El nostre Dinar de Nadal

     Com va repetinse des de fa alguns anys arribara el menjar de Nadal a Dorsal 19 després de totes les festes Nadalenques i del Cap d'Any, inclús després de la festa dels Reis Mags i és fàcil que arribem esgotats de tant de tràfec i de tantes menjades.

     Per a alguns hauran sigut unes festes essencialment gastronòmiques, Nadal sense Nadal, on haurem acudit a totes les dinaes o sopars que se'ns han posat per davant, d'empresa, d'amics i de familiars.

     Així que, arribarem a l'11 de gener farts de menjar i carregats amb algun quilo de més i amb la vista posada en La Mitja Marató de Santa Pola que ens espera sabent que hem perdut un poc de la nostra forma física.

     Sabrem també que el nostre Dinar de Nadal no podrà competir amb l'entranyable sopar de Nit de Nadal, ni amb el dolç resopar de després, no podrà comptar amb la qualitat del menjar del dia de Nadal amb tota la nostra família ni amb la festa i el sarau de la Festa de Cap d'Any ni comptara amb la incertesa dels regals de la nit de Reis així que arribarem al dia 11 cansats de tanta celebració i amb l'esperança que eixa siga la ultima commemoració de les festes.

     I encara que cansats i amb la dieta de recuperació acabada d'estrenar ens presentarem davant d'un dels esdeveniments més importants de tota la temporada i on haurem d'estar espavilats i amb les idees clares, on haurem d'estar atents a totes les dades que se n'aniran repetint sense parar, marques, passos per quilòmetres, dates, números i més números que haurem d'anar assimilant a poc a poc i amb la boca el més tancada possible perquè en cas contrari ens costara estar pagant cafés tot l'any.

     Ja se tambe que algun hi haurà, que en estes festes Nadalenques utilitzara els pastissets de moniato com a recuperador després de l'entrenament i que substituirà els gels per trossos de torró, l'aigua per a hidratar-se per una combinació isotònica a base de mistela i cava, també és possible que senta cantar al gall durant la missa de Nit de Nadal des del llit i que haja aprofitat la Sant Silvestre per a realitzar les ultimes sèries de l'any i este esperant la ultima campanada per a anar-se a dormir perquè vullga veure la primera llum de 2015 corrent, és fàcil també que veja passar la cavalcada dels Reis Mags esperant eixes sabatilles amb què pensa córrer l'endemà a Xeraco, si, estic segur que alguns hi haurà en Dorsal 19, i a ells haurem de prestar atenció el dia 11 de gener en el Dinar de Nadal perquè seran els mateixos que segurament ens guanyaran el dia 18 de gener en Santa Pola.  

     Però en fi, som un club on cabem tots, on hi ha corredors que eixirien corrent del Dinar de Nadal si es trobaren amb una bascula que els diguera el que han guanyat durant totes les festes i és que tot unit a la proximitat de Santa Pola ens obligara a un dinar tranquil i sense sobresalts, només alterad per les votacions per a la carrera del club.

     En fi, talle i tanque, perquè em vaig a preparar per a acudir demà al què serà l'ultime gran esdeveniment esportiu en Dorsal 19, la marató de Castelló de la Plana, me'n vaig amb l'esperança i la il·lusió de veure la millor marca del club en marató d'esta temporada i amb la seguretat de no veure la pitjor, demà ens despedim de la marató en el 2014, un any molt maratonià.

Estem optimistes en Dorsal 19

     Una setmana més, una altra marató més i el nostre optimisme amb la vista posada ja en el 2015 continua creixent.

    En Sant Sebastian dos dels nostres corredors també han complit amb les seues expectatives, Vicent a baixar de les tres hores vint i Tony de les tres hores quaranta-cinc, som optimistes també amb vista al diumenge que ve a Castelló on cinc dels nostres corredors es tornaran a enfrontar amb la marató.

Celebrant el exit en San Sebastian

     Ja se que possiblement veiem les coses davall l'aspecte més favorable però som també realistes i partim d'una situació real, no d'una utopia, els nostres corredors a Castelló estan en forma i els seus objectius són també molt realistes. El nostre optimisme té una bona base.

     El nostre optimisme no ens fa oblidar que alguna vegada ens lesionarem, ni que no acabarem ben una carrera sinó l'entrenem, ni que durant la marató no anem hi ha passar per moments molt durs, no ho oblidem.

     A vegades costa entendre els matisos dels contratemps a què ens enfrontem, però ser optimista no és no haver fracassat mai ni que tot ens isca com ho volem. Som optimistes però no neguem el que pot haver de dificultós en un entrenament per a una carrera, ni alcem castells sobre l'arena ni somiem amb impossibles.  Als corredors de Dorsal 19 ens agrada analitzar les situacions difícils que tenim davant però tenim la confiança en què podrem arremetre contra elles, sabent en el fons que d'alguna manera les podrem resoldre.

     En un dia de forta pluja, com diumenge passat vam poder veure un exemple de les diverses formes de considerar l'optimisme, al reunir-nos per a entrenar alguns corredors van opinar:”Dins de poc podrem realitzar l'entrenament previst, perquè segur que parara de ploure”. Mentres que altres van dir: "Anem a assentar-nos en les taules del bar i esmorzem. Així segur que ho passarem bé”.

     Quin dels dos grups és optimista, en un sentit positiu? El primer està falsificant la realitat, el segon sap aprofitar les circumstàncies reals. El primer grup intenta canviar la realitat a favor de l'objectiu establit – entrenar -. El segon se centra en un fi més elevat, passar-ho be junts, i reconeix que l'entrenament o l'esmorzar són només els mitjans per a aconseguir passar un matí entretingut rodejat de gent a qui li agrada la carrera a peu.

Este si que es un optimista.

      És el famós cas de dos persones que estaven en una taula davant d'una botella que tenia vi fins a la mitat. L'optimista veia la mitat plena, mentres que el pessimista veia només la mitat buida. La persona optimista és la que, en qualsevol situació, destaca el que és positiu en si i les possibilitats de millora que existixen, i a continuació analitza el negatiu, aprofitant el bo i acceptant l'altres amb bon ànim. La veritat és que ens ho passem molt bé esmorzant, però entrenar, no vam entrenar.

     Que en Dorsal 19 siguem optimistes tampoc vol dir necessàriament que estiguem sempre alegres i contents. L'optimisme no exigix necessàriament que estiguem tot el dia fet unes pasqües, perquè a vegades la vida presenta moments molt difícils.

     En este món de la carrera a peu hem de ser optimistes, ja que les actituds optimistes fan molt bé als altres corredors i generen un bon clima al voltant. Entrenem i correm millor quan estem rodejats de corredors optimistes, així com resulta molt pesat córrer amb persones que veuen només el costat negatiu de l'entrenament.

Passen els anys però l'optimisme no para d'augmentar

     L'ambient d'un club pot col·laborar a que aprenguem a veure les nostres dificultats per a córrer amb una actitud favorable, on es col·labora per a buscar la part positiva. Si bé hi ha tendències naturals en els corredors, hi hi ha ambients optimistes on estar, (on hi ha crítiques però constructives), i on l'optimisme davant de eixes situacions es fomenta. On es festegen els esdeveniments alegres com les marques, maratons, primera carrera etc., que generen un ambient agradable de sana convivència.

     Sobra dir que el bo és córrer i entrenar en un ambient optimista on es festegen els bons moments, generant un clima de benestar i harmonia al voltant. Les persones i els corredors, inclús més, necessitem saber que hi ha qui confia en nosaltres i sobretot dins del nostre club, on necessitem tindre la certesa que se'ns recolzara de manera incondicional.

     Un corredor optimista estarà disposat a tornar a començar una altra carrera, a buscar un nou entrenament encara que tinga les seues limitacions o els seus anys, a iniciar una nova etapa en la seua vida esportiva perquè ha hagut de mudar-se a un ambient nou o s'ha lesionat perquè sap que compta amb les seues possibilitats i el seu esforç per a eixir avant.

     En fi, que li anem fer, som optimistes ací en Dorsal 19, veiem el menjar de Nadal i La Mitja de Santa Pola amb l'esperança de passar uns dies divertits i plens d'alegria, als que per cert caldrà comunicar la nostra assistència, al menjar per a tindre cadira i per a Santa Pola per a tindre un seient en l'autobús.

     Recordar-vos que en el menjar de Nadal caldrà elegir el lloc i la data per a la carrera del VI Trofeu “Dorsal 19”, així que podeu anar pensant.

     Per exemple, podem triar entre el Gran Fons de 7 Aigües o la pujada al santuari de María Magdalena a Novelda o La Mitja Marató de Mora de Rubielos així com moltíssimes més. Tenim encara un mes per a buscar i trobar la nostra preferida.

     Una altra cosa, per a Santa Pola som de moment 28 corredors inscrits a la carrera així que amb quasi tota seguretat tindrem un autobús, segurament costara 10 € per cap així que ves reservant la plaça, la possibilitat de reservar el menjar l'estem estudiant.

     Acabem amb el que ens va dir una vegada Norman Vincent Peale: “L'optimisme és una filosofia basada en la creença que, bàsicament, la vida és bona, que, a la llarga, el bo en la vida serà més que el pitjor”.

Preparant el 2015

     Ens trobem en uns dies en què estem preparant la programació per al 2015, tot club per xicotet que siga necessita programar un poc la temporada, no ens n'anem de vacacions sense saber a on anem ni quants dies necessitarem i de quant de diners disposem. I així podríem continuar amb una llarga llista de situacions en què és necessari realitzar alguna programació.

  

     Tindre una programació és hui en dia necessari en cas contrari es perd molt de temps i energia, i seria una pena que un club de corredors com a Dorsal 19 es quedara a mitges en moltes coses per no organitzar millor els nostres recursos i les nostres metes.

      Tots sabem que el principal objectiu de Dorsal 19 era organitzar la Volta a Peu a Pego, i hui en dia contínua sent un dels importants encara que tenim altres activitats que necessiten també que els dediquem la nostra atenció.

     Estem ara en la fase on necessitem conéixer bé el que volem i hem de fer per a preparar el que siga necessari per a aconseguir realitzar tots els nostres objectius.

     Necessitem programar quelcom molt complex, com és tota una temporada per a Dorsal 19. Encara que sabem que no podem programar tot. Ja que no podem profetitzar quants assistiran a cada acte i de l'acceptació de cada un d'ells.

     Sabem ja que l'11 de gener del 2015 celebrarem el menjar de Nadal, Any Nou o com vullguem anomenar-la, que serà la que marcara l'eixida per a la resta de les activitats de 2015, coneixem també que el dissabte 2 de maig organitzem la XXXIII Volta a Peu a Pego.

      Què més sabem? Que organitzarem el “II Open summer circuit training” de Dorsal 19, una altra cosa que sabem és que organitzarem la carrera del club amb el seu sopar d'entrega de guardons que la triàrem l'11 de gener. Encara que estes activitats són les que tenen unes dates prou fixes hi ha moltes més que van apareixent a poc a poc i que no estan en cap programació.

     Quan programem les activitats de Dorsal 19 les fem per als seus corredors i no al revés, el programa és per al corredor i no el corredor per al programa. Per tant, hem de fer activitats que tinguen moltes variables, que es puguen adaptar al nombre més gran possible de corredors.

     Si alguns corredors de Dorsal 19 pensen acudir a La Mitja Marató de Santa Pola, prepararem un pla d'entrenament, prepararem el viatge i les activitats per a eixe dia, si és necessari realitzarem el test VAMEVAL i si per a realitzar-lo hem de preparar un sopar o esmorzar recuperador per tant l'organitzarem. Com veieu en un moment diverses activitats que se'n van hi ha repetir moltes vegades durant tot l'any, Volta a la Marina, Marató de València, Castelló...

     Tots sabem que som un club “viator” ens agrada acudir a carreres noves, torna a succeir el mateix, alguns corredors volen acudir a córrer ja siga La Mitja Marató o la Marató a Pàdua el 19 de abril del 2015 per tant el mateix, tenim eixides a carreres com La Mitja Marató del Burgo d'Osma, de l'Almunia de Doña Godina, d'Alcalá del Moncayo i algunes més, per tant pla d'entrenament, preparació del viatge, test VAMEVAL, sopars, esmorzars entrenaments en grup.

     Succeïx una altra vegada el mateix amb la Volta a la Marina, alguns corredors volen córrer-la i entrenar-la per tant a per la Volta a la Marina.

     Moltes activitats van sorgint constantment i no es poden programar amb molta antelació, per a les maratons en canvi són necessaris cinc o sis mesos, per a un entrenament d'un diumenge amb el seu esmorzar només unes hores, com veieu n'hi ha de tots els tipus.

     De totes maneres algunes activitats són fixes any rere any, la Volta a Peu a Pego és una constant d'una manera o altra. Altres són molt variables i de característiques molt distintes, per això, la primera cosa que hem de fer, després d'acabar de fer un primer esborrany, és decidir què necessita el nostre club. És a dir, fixar els objectius prioritaris. Només així podrem fer un programa que done resultats adequats al club.     

      És bo recordar que els objectius prioritaris deuen sempre diferenciar-se entre els que són necessaris per a l'existència del club i els que busquen una millora per als nostres corredors i que puguen disfrutar més de la seua afició per la carrera a peu.

     Però és clar que estos objectius no han de decidir-se a colp de cor. Hem de triar-los segons les necessitats que percebem més urgents en el nostre club. Poden ser necessitats urgents per les fallades que detectem en el nostre funcionament actual. Però també podem precisar-les per les llacunes que hi haja en les nostres activitats. És a dir, o decidim les necessitats prioritàries perquè les coses no van com ens agraden o, com van bé, perquè vagen millor.

     Per on començar?

     Les activitats de Dorsal 19 per a la temporada que ja ha començat i que continuara durant part del 2015 han de buscar resoldre unes necessitats. Buscar aconseguir uns objectius. Però no podem fer un programa que resolga totes les necessitats de tots els nostres corredors o tots els problemes d'un corredor. Hem de fer un programa que resolga només algunes coses. 

     Quins? Les més importants. Per això, hem de seleccionar que necessitats hem de resoldre primer. Així podrem fixar els nostres objectius prioritaris sobre tots els que tenim davant.

     Però encara queda una pregunta: Com seleccionar bé les necessitats o objectius prioritaris? Com podem tindre la seguretat d'haver triat bé? Tractant d'atendre la necessitat que més afecta nostre club. És a dir, hi ha moltes necessitats en el nostre club. Però hi ha dos o tres que, si es realitzen, donaran més fruit que si realitzem altres menys importants.

     Dos són les dates i les activitats que tenim ja en marxa, la XXXIII Volta a Peu a Pego i El Dinar de Nadal o Any Nou.

     El 2 de maig amb la Volta a Peu ens trobem davant d'una activitat que va encaminada a la promoció i divulgació de la carrera a peu, no sols als nostres corredors sinó que ix fora del nostre club per a anar dirigida a tots els corredors de Pego, de la comarca i a més de tota la Comunitat Valenciana. Promocionem i divulguem el nostre esport.

     L'11 de gener amb El Dinar de Nadal ens trobem davant d'una reunió dels corredors de Dorsal 19 i les seues famílies per a conéixer-nos millor i així saber quals són les nostres necessitats i objectius i intentar realitzar unes activitats que s'adapten al major numere de corredors, sempre ha sigut el punt d'eixida de tota la temporada on s'han marcat la majoria d'objectius.

     Hi ha activitats que es realitzen totes les setmanes i que han aparegut a poc a poc sense cap programació com són els dies en què ens reunim en la pistes d'atletisme, els anomenats “dies de les sèries”, així com són també els entrenaments en grups a què anem hi ha intentar posar-los hora i dia perquè puguen acudir el major numere possible de corredors. 

     Existix també el “Open summer circuit training” que són una sèrie d'eixides per a córrer que s'organitzen a l'estiu i que es realitzen fora dels circuits d'entrenament habituals i que ens permeten conéixer diferents llocs de la nostra zona.

     El Trofeu Dorsal 19 que en el 2015 ja celebrara la seua sexta edició podríem dir que és la carrera del club i el seu sopar de gala, on es reconeixen els merits dels nostres corredors.

     Tenim també dos Gales a què solem acudir, una és la de la Volta a la Marina i l'altra la Gala d'Esports de l'Ajuntament de Pego.

     Fins ací totes les activitats que solem realitzar i que segurament realitzarem en el 2015, són prou, Però són suficients? Cobrixen totes les necessitats?

     Un bon programa d'un club de corredors necessita un tarannà sempre propagador. No podem conformar-nos d'atendre als que ja tenen el vici de la carrera a peu ficat en les venes. Necessitem arribar als allunyats a què comencen.

     No podem limitar la nostra labor i sentir-nos satisfets... perquè el nostre club tinga cinc socis més enguany. Dorsal 19 ha de ser també impulsador de la carrera a peu. I, per a aconseguir-ho, és necessari que ens fixem una meta ben clara. I, en este camp, el més clar són els corredors que gràcies a nosaltres han entrat en este món de la carrera a peu.

     L'ensenyança de la carrera a peu és l'assignatura que ens falta, i serà ací on anem hi ha posar un interés especial, podríem dir que el nostre objectiu més ambiciós seria millorar esta parcel·la tan important i en això estem, buscant dies i horari.

     Cal afegir també el projecte de les “24 x 24”, 24 hores corrents a una hora per corredor, una activitat que necessitara 24 hores de plena activitat en les pistes d'atletisme a què anem hi ha intentar posar dia i hora pròximament.

     Com veieu molts projectes i moltes il·lusions que intentarem realitzar i als que anirem posant data i hora.

Els trages i el penjador de Dorsal 19

     Uf, ja ha passat l'Assemblea General i ja tenim la nova Junta Directiva que ens va a guiar durant esta temporada, així que ens posem en marxa per a començar amb els nous reptes que ens hem marcat.

     El nostre club sol realitzar les seues reunions en els vestidors de la pista d'atletisme i encara que un poc revolts podem dir que tenim tot el que és necessari per a poder-nos reunir, poder xarrar, parlar de carreres, prendre'ns algunes cerveses i també entrenar, són pense jo uns bons locals i ben acondicionats, però note a faltar un xicotet detall.

     És eixe xicotet moble molt pràctic que s'utilitza per a penjar prendes d'abric com a bufandes, barrets, abrics, etc. i inclús complements, com a bosses de mà. Es col·loquen en el rebedor de les vivendes per a deixar en ells tot el que ens sobra quan entrem en una casa, efectivament un penjador.

     I encara que són vestidors i esta ple de perxes, estan en l'interior i no en l'entrada, així que ens fa falta un penjador en l'entrada de la seu de Dorsal 19, i allí abans d'entrar anirem penjant no les nostres peces de roba sinó els nostres problemes i els nostres ressentiments, que no ens faran falta en l'interior i a l'eixir els agafem, si volem, i ens els tornem hi ha portar.

     Pot passar que alguns de nosaltres no puguem llevar-nos eixe ressentiment de damunt i deixar-lo penjat en el penjador, tal vegada perquè se'ns ha transformat en odi o rancor, llavors si no podem deixar-lo fora en el penjador caldrà parar-nos en l'entrada i junt amb el penjador meditar si val la pena entrar amb eixa càrrega.

     Si som capaços de deixar-los en l'entrada segurament nos en adonarem que a l'arreplegar-los en l'eixida no hi hi ha tants com els que recordem haver penjat a l'entrar. Pot resultar difícil utilitzar el penjador perquè interiorment no volem oblidar, ens podem sentir ferits o dolguts i succeïx que eixe ressentiment torna una vegada i una altra, no donant-nos compte que el verdader dany ens ho estem fent nosaltres, encara que la nostra intenció es dirigisca contra un altre.

     Moltes vegades en les persones ressentides sol haver-hi un error en la forma com interpreten els fets ocorreguts, i una voluntat dèbil que no sap impedir que estos sentiments negatius s'arrelen en la memòria i a poc a poc en el cor.

     Quan la nostra intel·ligència és capaç de reflexionar i de jutjar en la veritat, no des del que sent, eliminant l'exageració i l'imaginari, tractant de comprendre els motius i el que va poder portar a eixa persona a actuar d'esta manera amb mi; llavors molts ressentiments reduïxen la seua intensitat o inclús desapareixen.

     Així doncs, la primera mesura de la nova Junta serà l'adquisició d'un penjador.

     Una vegada que el nostre penjador es comence a usar la nostra activitat tornara a la normalitat i ens tornarem a centrar en el que ens agrada la carrera a peu.

     Ja se que no he anomenat els membres de la Junta Directiva però m'esperare que estiguen coberts tots els llocs per a fer-la publica la setmana que ve.

     Però deixem ja els temes que ens distancien de la carrera a peu i tornem al que ens interessa i pel que estem ací, correr.

     Tots ja sabem que el dia 6 de desembre Dorsal 19 es torna a vestir de marató, ens tornarem hi ha posar la roba de gala i ens tornarem a enfrontar a eixos 42 195 metres que tant ens agraden, esta vegada a Castelló amb quatre corredors, però abans el diumenge que ve dos dels nostres corredors es vestiran de marató en Sant Sebastian.

Vestits amb el trage de marató a València

     Els primers a tornar-se a posar eixe trage seran; Vicent Franqueza i Tony Woodall. Un trage que ja tenen ben ajustat perquè li'l vam veure posat a Vicent en la marató de València i li assentava molt bé eixe ritme de carrrera i hui li l'hem vist a Tony en eixa passarel·la que ha sigut La Mitja Marató de Benidorm que encara que li estreny un poc eixe ritme pues li costava portarlo posat, el portava amb molta gràcia i saler.

     També hem vist lluir els trages de marató a Pascual i a Batiste que han provat uns vestits que pareixen que estiguen fets per un sastre a mesura, tenen el ritme de marato perfectament ajustad. Tot pareix indicar que Sant Sebastian i Castelló tornaran a ser un passe de la moda maratoniana de Dorsal 19, un passe tardor–hivern que marcara la tendència en la marató de la temporada que ve.

     Sant Sebastian i Castelló van hi ha rebre als corredors de Dorsal 19 amb uns ritmes de marató ben ajustats, sense cap arruga i fabricats amb un teixit especial fet a base en entrenament i una gran voluntat de sacrifici, preparats per a suportar el fred i l'aigua, i per descomptat els 42 195 metres sense arrugar-se. 

MITJA MARATO DE BENIDORM.

Carmen Sala: 1h 27m

Pascual Sendra: 1h 42m.

Batiste Piera: 1h 42m.

Tony Woodall: 1h 43m