El Au Fenix.

     Estava esta vesprada descansant i recuperant-me, i és que arriba un moment en què sempre ens trobem recuperant-nos d'alguna cosa ja siga d'una carrera o d'un entrenament o tal vegada de tot un dia de treball o d'alguna lesió i inclús d'una nit de “querer” però això ja serà un altre tema, la qüestió és que em recordava de les 4 hores i 16 minuts de Carlos Siscar en la marató de Pàdua diumenge passat.

Estava pensant que des d'aquell mes de febrer de 1984 en la marató de València ningú s'havia acostat tant en Dorsal 19 a la marca que realitze eixe dia, sol 5 minuts més lenta i és que Bay és gran, gran en les seues millors marques i gran en els seus pitjors marques.

He de dir, que crec que hi ha tingut sort perquè només es lesiona l'esquiliotibial de la cama dreta en el quilòmetre 16, crec, jo en canvi estic segur que des de la mitja marató tènia cada un dels músculs de les dos cames lesionats i és que els temps canvien i en quatre hores es poden fer i pensar moltes coses mentres correm una marató.

El circuit de la marató de Pàdua és prou bonic perquè admirant el paisatge i les distintes poblacions que s'encreuen i sobretot els dos últims quilòmetres podem pensar que és entretingut, però admira Bay el paisatge?  es va sorprende al creuar els cascos antics dels pobles de Borgoricco, Campodarsego, Cadoneghe i Pàdua?, ja ens ho comptara.

Açò em recorda al mite grec del Fènix, eixa au que sempre renaix de les seues cendres, així, el Fènix, una vegada arribada a la seua maduresa i desenrotllades totes les seues potencialitats, s'immola en una pira funerària, alhora que reproduïx el seu més bell cant, que ella mateixa construïx; una vegada reduït tot a cendres, un cuc, que apareix entre la mimes, donarà lloc amb el temps a un nou Fènix que repetirà el seu procés de desenrotllament.

És interessant adonar-se de la similitud amb la marató de Pàdua: 1- El Fènix s'immola en el seu moment de màxima esplendor; 2- és consumit pel foc, que en la mitologia universal simbolitza la purificació, el pur; 3- l'au renaix de les seues pròpies cendres en la primitiva forma d'un cuc, en les antípodes de la forma en què tornar a immolar-se.

Com veieu Bay renaixerà de les seues cendres i tornarà este estiu hi ha volar i serà una altra vegada el que era.