Encara un altre Bon Nadal.

Acabem de celebrar el Nadal i ja haurem felicitat a tots els nostres familiars i amics així com a tots els corredors i a més els haurem desitjat bones cames per a l'any que ve. Però saludem i felicitem abans a tots els corredors.

La familiaritat pot engendrar desdeny. També bloqueja el misteri de la Carrera a Peu, ja que genera una percepció de les carreres que no permet veure la novetat de cada una d'elles.

No obstant això, tots nosaltres som propensos, sense remei, a veure quasi tot d'una forma excessivament familiar, és a dir, d'una forma que veu poc o res de la profunda riquesa i de la bellesa que podem sentir en cada un dels nostres entrenaments. G.P. Chesterton, reflexionant sobre açò, va declarar una vegada que un dels profunds secrets de la vida és aprendre a mirar les coses conegudes i comuns fins que pareguen de nou com no-conegudes, com a noves.

Ara que ens proposem i que desitgem per a l'any que ve desitjos de felicitat, anem hi ha intentar també buscar en tot el que ens és familiar, en les carreres i entrenaments que ja ens són massa coneguts el més extraordinari que ha en ells, hem de tornar a entusiasmar-nos una altra vegada amb els mateixos circuits, les mateixes sèries, resumint amb la mateixa carrera a peu.

El podem anomenar com vullguem, el desafiament és el mateix: Hem d'aprendre el secret de veure el més extraordinari dins de l'ordinari.

Sobretot en estes Festes Nadalenques.

És possible? Ja se que en estos dies en què estem en unes festes que se'ns obliga a consumir i a demostrar-nos una felicitat que a molts de nosaltres ens costa trobar perquè la crisi econòmica, la desocupació, l'absència d'algun familiar, alguna malaltia ens fan pensar que el Nadal no és per a nosaltres, alguns poden arribar a pensar que estes festes no els agraden perquè els seus nombrosos problemes no els deixen veure el significat del Bon Nadal.

Però nosaltres provenim d'una tradició cristiana mil·lenària que ens diu tot contrari, ens diu que hem d'estar feliços i per tant desitjar felicitat, no perquè no estiguem en crisi, ni perquè tenim treball, ni perquè estiguem tots reunits, ni perquè tenim salut, sinó perquè tenim la certesa que amb el Nadal comença una nova oportunitat per a tots nosaltres de ser feliços i per això som feliços i desitgem felicitat.

Hem començat dient que la familiaritat engendra desdeny. I que cal buscar en el que ja tenim el més extraordinari i que tot lo meravellós no té perquè estar en les coses noves i hem acabat parlant del Nadal, i és que en Nadal no cal tindre res, només saber que tot va ha ser millor. 

Per a tots els que fins i tot no s'ho creuen “Feliç Nadal”.

Els Segons cinc mil metres.

            Continuarem hui amb el segon cinc mil, si en els primers quilòmetres hem estat intentant agafar el nostre ritme de carrera i a més anar buscant-li  el truquet al circuit ja va sent hora que passats els cinc mil metres comencem a prendre les nostres decisions. Però saludem abans a tots els corredors que pensen disfrutar de la II Mitja Marató “Vila de Pego”.

Si busquem realitzar una marca establida haurem de pensar que si hem estat corrent en un lleuger descens i hem acumulat un poc d'avantatge haurem de començar a pensar en com administrar eixe avantatge.

Si hem estat disfrutant dels nostres tarongers hem de pensar que un poc de nucli urbà cal visitar per a poder tindre una idea exacta de com és Pego.

Si ja estem cansats de la soledat dels nostres camps i estem ansiosos per visitar el nostre poble ja va sent hora de començar a tornar.

Si vam veure la imatge del Km. 5 ens n'haurem adonat que el principi del 6t Km. Ja s'albira en l'horitzó el nostre poble i que la lleugera pujada que veiem ens acompanyara fins a la Plaça de l'Ajuntament, així que avant.

El quilòmetre 6 contínua pel Camí dels Planes i després de creuar per un pontet el barranc Fondo ens deixara en la carretera del Mar, continuem entre tarongers i amb la vista del nostre campanar a la llunyania, lleugera però constant pujada.

El quilòmetre 7 és tot per la carretera del Mar, sempre amb eixa lleugera pujada que es pot apreciar en les imatges i acompanyats pel barranc Fondo a la nostra dreta, el primer terç de la II Mitja Marató “Vila de Pego” ja serà  per a nosaltres història encara que haurem de ser prudents i no multiplicar per tres el nostre temps per a esbrinar la nostra marca final .

El quilòmetre 8 és el que podríem dir que ens servix d'enllaç entre lo rural i lo urbà ja que ens deixara, després de passar per la zona de meta, en l'entrada de Pego, i com no, continuem acostant-nos al nucli urbà.

El quilòmetre 9 va hi ha mostrar-nos les dos pujades que es poden apreciar a simple vista, la primera gens més començar la carretera d'Oliva i que té quasi tres-cents metres, des dels 8080 fins als 8370 metres que ens encimbellaran des dels 47 metres fins a 57 metres, com veieu només deu metres d'elevació que com són insignificants tal vegada no caldria tindre'ls en compte ja que són pocs, però és el que hi ha.

L'altra pujada ens la trobarem a l'abandonar l'avinguda d'Alcoi en els 8730 metres i ens pujarà des dels 69 metres als 76 metres fins als 8900 metres, com podeu apreciar no són desnivells durs. Aclarisc que el desnivell és el que ens oferix el Google Earth i encara que els metres sobre el nivell del mar potser no siguen exactes si ens poden servir de guia, que és el que busquem amb estes informacions.

Bo per tant anem hi ha començar el quilòmetre 10, és en el que més anem ha disfrutar de Pego, és per tant el més turístic, el nostre quilòmetre més popular.

Als 60 metres ja podrem observar a la nostra dreta el Portal de Sala amb la 

impressionant visió del nostre campanar al fons, un poc més avant veurem el Pla de la Font amb la seua font de quatre xorros i el passeig Cervantes, centre social del nostre poble, i quan ens trobem davant de l'ermita de Sant Josep girarem a la

 dreta per a anar a buscar la Plaça de l'Ajuntament i quan ens trobem de front amb la nostra Església de l'Assumpció començarem un llarg descens en què deurem passar per la Plaça de l'Ecce-Homo amb el què és l'edifici més emblemàtic

 de la població, la Capilla de l'Ecce-Homo, d'estil barroc i que en el seu interior guarda la imatge de l'Ecce-Homo del s. XVI i patró de la nostra localitat. 

Però el quilòmetre 10 no podia despedir-se sense abans mostrar-nos en plena baixada la Plaça Sant Miquel amb la seua ermita, ací estarà el nostre segon avituallament.

Ja se que en este quilòmetre m'he estés, tal vegada massa, en les explicacions turístiques i que m'haguera pogut guardar alguna cosa per a la segona volta, però és que pense que si volem disfrutar en la II Mitja Marató “Vila de Pego” del nostre poble ho deurem fer en la primera passada perquè el la segona no sabem que condicions físiques ens trobarem així que disfrutem en la primera volta que com diem els valencians “el que va davant, va davant”.

Laura Pascual, 2ª en la Vall d'Albaida.

Tres Mitges Maratons van ser les triades per Dorsal 19 en el cap de setmana passat per a anar a córrer i despedir-se per enguany dels 21097 metres i és que  la pròxima carrera ja serà la Sant Silvestre de Pego i mentrestant disfrutarem d'un Feliç Nadal. Però saludem primer i donem les Bones Festes a tots els corredors de Dorsal 19 i afegim un Feliç Nadal a tots els “Runners”.

Se'ns acaba el 2011 i amb el se'ns marxa també el III Circuit de carreres populars de la Vall d'Albaida, circuit en què hem participat per primera vegada i amb gran satisfacció.

Participar en un circuit de carreres és sempre una labor complicada perquè a més d'intentar estar en forma durant alguns mesos cal obligar-se a acudir a moltes carreres ja establides i en unes dates fixes. Encara que parega fàcil no ho és posat que els imprevistos ens sorgixen per on menys t'els esperes, refredats, baixa forma física, altres carreres, bodes, comunions i una llista que es va fent llarga i que els nostres corredors coneixen molt bé.

Però com sempre intentem complir, en la Vall d'Albaida hem disfrutat de carreres en pobles que no coneixíem i hem aprofitat la carrera a peu per a conéixer una part de la nostra Comunitat que ens era desconeguda.

La Vall d'Albaida rep el seu nom perquè esta formada pel riu Albaida que dóna el seu nom al primer poble pel qual passa el riu, el poble d'Albaida.

Dels seus 34 pobles nosaltres hem acudit només a 13 però ja tenim una idea molt aproximada de com és i els nostres corredors ens podran contar com és la seua orografia ja que la coneixen a la perfecció i qui s'an recordara perfectament és Laura Pascual perquè a participat en 12 de les seues carreres i ha aconseguit el 2n lloc en la categoria Senior Femení.

La seua competició va començar allà pel mes de juliol per a ser exactes el dia 30 i a Montaverner amb un quart puesto que va mantindre en Castello de Rugat i la Pobla de Duc, en la Font Freda ja va ascendir al tercer lloc i es quedá allí en Agullent i Bocairent, a Quatretonda va tornar a pujar un altre escaló i se situá en el segon lloc que abandona en Luxent per a pujar a lo mes alt del caixó i aconseguir un triomf que premia tot un estiu de durs i llargs entrenaments, després van vindre els segons llocs d'Albaida i l'Olleria i el descans de Benicadell on va ser quarta i per ultim el segon lloc a Ontinyent que posa punt final a un circuit que ha corregut en progressió i que ha culminat amb este gran segon lloc  que ens ompli d'alegria a tots els corredors de Dorsal 19. ENHORABONA LAURA.

Però el cap de setmana passat també va estar la Mitja de Paiporta-Picanya, tot un clàssic per al nostre club i fins allí es van desplaçar alguns dels nostres corredors, tots maratonians que continuen disfrutant d'eixe estat de forma que van aconseguir en l'entrenament de la Marató, un estat de forma que els permet participar en mitges maratons sense cap problema.

Resumint un cap de setmana que ens pot resumir com ha sigut este 2011.

Ontinyent.

1:40:28      PASCUAL PASCUAL, LAURA                        

1:40:38      CAMPS SENDRA, DAVID          

1:46:00      SERVER COSTA, FREDERIC     

1:55:53      CERESOLA PIERA, FRANCISCO                

1:59:02      BOLTA NAYA, JUAN BAUTISTA

Aspe.

01:28:52 CARMEN SALA.

Paiporta-Picanya.

MAXIMO FOLQUES LORENTE         1:30:37

FERNANDO VICÉNS PASTOR         1:32:57

VICENT SENDRA FRANQUEZA       1:36:10

ALBERTO PONS SORIANO              1:36:11

Els Primers 5 Km.

               Se sol dir que “tot el que acaba bé, comença bé” i també que “un bon principi sempre prepara un bon final”,  no se si en este món de la carrera a peu succeïx el mateix però els circuits de les carreres esta bé que comencen bé i que siguen ràpids per a poder agafar prompte el ritme de carrera.

Açò és el que hem intentat en la II Mitja Marató “Vila de Pego”.

Hui anem hi ha començar amb els cinc primers quilòmetres una sèrie d'entrades que ens van ha mostrar com va ha ser la II Mitja Marató “Vila de Pego”.

Els nostres primers cinc quilòmetres van ha ser eminentment rurals per tant disfrutarem de dos dels camins més tarongers de tot el nostre poble com són El Camí Sequies i El Camí Els Planes que les anem ha unir amb dos de les nostres carreteres més emblemàtiques, la de Dénia i la de Marenys, encara que per a arribar fins allí caldrà recórrer el passeig de Michel (Clot) i l'avinguda Joan Carles I.

El primer Km. com ja sabreu és en el passeig de Michel per tant és ràpid i amb dos revoltes que tenen un radi molt gran el que les va fer molt ràpides per als que les vullguen aprofitar.

El segon Km. es el que ens portara per l'avinguda Joan Carles I i l'avinguda del Metge Joaquín Pastor Alentado fins a la carretera de Dénia, pla, ample i llarg amb els seus mil metres de rigor.

El tercer Km. es rapidíssim perquè es desenrotlla per tota la recta de la carretera de Dénia i només l'entrada en el Cami Sequies a 640 m. podria representar un problema si existira un grup molt compacte de corredors perquè passarem d'una carretera amb nou metres d'amplària a un camí de cinc, esperem que a l'estar ja en els 2640 m. de carrera no represente cap problema. Tot en lleuger descens.

Anem amb el Quart Km., 900 metres pel Cami Sequies, meravellós per al que vullga disfrutar en tota la seua esplendor d'un bosc de tarongers, danya que no queden taronges en els arbres per a poder delectar-se millor, tot amb un lleuger descens.

Diuen que no hi ha quint roín i en esta ocasió tampoc, 430 metres per la carretera Marenys i la resta pel Cami els Planes, sense problemes per tant lleugera baixada en la carretera i com el seu nom indica pla en el camí, estem pues en el primer avituallament sempre rodejats del verd dels nostres tarongers.

Resumint, cinc bons quilòmetres per a començar la II Mitja Marató “Vila de Pego” que ens mostra la seua millor cara.