Estem preparant juny

     Estem en la part final del Circuit a peu de la Marina, és hora ja de començar amb el ”II Open summer circuit training” de Dorsal 19 i de la 1a Edició de les 24 X 1, i, sense esperar-nos a veure el desenllaç del Circuit de la Marina anem a començar el divendres que ve 29 amb la primera de les nostres activitats. 

     El sorteig de l'horari i dels corredors que intentaran arribar als 300 quilòmetres en la 1a Edició de les 24 X 1 de Pego així com dels reserves sera la primera activitat, la realitzarem el divendres 29 a les 20,30 hores.

     Ja se que encara faltara un mes però és necessari realitzar-lo amb l'antelació suficient per a poder realitzar els canvis per si hi ha coincidències amb les hores de treball de cada corredor o algun altre impediment. Així, a partir del cap de setmana que ve ja podrem anar fent els nostres càlculs i preparatius per a poder estar en l'hora indicada preparats per a córrer durant 60 minuts, als que caldrà afegir els que ens quede per a finalitzar la volta que estiguem realitzant.

     La majoria de nosaltres ja coneixem les activitats que anem a realitzar a partir del pròxim cap de setmana i durant juny, però vaig ara a realitzar un xicotet recordatori:

     El dissabte 30 de maig: 10 K del Grau de Gandia amb sopar posterior. (Cal avisar pal sopar).

     Divendres 12 de juny: Gala del Circuit la Marina. (Cal comprar el tiquet).

     Dissabte 13 de juny: Gala d'Esports de Pego. On entregarem els trofeus als millors classificats de Dorsal 19 en la Marina i als primers corredors de Pego en les categories inferiors durant la XXXIII Volta a Peu a Pego. (Cal avisar per al sopar i per al tauler).

     Divendres 26 i dissabte 27 de juny: La 1a Edició de les 24 X 1 de Pego.

     Com veieu moltes activitats on el sentiment de club va hi ha estar molt present, saber compartir estes activitats amb els altres corredors, fer equip, sentir-se unit a altres corredors per a aconseguir qualsevol objectiu és sempre gratificant, i també és freqüent que siga un bon esperó per a esforçar-se, per a millorar. La presència d'altres companys de club ens inspira i estimula a un nivell potser difícilment accessible per a nosaltres anant en solitari. Dels altres corredors aprenem moltes coses que ens enriquixen enormement, i per ajudar-los o col·laborar en algunes activitats a vegades ens sorprenem fent coses que potser no faríem ni per nosaltres mateixos.

     Cada un dels corredors de Dorsal 19 és un element decisiu en la nostra millora personal. És cert que la nostra millora depén en gran part dels nostres entrenaments. Però també sabem que els companys que ens rodegen poden ajudar-nos o destorbar-nos molt en eixe camí. La nostra capacitat per a millorar es veu la majoria de les vegades reforçada quan sabem conviure amb els altres, quan sabem treballar en equip, quan aconseguim estar pròxims als corredors que componen el nostre entorn.

     El corredor que entrena dins d'un àmbit de confiança i il·lusió, ben integrat entre persones a qui aprecia, normalment s'esforça més i millor. I això sol produir un benèfic efecte feedback. Com més dónes, més reps, i millor clima de col·laboració i suport aconseguixes, la qual cosa sempre reforça la satisfacció de tots.

     Es tracta, al cap i a la fi de saber integrar-se el millor possible en els ambients en què ens movem. Podem triar quedar-nos assentats i mirar com es van desenrotllant totes les activitats, o bé alçar-se i participar. I és molt millor participar. Compartir la nostra afició amb els altres. Com més donem, més ens donaran. Com més participem, més donarem i més rebrem.

     En fi, ja esta bé per ara, ens n'anem hi ha entrenar i a esperar les classificacions d'Ondara, ja les comentarem.

Un cap de setmana complicat este de Pedreguer

     La nostra classificació en el Circuit a la Marina va en caiguda lliure, encara sort que arribarem al sòl prompte i no ens farem molt de dany perquè només ens queden dos carreres i és que alguna lesió i les moltes bodes i comunions estan passant factura al nostre club que encara que té un banqueta nombrosa no esta acabant amb la força esperada este Circuit de la Marina.

      Ja se que el 10K del Grau de Gandia és una de les dates claus per a molts dels nostres corredors i que la seua data ens esta obligant a utilitzar les ultimes carreres de la Marina per a afinar un poc.

     També és cert que el nostre objectiu de ficar-nos entre els 10 primers pareix que no corre perill i açò també ens ha servit per a preparar millor el 10K del Grau de Gandia.

     També ens servirà per a preparar millor la 1a Edició de les 24 X 1, perquè cal tindre en compte que una hora en la pista és una carrera més dura que un 10K.

     Intentar córrer la màxima distància possible durant una hora és un esforç molt dur, ens pot paréixer que és fàcil pegar voltes i voltes fins a deixar passar eixos llargs 60 minuts però la majoria dels relevistes donaran més de 30 voltes, i això amics meus és psicològicament molt dur.

     A estes altures ja tots sabem que la 24 X 1 hora és una carrera de relleus en equip que dura 24 hores, on cada corredor ha de córrer per una hora seguida. Es van sumant les distàncies recorregudes per cada corredor i així sabrem la distància final.

     També a estes altures sabem que des de les 21,00 hores del divendres 26 fins a les 22,00 hores del dissabte 27 de juny hi ha moltes hores de calor i un sol que martiritzara als que els toque les hores centrals del dia.

     Com podeu imaginar aconseguir arribar als 300 quilòmetres és una tasca difícil que amb el suport de tots es pot aconseguir ja que si tots els relevistes es troben prou acompanyats per l'anim de la resta de nosaltres,  podem superar eixos 300 quilòmetres.

      Deixem per ara el nostre repte perquè incara falta més d'un mes i centrem-nos un poc en el que esta succeint en estos dies.

     El més pròxim que tenim és la carrera de Pedreguer i si mirem la classificació dels corredors de Dorsal 19 la primera cosa que veiem, bo la primera cosa que no veiem és a molts dels nostres corredors, no veiem al lesionat, no veiem als que estan de boda, no trobem per cap part a què té l'estomac descompost, no veiem els Fernandos, no veiem a què esta refredat, tampoc als que el diumenge van anar de comunió i tampoc veiem als que no es troben participant en el Circuit de la Marina.

     Moltes absències que ens permeten veure amb més claredat que Marina contínua aconseguint la millor classificació amb un 5t lloc, seguida de Bay amb un 6t'i Enrique amb un 9é. 

     No m'agradaria acabar sense anomenar una vegada més a Cristina Bañuls i Carlos González que continuen pujant al podi en quasi totes les carreres en les categories inferiors.

Comencem l'estiu amb força

     Diumenge passat a Granada, Carmen va aconseguir proclamar-se Campiona d'Espanya de Mitja Marató en la categoria veteranes C, tot un èxit per a ella i per a tot Dorsal 19.

     Parlar bé i lloar a Carmen és molt fàcil, ja no ho és tant l'enumerar totes les seues victòries i marques ja que seria massa larg i pesat, pel que em limitare a felicitar-la i donar-li també les gràcies per donar-nos a tots un Campionat d'Espanya.

FELICITATS CARMEN i MOLTES GRÀCIES.

     Si es mira en anys anteriors veurem que totes les activitats de Dorsal 19 pareix que es repetisquen una vegada i una altra, és evident que l'argument és el mateix, la carrera a peu. Encara que amb distintes activitats, però amb el mateix significat i missatge.

     Acabem d'acabar la XXXIII Volta a Peu a Pego i el missatge que hem volgut mostrar és; donar a conéixer el nostre esport a Pego, i ara ja ens disposem a començar amb altres activitats que també giraran al voltant de la carrera a peu.

     Córrer és la pedra que hem llançat a un estany i que produïx cercles que s'obrin més i més, l'un més gran que l'altre, alguns xoquen contra qualsevol objecte o arriben a la vora i es trenquen però tots provinents del mateix esdeveniment. La Pedra, el centre de tota esta història, la carrera a peu.

     D'ací a uns dies quan acabe el Circuit a la Marina continuarem provocant cercles i ho farem amb un nou, la 1a Edició 24x1, per a continuar durant tot l'estiu amb els cercles concèntrics del “II Open summer circuit training” de Dorsal 19 que constara enguany amb 7 etapes, en el mig ens trobarem amb l'excursió que esta preparada per a acudir a La Mitja Marató del Burg d'Osma.

     Com veieu, igual que una pedra que és llançada enmig d'un estany el nostre club contínua generant moviment, contínua generant cada vegada un cercle major i contínua engrandint les seues activitats i portant més lluny una idea llançada fa anys enmig de Pego.

     Posar la carrera a peu i les seues activitats, com a centre de què partixen totes les activitats d'un club és senzill i al mateix temps difícil. Perquè tenim mil una cosa amb les quals podem promocionar i practicar la carrera a peu però al mateix temps requerixen paciència i perseverança.

     Moltes vegades es requerix un gran realisme i una gran paciència. Som tots corredors amb les nostres tendències i punts de vista diferents i hi ha projectes que no arribem a aconseguir. Ens agradaria tindre una gran escola de corredors no sols per als més jóvens sinó també per als que ja han sobrepassat els trenta però de moment no pot ser perquè cal ser realistes i afrontar que ens falta la gent adequada per a portar-la a acabe i ens falten també els mitjans materials per a mantindre-la. Però tenim paciència i tots els anys ens continuem plantejant la possibilitat de posseir un lloc on ensenyar a córrer i cada any ens anem acostant un poc més.

     Podríem dir que totes les nostres activitats, tots els cercles que anem generant comprenen a tots els que ja els agrada córrer i servixen per a reunir-los, i açò a més ens servix per a mostrar la carrera a peu a tots.

     El “Open summer circuit training”, és un exemple de com eixir a córrer durant tot l'estiu i el Trofeu Dorsal 19 és un altre exemple en què a més hi ha l'afegit de la competició, esta vegada compensada per a intentar igualar a tots els corredors, i enguany hem afegit un altre circule en el que a més afegirem la possibilitat d'anar aconseguint reptes.

     La 1a Edició de la 24x1 naix amb la il·lusió d'aconseguir unir a tot Dorsal 19 durant 24 hores per a aconseguir recórrer la major quantitat de quilòmetres possibles, amb relleus d'una hora cada corredor, un objectiu bonic seria arribar als 300 quilòmetres, una activitat que permetrà a cada corredor unir el seu esforç al de tots els altres per a aconseguir un objectiu comú; sumar quilòmetres.

    Però bo, la realitat ens diu que la XXXIII Volta a Peu ha passat i que la podríem considerar com un èxit, també ens diu que millorarem la nostra classificació en la Volta a la Marina i ens diu que tenim una campiona d'Espanya en Dorsal 19. Així que comencem l'estiu amb força.

Tancant la XXXIII Volta a Peu

     És tard, eu se, han passat molts dies des de la celebració de la XXXIII Volta a Peu a Pego però és que esta edició tènia moltes coses que dir, i després de molt escoltar he preferit callar la majoria.

Sam Valgarem, el nostre guanyador.

     He passat del “ja parlarem dema” a “corramos un tupido velo” i és el que té l'edat que ens fa més prudents o tal vegada més covards que decidits i valents, més conservadors que revolucionaris.

     Ja esta, la XXXIII Volta a Peu a Pego ja s'ha realitzat però costa un poc acabar-la per complet perquè inclús ens falten alguns trofeus que entregar i moltes factures per pagar, podríem dir que esportivament és ja història, encara que una història per contar.

     Estem acabant amb la XXXIII Volta a Peu, ens trobem en estos dies tancant totes les portes de la carrera, o tancant capítols o com vullguem anomenaro; l'important és poder tancar-los, el transcendental és poder deixar ben acabada esta edició per a començar ja amb nous projectes. Podem passar-nos molts dies preguntant-nos els perquè i els "comos", i tractar d'entendre perquè va succeir tal o qual fet. Però el desgast podria ser infinit, i al final estem abocats a anar tancant capítols.

     A passar el full. A acabar amb esta etapa o amb esta edició de la Volta a Peu i seguir per a avant.

     No podem estar dies i dies analitzant, ni tan sols preguntant-nos el perquè del que ens funciona bé i el que ens va anar mal. El que va succeir, va succeir. I cal soltar, cal desprendre's.

     Hem organitzat una bona carrera i hem de sentir-nos orgullosos d'haver estat presents en tots els apartats de la carrera.  Els fets passen i cal deixar-los anar! Per això a vegades és tan important destruir records, regalar presents, canviar de casa. Papers per trencar, documents per tirar, llibres per vendre o regalar.

     I ara ens toca canviar, nous projectes en què ens haurem de superar-nos una altra vegada. I la XXXIII Volta a Peu a Pego cal deixar-la anar, soltar-la i desprendre'ns per una temporada de la joia de Dorsal 19.

     Açò no significa que hàgem d'oblidar, no hem d'oblidar a tots els corredors que ens van visitar, no hem d'oblidar a la nostra guanyadora i sobretot al nostre guanyador, cal recordar a cada un dels corredors que es van emportar un trofeu i als que van lluitar per aconseguir-ho, cal recordar i tindre present tot el que va succeir la setmana abans, el dia abans, hores abans, durant i després de la carrera per a poder repetir el que vam fer bé i no repetir el que vam fer malament.

El podio de guanyadores.

     Va ser un èxit? Pot ser que si, encara que per descomptat no ho va ser en l'econòmic però una carrera com la XXXIII Volta a Peu a Pego no pot mesurar el seu èxit en l'econòmic, ni en la quantitat de corredors, ni en l'excel·lent carrera de Sam Valgaren, ni en les marques que es van realitzar, no necessàriament devem utilitzar estes mesures.

     Pense que per a saber amb certesa si va ser un èxit cal fer una xicoteta reflexió: L'èxit, de la nostra carrera, no té res a veure amb el que molta gent s'imagina. No es deu a les bones o males marques que es van realitzar, ni al nombre de corredors que ens van visitar o als que van triar altres opcions. No es tracta si la camiseta era més bonica o menys.  No té res a veure amb la bossa del corredor. No és la música ni l'animació. No es deu als trofeus, ni si eren boniques les seues etiquetes.

Guanyadores locals

     L'èxit de la XXXIII Volta a Peu a Pego es deurà a quants corredors la recordaran i esperaran tornar, a quants corredors haurem ajudat a continuar en este món de la carrera a peu i quants admiraran el nostre esforç; es tracta de si et recorden quan s'acabe el Circuit de la Marina. Es referix a quants corredors hem creat, a quants hem ensenyat el millor de practicar este esport.

Guanyadors locals

     Es tracta que en l'èxit de la XXXIII Volta a Peu a Pego estiguen inclosos els èxits de tots els que en ella van participar i van col·laborar. És sobre les ganes de tornar que tinguen els corredors l'any que ve, no sols d'haver acabat bé enguany. Es referix al nostre tracte als corredors, al nostre desig de fer les coses bé, a la nostra capacitat d'escoltar als corredors i mostrar-los amb la nostra conducta com és Dorsal 19. No és sobre quants van vindre a córrer, sinó de quants realment els agrada córrer a Pego. No és sobre transmetre la carrera a peu, sinó de quants ens creuen quan ho fem. Es tracta de l'equilibri entre fer feliços als corredors i sentir-nos feliços quan ho fem. Es tracta que la nostra consciència es trobe tranquil·la.

     Este hauria de ser el resultat del nostre verdader èxit, que hem fet totes estes coses bé fins a la data, i que sens dubte, seguirem fent-les.

     Tancarem la porta de la XXXIII Volta a Peu a Pego, anem hi ha passar el full, tanquem ja el circule. I quan arribe octubre el tornarem hi ha obrir, ni nosaltres serem els mateixos ni el que trobarem dins ens pareixerà igual o ho recordarem diferent, perquè en la vida res es queda quiet, res és estàtic.

     Encara que la història esportiva l'anirem contanla a poc a poc l'altra, esperara.