Els Primers 5 Km.

               Se sol dir que “tot el que acaba bé, comença bé” i també que “un bon principi sempre prepara un bon final”,  no se si en este món de la carrera a peu succeïx el mateix però els circuits de les carreres esta bé que comencen bé i que siguen ràpids per a poder agafar prompte el ritme de carrera.

Açò és el que hem intentat en la II Mitja Marató “Vila de Pego”.

Hui anem hi ha començar amb els cinc primers quilòmetres una sèrie d'entrades que ens van ha mostrar com va ha ser la II Mitja Marató “Vila de Pego”.

Els nostres primers cinc quilòmetres van ha ser eminentment rurals per tant disfrutarem de dos dels camins més tarongers de tot el nostre poble com són El Camí Sequies i El Camí Els Planes que les anem ha unir amb dos de les nostres carreteres més emblemàtiques, la de Dénia i la de Marenys, encara que per a arribar fins allí caldrà recórrer el passeig de Michel (Clot) i l'avinguda Joan Carles I.

El primer Km. com ja sabreu és en el passeig de Michel per tant és ràpid i amb dos revoltes que tenen un radi molt gran el que les va fer molt ràpides per als que les vullguen aprofitar.

El segon Km. es el que ens portara per l'avinguda Joan Carles I i l'avinguda del Metge Joaquín Pastor Alentado fins a la carretera de Dénia, pla, ample i llarg amb els seus mil metres de rigor.

El tercer Km. es rapidíssim perquè es desenrotlla per tota la recta de la carretera de Dénia i només l'entrada en el Cami Sequies a 640 m. podria representar un problema si existira un grup molt compacte de corredors perquè passarem d'una carretera amb nou metres d'amplària a un camí de cinc, esperem que a l'estar ja en els 2640 m. de carrera no represente cap problema. Tot en lleuger descens.

Anem amb el Quart Km., 900 metres pel Cami Sequies, meravellós per al que vullga disfrutar en tota la seua esplendor d'un bosc de tarongers, danya que no queden taronges en els arbres per a poder delectar-se millor, tot amb un lleuger descens.

Diuen que no hi ha quint roín i en esta ocasió tampoc, 430 metres per la carretera Marenys i la resta pel Cami els Planes, sense problemes per tant lleugera baixada en la carretera i com el seu nom indica pla en el camí, estem pues en el primer avituallament sempre rodejats del verd dels nostres tarongers.

Resumint, cinc bons quilòmetres per a començar la II Mitja Marató “Vila de Pego” que ens mostra la seua millor cara.

Marató de Castelló.

Cronica de Carles Siscar Bay.

II Marató Internacional Ciutat de Castelló 2011.

Campionat d'Espanya de Marató RFEA.

Carles Castillejo i Vanesa Veiga, nous campions d'Espanya, han aconseguit la marca mínima per a participar en els Jocs Olímpics de Londres 2012
La prova oferia un nivell esportiu astronòmic, sens dubte el millor dels últims anys doncs els campions d'Espanya a títol individual es classificaven automàticament per als Jocs Olímpics de Londres 2012, com així van aconseguir Carles Castillejo, Vanesa Veiga i Beatriz Ros, els qui van aconseguir el requisit indispensable, baixar de 2:14:00 en homes i 2:34:00 en dones.

Amb una temperatura perfecta per a les proves de fons que rondava els 10 graus i sense gens de vent, la carrera va començar puntual a les 9:00 hores.

Carles Castillejo ha batut el rècord de la prova en finalitzar amb un temps de 2h:10:08. El kenyà David Kemboi ha finalitzat en segona posició amb 2h13:51, mentre que el tercer lloc ha sigut per a un altre espanyol, Iván Galán, amb un temps de 2h15:37.

En dones, la victòria ha sigut para Jemina Jegalat que ha invertit 2h:28:34 per a completar els 42,195 quilòmetres de la prova, també batent el *record del circuit i al seu torn, sent la millor marca femenina de l'any en territori espanyol, per segon any consecutiu, com a segona classificada Vanesa Veiga (2h32:27) campiona d'Espanya i Beatriz Ros (2h33:11) completant el podium.

En total uns 2.300 atletes van prendre l'eixida en aquesta segona edició de la Marató Internacional Ciutat de Castelló i que ha comptat amb la presència de nombrós públic animant als corredors al llarg de tot recorregut.

ELS TRES MOSQUETERS DE PEGO EN LA MARATÓ DE CASTELLÓ 2011.

Els tres mosqueters "Athos, Porthos i Aramis" del Club Dorsal 19 van participar en aquesta II Marató de Castelló amb un bon paper i cadascú d'ells amb un objectiu diferent però els tres amb un ritme molt paregut.

Atletes participants del Club Dorsal 19: Màximo Folqués, Carlos Bay i Tony Woodall.

En primer lloc,cal destacar la marca realitzada per l'últim membre que s'ha incorporat al club, Màximo Folqués, per fer dues maratons en 15 dies: "València (27/11/11) i Castelló (11/12/11) on ha aconseguit marca personal. en aquest Pense que tenim un diamant en brut amb ganes de córrer i, si fa les coses bé, amb bons entrenaments i descans, al llarg del temps millorarà les seues pròpies  marques. Enhorabona campió i als Nadals, a descansar i recuperar-se!

( Esta com un bou)

En segon lloc, cal mencionar Tony Woodall que, per la seva personalitat i gran voluntat d'esforç, va voler acabar una marató abans d'acabar l'any i així ho va fer, superant el "flato" que li va vindre al km 35. Enhorabona campió, ara a descansar i a l'any nou a preparar la Marató de Roma 2012.

En tercer lloc, l'atleta  Carlos Bay que, per segon any consecutiu, va fer de Guia de 3h 30m i com sempre, va marcar els maratonians com un rellotge Suïs. Enhorabona, a descansar i a l'any nou a preparar la Marató de Barcelona 2012.

Cirrcuit provat.

          Ja hem provat el recorregut de la II Mitja Marato “Vila de Pego”, ha sigut a les huit del matí i catorze han sigut els corredors que han volgut ser els primers a assajar este nou circuit. Però saludem abans als 14 que han realitzat la prova.

Quan analitzem el circuit d'una carrera ens sol succeir que el valorem en funció de les nostres facultats i els nostres gustos, si entrenem en ciutat ens agraden els circuits en el camp i al revés, si som corredors amb força en les nostres cames no ens importen les pujades i les baixades i si som corredors fins que ens agrada triar un ritme i seguir-lo preferim un que siga pla i així podríem continuar amb cada tipus de corredor.

Però si som corredors i a més organitzadors llavors tenim un problema difícil de resoldre perquè hem d'intentar acontentar a diferents tipus de corredors, a la policia local, als habitants del poble i sobretot ens hem d'adaptar a les infraestructures que tenim i als nostres carrers i carreteres.

Com veieu molts elements que posar en el mateix sac, però hem intentat acontentar a molts, ja que a tots va hi ha ser impossible.

La policia pensa que serà complicat regular el trafique, el regidor que es toca poc el poble, el corredor que té massa pujades i baixades, l'automobilista que no pot arribar a sa casa per la seua ruta habitual, la Diputació i Trafique desgraciadament no sabrem el que pensen fins a dies abans. En fi esperem que agrade a la majoria de corredors, a la majoria dels organitzadors i a la majoria de Pegolins.

Este matí al provar-lo ens n'hem adonat que encara que són dos voltes iguals són molt diferents.

L'eixida amb un primer quilòmetre en el mateix passeig no representa cap problema, les revoltes igual que la primera rotonda pense que no representara cap obstacle per als que vullguen córrer ràpid així com els 5 primers quilòmetres que es realitzen en un lleuger descens, a partir d'ací comencem una lleugera pujada que ens portara fins al quilòmetre 9,5 que es troba en la Plaça de l'Ajuntament, este serà el punt més alt del circuit i per a arribar ací haurem atrevessat durant 1,5 quilòmetres el nostre poble, després tenim una suau baixada fins al quilòmetre 15 i per a molts els tres següents quilòmetres van hi ha ser els més durs ja que la lleugera pujada la nostra vista no l'aprecia i van hi ha ser les nostres cames les que ens la indicaran i generalment quan succeïx açò punxem.

Les tres curtes pujades que tenim en el poble al ser visibles, normalment regulem la nostra velocitat i no ens solen enganyar però són les suaus baixades i pujades les que ens porten hi ha no regular bé el nostre ritme.

Jo, pense que és un circuit equilibrat ja que és urbà i rural, pla i amb desnivells, fàcil de córrer per al que vullga divertir-se i molt tàctic per al que vullga competir, en fi es el nostre circuit per al 2012 que esperem es consolide si el dia 29 de gener del 2012 els agrada a la majoria.

El nostre cartell.

 Molts de nosaltres ja haurà vist el cartell anunciador de la II Mitja Marató “Vila de Pego” i tal vegada alguns s'hauran fixat en la pintura que figura a l'esquerra, és fàcil inclús que algú tinga curiositat per saber qui la pintat i qual és el seu titul. Però saludem abans a tots els corredors que a mes de correr observen.

Per si algú té eixa curiositat li diré que pintures amb corredors hi ha moltes però de pintors ja consagrats no hi ha tantes i si el seu titul és “Carrera de marató, Nova York” llavors era quasi una obligació que estiguera en el cartell de la nostra Mitja Marató, però és que el seu autor és valencià i no és un altre que Joaquín Sorolla Bastida.

Que un pintor com Joaquin Sorolla allà per 1911 des de l'habitació de la seua pensió en New York pintara als corredors d'una carrera que es realitzava al voltant de Central Park ens deu omplir d'orgull i que li posara com a titul “Carrera de Marató, Nova York” no deu deixar-nos indiferents.

Tots sabem  lo compromet que estava amb la societat Joaquin Sorolla, com es mostrava d'interessat amb els moviments obrers de l'època, i que es demostra en obres com I encara diuen que el peix és car!, que reflectixen la duresa de la societat proletària en el segle XIX - XX.

Que es fixara en una carrera a peu a Nova York ens deu fer pensar que ja hi hauria llavors un moviment de carreres en tota la ciutat i que d'aquelles carreres sorgira una de les més grans Maratons.

És curiós que el quadro estiguera pintat en 1911 en la llarga temporada que passá Joaquin Sorolla a Nova York pintant per a la The Hispanic Society of Amèrica de Nova York la decoració interior sobre “Les províncies d'Espanya”, més coneguda últimament com “La seua visió d'Espanya” i que la Marató de Nova York no realitzara la seua primera edició fins a 1970, llavors, els 127 participants van donar diverses voltes al voltant de Park Drive en central Park. 
Només un centenar d'espectadors van observar llavors la prova, que va guanyar el nord-americà Gary Muhrcke amb una marca de 2 h 31 min 38 s. En esta primera edició només 55 dels participants van completar la carrera.

Com veieu ha plogut molt des de llavors i molts han sigut els corredors que des de llavors s'han convertit en maratonians servisca la utilització d'esta pintura com un xicotet homenatge a tots ells.