La paradoxa del club organitzador

     Si el camí de la carrera a peu fora fàcil i el poguérem recórrer amb paciència, sense esvarons ni equivocacions i no ens haguérem d'esforçar moltes vegades fins a l'extenuació tal vegada no tindria l'atractiu que posseïx.

     Però, com ens canta Rebeldes en – Si no hubiera que correr- “es duro, es salvaje y muchas veces no tiene compasión”. I no ho és només en l'aspecte físic, sinó també el psicològic, moltes vegades per la falta de millores i per l'excés de lesions. És dur córrer i l'existència dels clubs moltes vegades ens ajuda a superar els problemes i és que els clubs estan creats també per a això, per a donar respostes i facilitar la tasca de córrer. 

     Com molts clubs Dorsal 19 també s'enfronta tots els dies amb el repte d'ajudar als corredors i al mateix temps amb la labor de portar i acostar a tota la gent, la carrera a peu i ho fa entre altres coses organitzant una carrera a peu i com molts clubs també s'enfronta a la paradoxa d'haver d'organitzar-la, no per als seus corredors sinó per a altres corredors,"Una carrera per a corredors, sense els meus corredors". També és dur i salvatge per als clubs este món de la carrera a peu.

     A pesar de tot, el club sap que ha de complir la seua comesa. Com a organitzador i al mateix temps com a corredor, com a organitzador sap que ha de procurar que la carrera este bé muntada i servisca per a promocionar la carrera a peu i com un grup de corredors que és, li agrada córrer en sa casa per a mostrar la carrera a peu en el seu poble.

     Un club quan arriben eixos dies de preparació de la carrera sent el mateix que sentiria, si existira, un club de futbol que entrenara i es preparara en el seu camp però que jugara tots els partits fora de sa casa, i la mateixa contradicció sent el nostre club de corredors quan els aficionats un dia que hi ha carrera no veuen córrer a cap conegut, igual que els succeiria als aficionats al futbol que no veurien jugar a cap equip local.

   Algunes vegades és molt complicat compaginar les dos facetes amb èxit, Com promocionar la carrera a peu a Pego sense els corredors de Pego?

     Per un costat tenim que la pràctica de la carrera a peu no deu constituir-se en la màxima aspiració d'un club. Limitar-se a córrer, entrenar i participar en carreres seria sinònim d'una existència apartada de una meta a què tot club de corredors ha d'aspirar: la promoció i divulgació de la carrera a peu i al mateix temps el seu practica.

     Per un altre costat tenim que la divulgació de la carrera a peu no és tasca senzilla, sobretot quan només disposem de dos ocasions per a mostrar-la durant tot un any, un club pot treballar tot un any per a la preparació de la Volta a Peu, aconseguir un reconeixement de tots el clubs, si ix bé, i tindre la satisfacció d'haver realitzat una bona labor per la carrera a peu. Però la diferència entre organitzar una bona carrera i aconseguir que haja servit perquè Pego conega i s'enamore d'este esport moltes vegades és molt gran.

     Per això, una bona XXXIII Volta a Peu a Pego no és sinònim de fer tot de manera perfecta, sinó que és fer molt per la carrera a peu, deixant a vegades al club amb algunes ferides que costa curar.

     És curiós, però moltes vegades s'aspira a organitzar la carrera perfecta sense pensar com anem hi ha deixar al club. Es vol ser un bon club, oblidant que en realitat no ho podrem aconseguir per eixe camí, sinó que a més, moltes vegades, ser un bon club residix no a tindre una gran carrera, sinó a posseir corredors que se senten orgullosos de pertànyer al dit club.

     Com veieu un tema interessant sobre el qual reflexionar ara que s'acosta la Volta a Peu, no és transcendental ficar-se en estos maldecaps ni crear cap polèmica ni tan sols començar un debat, tan sols és una reflexió sorgida en estos dies de llargs passejos i amenes conversacions en què l'organització i posada en marxa de la XXXIII Volta a Peu a Pego a estat també present.

Confiant que no s'assemble en res a eixa paradoxa del cirurgià quan ix del quiròfan: “l'operació va ser un èxit, però el pacient ha mort”.

Repassant el circuit de la Volta a Peu.

     Encara que el circuit de la XXXIII Volta a Peu a Pego és el mateix de l'any passat i molts ja l'haureu vist en el recorregut virtual, val la pena que el repassem un poc perquè el recorden els que ens van acompanyar l'any passat així com perquè el coneguen els corredors nous que ens visitaran enguany.

     Continuem per tradició i per convenciment amb els deu mil metres perquè pensem que és la distància perfecta per a tots els corredors populars i la millor forma de promocionar la carrera a peu.

     Continuem realitzant l'eixida i la meta en el passeig Cervantes, l'eixida en l'encreuament amb el carrer Pedro Sala i la meta en el centre del passeig, un any més continuem apostant per esta ubicació al garantir-nos una bona quantitat d'espectadors i de servicis.

     Continuem amb un circuit que posseïx pràcticament de tot, després de la primera revolta que es troba a 190 metres de l'eixida, un poc prop, tenim uns primers quilòmetres en carrers amples, per a poder ubicar-se bé en carrera.

     Continuem tenint els suficients carreranys pel centre del poble, entre el quilòmetre 6 i el 7, perquè els més nerviosos puguen fer continus canvis de ritme.

     Continuem també amb les mateixes rectes prou llargues per a poder mantindre un ritme constant.

     Continuem, com no, amb les pujades unes amb xicotets desnivells i una amb un desnivell més acusat perquè els més potents puguen fer valdre la seua força.

     Seguim amb les nostres suaus i llargues baixades perquè els més ràpids puguen també jugar les seues bases.

     Seguim, també, amb les mateixos problemes, si és que els va haver-hi, de l'any passat perquè no hem trobat cap solució que puguem posar en marxa.

     Tots sabem que hi ha circuits millors que altres per a realitzar bones marques i que tots són bons per a batallar amb els nostres companys, la clau esta en el coneixement que tinguem del circuit per a poder triar on poder traure el millor profit de les nostres qualitats, el circuit de la XXXIII Volta a Peu a Pego és molt bo per a competir.

     Hi ha carreres que tenen la possibilitat de triar entre diverses possibilitats per a aconseguir un circuit ràpid i que els corredors que participen puguen traure el màxim rendiment al seu estat de forma, a Pego no podem fer com fa Fukuoka amb la seua marató, que pot considerar-se la marató ideal per a realitzar marca. 

     Sense tindre en compte la bona organització, que és excel·lent, Fukuoka té un circuit completament pla i sempre compta amb un clima òptim, però açò ho tenen moltes maratons, però els japonesos han sabut traure-li el màxim benefici al vent.

     L'eixida és a les 12,15 perquè després de les 13,30, del mar comença a bufar una lleugera brisa. El circuit és d'anada i tornada, i quan ens trobem en la part més difícil de la carrera el vent ens bufara en l'esquena. Esta solució clar esta no és bona per a tots, pues els més lents tindran vent de cara durant molts quilòmetres abans de donar la volta, però el que hem de valorar és l'interés dels organitzadors a ajudar als corredors. 

     A Pego no podem fer tant pels corredors i no podem fer molt més ràpid el circuit però hem intentat que siga el més complet possible i assequible per a tots els corredors amb un poc de preparació.

     Si hem tingut la curiositat de veure el vídeo del circuit ens n'haurem adonat que hi ha una part del circuit en què hi ha dos línies blaves, açò succeïx perquè esta part del circuit es repetix, són prop de 3 quilòmetres els que haurem de repetir amb lo bo i lo roín que açò té, bo perquè al repetir podrem rectificar el que hàgem pogut fer malament i roín perquè a molts no ens agrada passar dos vegades pel mateix lloc pel cansament psicològic que açò comporta.

     Una altra part que cal conéixer bé d'este circuit si volem realitzar una bona carrera és el quilòmetre i mig que va des del 5 al 6,5.

     Just a l'arribar al passeig del Calvari, quilòmetre 5, comencem una lleugera pujada que no cessara fins que arribem al final del passeig, quan girem i comencem a baixar, només 75 metres, comença la pujada més dura de tota la XXXIII Volta a Peu a Pego amb sols 245 metres des del passeig del Calvari fins dalt pel carrer Metge Juan Bernabeu, i després haurem complit amb la part més difícil d'estos 10k, des d'ací fins meta ja només és qüestió d'utilitzar bé les nostres forces i la XXXIII Volta a Peu a Pego haurà sigut un altre objectiu complit.

     No hi ha circuits extraordinaris ni circuits miraculosos, ni hi ha circuits inhumans ni circuits traïdors som nosaltres amb la nostra tàctica de carrera els que posem adjectiu a un circuit i a la seua carrera i el nostre circuit serà el que cada un dels corredors senta a l'acabar.

Denia i la seua Mitja i Quarta Marato

     Podríem pensar que el cap de setmana passat era de transició i que al no tindre carrera del Circuit de la Marina descansaríem però no ha sigut del tot així, és veritat que molts dels nostres corredors han triat un entrenament relaxat o un descans actiu però La Mitja de Dénia i la seua Quarta no podia celebrar-se sense que alguns dels nostres corredors acudiren.

     Sempre hem pensat que tindre una bona mitja marató en la comarca era una necessitat i el Dianium Balearia pareix que a consolidat una bona mitja a Dénia, a ells hem d'estar agraïts per aconseguir-ho, no vull oblidar-me de la importància que tenen també per a Dorsal 19 les mitges maratons d'Oliva i Gandia, que fan possible el tindre a menys de 25 quilòmetres tres bones carreres, un club de corredors no sols pot créixer pels corredors que té sinó també per les bones carreres que tinga al seu voltant que els permeten disfrutar de les carreres quasi sense eixir de casa, i Dorsal 19 pot estar content amb totes les carreres que té a molt pocs quilòmetres de Pego, és una sort.

     Els nostres corredors millor col·locats este cap de setmana estan encapçalaments per Máximo Folques que ha tornat a guanyar una altra vegada en la seua categoria, seguit de Rafa Sastre que s'ha quedat a només un lloc de pujar al podi, ha sigut quart, i Carlos Siscar que ha quedat sext, com podem comprovar hem estat a un bon nivell.

     I ara, hi ha descansar i ha disfrutar d'esta Setmana Santa, però no descansar sense fer res sinó que el nostre descans siga per a disfrutar més del que hem fet, de les carreres del Circuit de la Marina que hem realitzat i que tan bons records ens han deixat, és un període útil per a reposar forces físiques i psíquiques que possibiliten poder tornar a córrer el Circuit de la Marina amb nous ànims.

     Estos dies ens vindran bé per a poder afrontar tot el treball que se'ns ve damunt amb l'organització de la XXXIII Volta a Peu a Pego i que necessitara totes les nostres forces perquè ens esperen unes setmanes intenses.

QUARTA I MITJA MARATO DE DENIA

00:38:54       FOLQUES LORENTE, MAXIMO           .

00:39:47       SASTRE SENDRA, RAFA.

00:47:47       CAMBRILS PUCHOL, OSCAR.

00:57:44       PERELLÓ GUARDIOLA, HÈCTOR      

01:25:57       SISCAR BAY, CARLOS.                                     

01:33:55       FEMENIA ESTELA, XIMO                                       

01:37:18       GINER MOMPARLER, ARMANDO.                           

01:37:19       LLANBIES SENDRA, ENRIQUE.                              

01:38:10       PIERA FERRER, BAUTISTA.                                   

01:39:35       PONS SORIANO, ALBERTO JOSE.                         

01:40:17       ARBONA CARAVACA, VICENTE.           

01:40:29       SERVER COSTA, FEDE.                      

01:40:54       WOODALL, TONY.          

Gata, comencem a reciclar

     En este món de la carrera a peu i per tant també en els seus corredors hi ha un fenomen molt estés però poc explicat, com és el reciclatge, un procés pel qual un corredor amb molts anys de carreres i molts quilòmetres en les seues cames se sotmet a uns entrenaments a fi d'obtindre un corredor nou, un corredor diferent per a afrontar carreres diferents.

     Ho veiem tots els caps de setmana, com companys nostres es dediquen a córrer i a preparar carreres de muntanya, triatló, macro fons, 100 km i carreres de qualsevol tipus.

     Però també hi ha una altra forma de reciclatge que és aprofitar l'entrenament que ja tenim i utilitzar-lo en una altra classe de distàncies, és el que ens succeïx quan volem aprofitar l'entrenament que hem fet per a la marató i preparar alguna distància més curta com la mitja o un 10k.

     Amb un poc d'imaginació podem aprofitar el que ens quede de la nostra forma després de córrer una marató, no cal tirar al contenidor tants mesos d'entrenament, llançar al fem una bona base d'entrenament aeròbic quan hem acabat la marató no és moltes vegades una bona opció.

     Mostrarem una de les moltes formes que hi ha per a reciclar tot un entrenament de marató i convertir-lo en un entrenament per a un 10k.

     Així doncs, després d'haver-nos recuperat bé de la marató, que pot arribar a durar un parell de setmanes, el nostre objectiu serà aconseguir una millora en la nostra velocitat de base. Canviarem de marxa, lo primer reduirem la quantitat de quilòmetres perquè no volem que els nostres músculs es cansen en excés, els llargs dels diumenges van a haver d'esperar encara que és possible que realitzem algun passades algunes setmanes.

     Com venim d'un entrenament de marató anem hi ha utilitzar els seus ritmes de les sèries però les realitzarem 5 segons més ràpides per quilòmetre, en especial les de 400, 500, 800 i 1000 metres.

     El nostre objectiu ara no és fer un gran nombre de repeticions, però les farem un poc més ràpides encara que sense arribar que siguen extenuants perquè no ens produïsquen massa acide làctic.

     Un per exemple; si estàvem realitzant 15 repeticions de 400 en 1' 30'' és millor realitzar 10 en 1' 25'' i també en compte de 8 x 1000 a 3' 55'' que féiem ara és millor que realitzem 6 a 3' 50'', però per a fer açò i que l'entrenament ens vaja bé haurem d'augmentar al mateix temps el temps de la nostra recuperació un minut per sèrie.

     Este reciclatge no és un procés ràpid ja que no sols la nostra musculatura s'ha d'adaptar a una major espenta del nostre turmell ni a unes camallades més llargues sinó que psicològicament ens haurem d'acostumar a patir un poc més en les sèries, amb el desagradable que això és per a molts de nosaltres.

     Segurament en 4 o 5 entrenaments que vindran a ser al voltant de 2 setmanes ja notarem que estem adaptats, encara que també percebrem algunes sensacions estranyes com a dolors i adoloriments en músculs que teníem oblidats sobretot perquè no estaven acostumats a suportar tant acide làctic. 

     Existix també en este món del reciclatge un altre procés que és convertir a corredors que estan acabats esportivament en nous corredors, tornar-los a les carreres és un procés diferent però possiblement més gratificant, que es mereix una altra entrada.

     En Gata de Gorgos hem entrat en un procés de reciclatge, hem corregut ja tres carreres seguides del 19é Circuit a la Marina Alta i ens toca ara en estes setmanes renovar un poc el nostre entrenament i aprofitar perquè els lesionats puguen “reciclar-se” i estar en perfectes condicions per a la següent carrera.

     Máximo, Manolo i Rosa Mari estan en la pitjor fase que es pot trobar un corredor, un dolor que impedix córrer, i amb la necessitat que representa l'haver de deixar de córrer per a curar-se i amb la perduda de forma que això comporta, dos fets que mai hem acceptat els corredors de bona gana, però per a estar en forma una de les primeres premisses és poder córrer, i fer-ho còmodament sense dolor.

     Estes setmanes en què molts de nosaltres anem hi ha renovar i revisar el nostre entrenament i adaptar-lo per a tornar amb més força al Circuit de la Marina, ells l'aprofitaran per a recuperar-se i sinó estar en plena forma almenys poder córrer en el El Verger sense cap molèstia.

     Quan he dit “renovar l'entrenament”, es podria dir: “Bueno, ja per a què servix?, si el meu entrenament va bé, necessite jo una renovació de l'entrenament?”. Quan les coses van bé i les carreres ens ixen bé, cal revisar, i quan les coses van malament, cal revisar, perquè no vaja a succeir com a aquells, que en compte de diagnòstic, necessiten autòpsia.

     Dorsal 19 ha perdut un poc de “gas” en Gata, les tres carreres seguides en el Circuit es comencen a notar i les nostres cames ho perceben, és normal que ens estiguem estabilitzant, no cal preocupar-se per tant en el El Verger les nostres cames tornaran hi ha estar fresques.

     En Gata, la millor classificació de Dorsal 19 en la carrera absoluta l'ha aconseguit Marina Sendra amb un 6t lloc, seguida d'Enrique Llambies amb un 8u lloc i de Bay amb un 9é lloc, i com no Cristina Bañuls que ha tornat a guanyar en la seua categoria, benjamí femení, i és que tenim tota una campiona.

     Ens queda encara la nostra xicoteta secció de Dorsal 19 pel món, però me la reserve per a la setmana que ve que no hi ha carrera del Circuit de la Marina, i així podré escriure també alguna cosa sobre la bilocació, però això ja serà si és possible en una altra ocasió.