A DÉNIA VAM ANAR D'ESTRENA.

Bo, bo, a Dénia vam estar d'estrena, Cristina per fi s'atrevia amb una Mitja, Cristina inicia un viatge per les mitges maratons que esperem siga llarg i ple d'alegries i li porte a disfrutar si és possible un poc mes de la seua afició a córrer, ja que La Mitja Marató és la carrera per excel·lència de la nostra Comunitat, ja ens contara.

Alegrar-nos també de veure una altra vegada a Mas en les nostres classificacions així com a Pascual Company, una altra sorpresa és veure Rafael Lull una altra vegada després d'haver corregut la Marató de València en 4 hores i 38 minuts, així enhorabona a tots.

MITJA DE DENIA.

Dario Ivars: 01:24:07

Pascual Company:  01:24:57

Ferran Mas:  01:30:53

Vicent Sendra: 01:32:09

Alberto Pons:  01:32:09

Pascual Sendra: 01:32:43

Cristina Pons: 02:12:41

Rafael Lull: 02:12:54

RESULTADS DE PARIS i PUÇOL.

Mentres esperem els resultats de La Mitja de Dénia, donarem els resultats de les carreres de les què ja sabem els resultats.

Com ja sabeu ahir a Puçol va començar el   Trofeu Diputació de València i allí vam estar, la carrera com tots els anys ha estat perfectament organitzada i el seu circuit que no ha canviat a servit per a comprovar el nostre estat de forma, que hi ha que dir la veritat,  esta un poc per davall de com estava l'any passat però segur que millorara, quan isquen les classificacions del Circuit veurem on es troben les nostres possibilitats enguany.

Hui un poc mes lluny ha estat corrent Bay, la que espere siga el seu ultima marató esta temporada, a sigut en Paris on ha tornat a parar el crono per davall de les tres hores, i és que si esta temporada només ell s'ha atrevit ha atacar les tres hores, almenys ens ha alçat l'anime diverses vegades i encara que esta temporada esta sent molt fosca per darrere de les tres hores almenys Bay hi ha encés alguna llum que espere ajude a recordar que on anys arrere hi havia molta llum esta temporada ha sigut una sola però almenys a brillat diverses vegades i alguna d'elles amb molta força. 

MARATON DE PARIS.

Carlos SISCAR BAY

Temps oficial:02:51:42

Temps Real:02:51:40

Km 5: 00:19:34

Km 10: 00:39:27

Km 15:00:59:27

1/2 Marato: 01:23:41

Km 25: 01:39:17

Km 30: 01:59:33

Km 35: 02:20:28

Km 42,195: 02:51:40

GRAN FONDO DE PUÇOL.

Carmen Sala : 00:58:18.

Vicent Sala : 01:05:26.

EL DRET A NO CORRER.

Hem escrit i parlat moltes vegades de com és de bona la carrera a peu, de com és de saludable eixir a córrer, de com és d'interessant acudir a les carreres i les amistats que fem. I segur que hem aconsellat a molta gent que isca a córrer i al fer-ho és possible que no hàgem pensat que hi ha persones a qui no els agrade córrer.

Per a començar, la major part dels corredors ens concedim quotidianament el dret a no córrer. Encara que afecte nostra reputació moltes vegades triem quedar-nos a casa i no eixir a entrenar i açò ocorre amb molta major freqüència del que ens agradaria confessar. Els nostres períodes d'entrenaments s'alternen moltes vegades amb prolongats descansos i el sol pensar que hem d'eixir a córrer ens produïx els miasmes de la indigestió.

Però hui el més important és una altra cosa.

r

Estem rodejats de quantitat de persones totalment respectables, a vegades titulades, i inclús que es preocupen per la seua salut, però que no corren mai, o ho fan tan poques vegades que mai se'ns ocorreria la idea de regalar-los unes sabatilles. No corren.

 Siga perquè no senten la necessitat, siga perquè tenen massa coses que fer a banda de córrer (però això equival al mateix, és que eixe “a banda” les ompli o les obnubila), siga perquè alimenten un altre amor i el viuen d'una manera absolutament exclusiva. 

En suma, a eixes persones “no els agrada” córrer. No per això són menys tractables, i inclús són d'un tracte molt agradable.

Són tan humans com nosaltres, absolutament sensibles a les desgràcies del món, preocupades dels Drets Humans i entregats a respectar-los en la seua esfera d'influència personal, el que ja és molt, però he't ací que no corren. 

Són molt lliures de no fer-ho.

La idea que la carrera a peu és saludable per a l'home és justa en el seu conjunt, encara que experimente algunes depriments excepcions.

Però evitem acompanyar este teorema amb el corol·lari segons la qual qualsevol individu que no corre deuria ser considerat a priori un ordinari potencial o un inepte contumaç. Perquè, si no, convertirem la carrera a peu en una obligació moral, i açò és el començament d'una escalada que no tardarà a emportar-nos a jutjar, per exemple, que és necessari córrer per a viure millor.

En el fons, volem que les persones comencen a córrer i que participen de la nostra afició i el primer és instruir-los i una de les millors formes és educar i açò consistix, primer a ensenyar-los a córrer i iniciar-los en la carrera a peu, però una part molt important que és la que a vegades oblidem és la de donar-los els mitjans perquè jutgen  lliurement si senten o no la necesitat de correr.

En definitiva el DRET A NO CÓRRER.

Tots tenim eixe dret, així que el diumenge de Pasqua teniu tot el dret a no córrer, tot el dret a continuar dormint en eixes hores en què millor s'adorm però penseu que tot dret porta amb si un deure.

El compliment del deure de cada u és exigència del dret de tots. Drets i deures s'integren correlativament en tota activitat social i política de l'home. Si els drets exalten la llibertat individual, els deures expressen la dignitat d'eixa llibertat.

Així que alguns deures tenim els que ens agrada la carrera a peu, un podria ser el de conviure amb els altres corredors de manera que totes i cada una de les nostres inquietuds les puguem transmetre als altres aficionats a córrer.

 

I el diumenge 12 és una ocasió immillorable, perquè si no com sabrem com afrontarem la Volta a la Marina, i que pensem fer en el Gran Fons d'Oliva, i que pensem de la nostra XXVII Volta a Peu a Pego, i com anem a perdre'ns  la crònica de la marató de Paris que segur ens contara Bay i que jo ja se que hi ha història,  i La Mitja de Dénia que segur que té coses interessants, i moltes coses mes, en resum tenim els nostres drets i també els nostres deures i el diumenge de Pascua podem triar.

DIUMENGE DE PASQUA.

M'estava preguntant com passareu cada un el diumenge de Pasqua, o millor, i sobretot...com el passàrem els corredors.

Recorde que fa temps era costum que et compraren unes sabatilles a què anomenàvem “pascueras” que estrenàvem eixe dia per a trotar i disfrutar pel camp.

Allò més habitual era reunir-se diverses famílies o anar amb amics a passar el dia en algun lloc del terme o a alguna casa de camp.

I a mitat vesprada, el que tocava era assentar-se en el sòl en rogle, en algun racó arbratge per a Berenar-se la mona de Pasqua, amb un ou dur en el centre i empolvorada de sucre o anisets de colors.

La veritat és que a mi mai m'ha agradat massa la mona (sempre m'ha paregut molt seca), encara que també és veritat que el fet de mesclar-la amb unces de xocolate ajuda a digerir-la prou.

També era tradició (i supose que continua sent) agarrar desprevingut a què tingueres assentat al costat i trencar-li l'ou d'un bacada en el front per a poder pelar-lo mentres es deia: Ací em pica, ací em cou, ací em menge la mona i ací em trenque l'ou.

Però com és lògic, este tipus de coses es van perdent. Es manté això de trencar l'ou, però ja no portem ni les espardenyes de cintes ni els vestits pintats. Ja no juguem “al mocadoret” i ja no cantem en rogle “la tarara” i “on estan les claus” i ja no volem el “cachirulo".

I que farem els corredors?, perquè no estaria malament que ens reunírem els que puguem eixe dia, 12 d'abril i isquérem a córrer, i així podríem estrenar les “pascueras”,  i a quin hora? perquè les 8 del matí no estaria malament, i com berenar la mona és a la vesprada el millor seria que després ens prenguérem alguna cosa, i en compte de jugar “al mocadoret” podríem divertir-nos parlant de les nostres carreres i en compte de volar la gerra deixàrem volar la nostra imaginació en la Volta a la Marina, i com no tindrem ous que trencar en el front d'un altre corredor almenys podrem trencar les marques que pensem fer en les nostres carreres.

En fi si no teniu gens millor que fer el diumenge 12 d'abril abans d'anar a berenar la mona passa't per les pistes a les huit del matí i correrem uns quilòmetres.

ANIMA'T.