L'excursió a la vall de Pop va ser un èxit ja que el matí es presenta amb un cel blau només adornat per uns núvols baixets que donaven un poc més de bellesa a esta xicoteta vall, però nosaltres no buscàvem sols la boniques vistes ni creuar els seus encantadors pobles ni tan sols córrer pels seus tranquils camins buscàvem trobar-nos amb altres corredors i muntar una bona tertúlia, en la que com sol succeir els que reben el major numere de comentaris solen ser els absents, però estos esmorzars no es poden reproduir, es parla ràpid amb moltes interrupcions i els temes van canviant a la mateixa velocitat de com es buiden els gots de cervesa.
En una tertúlia es comenta de tot el que esta relacionat amb la carrera a peu i convé que la tertúlia siga el més variada possible perquè cada un exposa el seu pensament de les coses i cada un sent la dels altres fins que va prenent una postura, però no és fàcil trobar corredors que parlen i deixen parlar, ara ja lluny del fum dels cigarrets.
Molts corredors solen mantindre les tertúlies través de les pantalles d'ordinador entre milions de persones desconegudes entre si, que de manera immediat aboquen la seua opinió en un fòrum, un blog, en xarxes socials com facebook o tuenti.
Jo invite a tots a vindre per que ací és on es pot veure com disfrutem de les carreres els corredors, si amb un entrepà i dos cerveses no estes llest per a xarrar, serà el café, que alguns preferim amb un poc de rom perquè encara que tinguem un caràcter mediterrani ens encanta la calor del carib i només en comptades ocasions ens atrevim amb un gin-tonic però llavors les tertúlies es transformen en conferències amb alguns monòlegs.
Però el divendres també vam córrer, 16 quilòmetres que vam realitzar a bon ritme, 5' 02'' de mitjana, el circuit no era l'idoni per a eixe ritme però si que ho eren en esta ocasió els corredors, en estos entrenaments solem córrer en grups que es formen segons les característiques dels corredors així poden participar tots, també hi ha unes quantes vies de fuga per a poder recórrer menys quilòmetres si no estem en condicions de realitzar tot el circuit, per tant intentem que tots puguen participar.
En fi, una bona excursió i ara a esperar la pròxima que la realitzarem en la Vall d'Alcala, seguint un circuit que fa anys que no realitzem i que transcorre pels termes municipals d'Alcala i de Biniaya també amb dos circuits el més llarg de 20 quilòmetres en què alternarem asfalt amb pistes de terra i com no amb la seua tertúlia posterior.
Brindem per tant perquè tot es puga complir i fem-ho amb un dels brindis més famosos el “Bríndisi” de la Traviata amb tres grans corredors, perdó tenors.
