem ensenyar? O que podríem aprendre d'ells?.

Vénen 900 persones que practiquen l'esport que ens agrada i deixarem que es vagen sense haver aprés res?, sense haver ensenyat res?, sen se que ells tinguen un bon record de nosaltres?, sense que ho tinguem nosaltres d'ells?, estan agust en la nostra carrera?, ho estem nosaltres?, si no l'estan perquè?, es divertixen?, ens divertim?.

I els acompanyants ho passen bé?, els que vénen a veure la carrera la veuen?, troben dificultats a trobar-nos?, poden aparcar?, poden prendre un café?, els podem ajudar en estes coses?, Com?, saben si hi ha alguna cosa interessant a Pego per a passar la vesprada?, es queden a sopar?, els podem ensenyar on?.

En fi estes són algunes preguntes, segur que hi haurà mes, que podem contestar?, o deixem que córreguen i ja esta, fins a l'any que ve.

Sabatilles de competició

    Ara que començaran les carreres de la Marina deuríem comentar alguna cosa sobre les sabatilles que molts de nosaltres utilitzarem per a competir.
     Una bona part dels corredors només usa un parell de sabatilles per a entrenar, mentres que molts altres utilitzen diversos tipus de sabatilles depenent de la classe d'entrenament que realitzaran i a que velocitat correran.
     Quan correm ràpid, com per exemple en els ritmes més ràpids que la carrera lenta –i òbviament en carrera- molts corredors preferim utilitzar sabatilles lleugeres.
     La major part dels corredors que utilitzen sabatilles lleugeres pensen que el seu avantatge esta és el seu reduït pes i és açò el que fa que es puga córrer mes ràpid, però no és del tot cert.

     És veritat que el pes alguna cosa incidix en la velocitat, ja que si una sabatilla pesa 50 grams menys que una altra es nota.

     Però la veritat, és que l'avantatge de córrer amb sabatilla lleugera deriva que tenen una major acció mecànica al no tindre quasi cap tipus de suport, la qual cosa fa que el moviment del peu i el turmell siguen mes lliures, flexionen millor.
     La sabatilla de competició o d'entrenaments ràpids pesa poc en relació a una sabatilla d'entrenament i amb molta amortiguació perquè té una entresòl menys espessa, la part del taló és més baixa, i no té elements de suport que són els que estabilitzen el peu en la fase de suport.

     A l'eliminar tots estos elements perdem pes, però sobretot tenem més flexibilitat.

     Quan comprem una sabatilla de competició la primera cosa que comprovem és el pes, però el que en realitat deuríem comprovar és la seua flexibilitat, la deuríem plegar, quant mes es doble i menys coste de doblegar, tant menys força farà el nostre peu en la fase d'impuls, amb la qual cosa estalviarem energia i açò és molt important en una carrera llarga.
     I és ací on esta el real avantatge de córrer amb una sabatilla de competició.
     Quan competim o fem sèries amb les sabatilles pesades, amb mes amortiguació, tenim el desavantatge que ens cansem mes, però sobretot fatiguem mes els músculs del panxell que han de fer mes força en la fase d'impuls.
     Clar, que arribat a este punt seria fàcil pensar que hem de córrer sempre amb sabatilles de competició ja que tenim mes avantatges, però òbviament no és així: la sabatilla de competició a l'haver reduït al mínim el poder d'amortiguació i no oferint quasi cap estabilitat en la fase de suport, perquè no té els suports, fatiguem molt tots els músculs que controlen l'estabilitat i que són els músculs que mes treballen en el suport del peu.
     Però que succeïx quan córrem lent? Pues que la fase de suport en terra és mes llarga que quan es corre ràpid, i en este cas la sabatilla lleugera no garantix la necessària dispersió de la força d'impacte, a l'estar mes temps en contacte amb el sòl necessitem més amortiguació.
     Molts dolors i lesions vénen produïts de no utilitzar les sabatilles adequades, en fi com més lent correguem mes amortiguació i estabilitat necessitarem i al contrari quant mas ràpid correguem més flexibles hauran de ser les sabatilles.
     Un altre tema que és complementari seria el pes del corredor en relació a la sabatilla, però això ja serà un altre dia.

Assaonats 2º part.

Ens queda la 2a part dels Assaonats, sense cap dubte gran corredors de marató.

Ferran Mas.Les seues dos participacions a Benidorm i València, ens diuen que ha sigut un bon any per a ell, molt bé a Benidorm, no va fer la marca que esperava però en marató és molt important el circuit i el clima, i a Benidorm enguany junt amb un circuit dur que es complica molt més pel mal temps ens diuen molt de la marca que podrà realitzar la pròxima temporada, va estar per a mi perfecte en el seu plantejament de cara al seu segona marató a València, no s'obstina a intentar millorar lo de Benidorm i ha sabut esperar, l'eixir a València a divertir-se ens recorda que devem de tant en tant córrer maratons sense cap pressió, i així sempre estarem millor preparats en la següent i amb mes ganes per a entrenar.

Pascual Company.
Sant Sebastià i València han segut les dos maratons de Pascual, que dir de la seua temporada, per a mi ha sigut bona, ha estat en els seus marques, molt prop dela seua marca personal, si bé és cert que estem davant d'una d'eixes injustícies que algunes vegades ens deixa la marató, si algú mereix dinamitar el seu marca personal és ell, els seus entrenaments, la seua preparació, la seua dedicació i el seu entusiasme ens ensenya que en marató fins al a "cua tot és bou" i que en marató moltes vegades s'aplica la llei de Murphi com en pocs llocs, i si alguna cosa pot eixir mal segur que durant els 42 Km. Eixirà malament.
Ell sap com pocs el que cal és patir en una marató, abans, durant i després, té tota l'experiència que es pot adquirir corrent la marató, només li falta traure conclusions positives i que en la pròxima temporada puga aprofitar tot el que sap i tindre sort.

Ferran Siscar.Hi ha un dita que diu "Com més boja és l'aventura, més assenyat l'aventurer." Doncs bé Ferran, en esta temporada passada no va ser el mas assenyat dels nostres maratonians però en canvi si que realitza la "mes boja aventura" i li vaig dir que estava boig i continue pensant el mateix, però és una meravellosa bogeria que li porta a realitzar en 1 mes, dos maratons i una mitja, dit així no pareix tanta bogeria però els fets són els següents: 25 de novembre, abandona la marató de Benidorm amb dolors en el maluc, diumenge següent en Algemesí quasi torna a abandonar en la mitja, acaba caminant amb dolors en el maluc, i 15 dies després corre una marató, però esta vegada buscant el mes difícil encara, de muntanya, si de muntanya, a Segorbe i per fi l'acaba, es pot estar mes boig, o és que este aventurer esta més assenyat del que pareix, espere que no cunda l'exemple, però tènia ganes de córrer la seua marató i ho va aconseguir, espere que en els pròxims dies aparega el seu comentari en el blog explicant el Per què?.


Vicente Sendra Franquesa.
XAPO. Sant Sebastià i València son seues dues maratons. Estic recordant la marató de Sant Sebastià que realitza Vicent, només em l'explique per la intervenció del Sant, sino de quina altra forma es pot córrer en 2 h i 51 m.? i vull escriure esta marca ja que només escriuré dos marques en tot l'informe, i esta és per mi una de les importants, tot el que conega a Vicent sap de la seua qualitat com maratonià, però es pot tindre tanta qualitat?, si hi ha secrets en marató, Vicent els deu conéixer tots, ha de tindre totes les solucions i si algú sap com esquivar el mur és ell, després de la seua lesió i dels 50 anys que porta en les seues cames, aclarisc en cada cama no entre les dos, Com és possible córrer així?, només espere que algun dia ens done una classe magistral de com entrenar i córrer la marató, jo estaré allí, i si ho vol deixar per escrit este blog serà un bon mitjà de difusió, en fi, Sant Sebastià MAGISTRAL, i València, pues una marató per a disfrutar, va córrer de guia i va complir la seua comesa i es va divertir. En fi una temporada per a emmarcar.

La setmana que ve, ens queda parlar dels Microraptors.