Encara hi ha jóvens que decidixen ser corredors?

     Divendres passat en la presentació del Circuit a Peu de la Marina Alta emvaig adonar de la poca joventut que tenim en Dorsal 19. Es construïx amb el que es té, no amb el que es manca… i el nostre club té pocs jóvens entre els seus corredors, pel que estem construint malament.

     No podem construir un bon club sense tindre a corredors jóvens, Encara hi ha jóvens que decidixen ser corredors? La pregunta és legítima, perquè sorprén trobar-se amb jóvens que decidixen deixar els esports d'equip i dedicar-se a córrer.

     La resposta, encara sort, és afirmativa: sí, encara hi ha jóvens que desitgen ser corredors. Perquè el córrer és un acte natural i l'home esta creat per a caminar i després per a córrer. El ser humà necessita moure el seu cos, no hem evolucionat cap al sedentarisme sinó per a tot al contrari, els nostres òrgans vitals necessiten que el nostre cos este en moviment per a funcionar millor.     

     Sí, hi ha jóvens que desitgen ser corredors. Sobretot, perquè córrer els ajudara no sols físicament sinó també intel·lectualment, els ajudara a tindre uns hàbits saludables i els ajudara a saber relacionar-se millor amb la gent adquirint uns bons valors de convivència. 

     Per a molts de nosaltres, no obstant això, el jove corredor resulta un misteri. Potser el misteri es trobe que estem tan concentrats en els nostres entrenaments i les nostres carreres que no mirem cap eixa part de la societat que pensem només es dediquen a divertir-se i a viure la vida.

     Cada jove corredor és misteri i provocació. Perquè ens obliga a confrontar-nos amb una forma de veure la vida diferent de la nostra, perquè ens porta a pensar si el que ens servix a nosaltres els servix a ells, perquè ens llança la pregunta sobre com deuen i volen córrer.

     A la sorpresa que s'amaga després de la pregunta “encara hi ha jóvens que decidixen ser corredors?” necessitem respondre amb la sorpresa d'una pregunta respectuosa: “encara som capaços d'entendre'ls?

    Perquè no eu se, almenys ho intentem, la vida passa ràpid. De sobte estàs jugant en el carrer tot just una desena d'anys i hui ja eres un home entrant en els grandiosos seixanta anys.

     La impressió que solem tindre dels jóvens no concorda amb la dels nostres jóvens corredors, solem imaginar-nos als nostres jóvens com notòriament superficials i efímers, enemics de compromisos. Veiem jóvens que no volen compromisos amb absolutament res. Però els nostres jóvens corredors no són així, saben comprometre's amb els entrenaments quasi diaris, saben de la importància i del valor que representa la carrera a peu perquè li donen més importància a l'esport-salut i esport-recreatiu que a l'esport-competició i a l'esport d'alt rendiment, coneixen i saben que en Dorsal 19 la carrera a peu és per a compartir abans que competir. 

     Ho fem bé? En Dorsal 19 sabem que no pot obligar-se a ningú a entendre la carrera a peu d'una determinada manera, que res ni ningú pot substituir en la joventut eixa íntima activitat de l'esperit humà que té tant d'aventura personal. El que sí que podem fer sempre és encabotar-nos a donar exemple, a estimular els nostres jóvens corredors a tindre la seua pròpia visió de la carrera a peu. Podrem fer-ho sovint a través dels nostres entrenaments conjunts, a escoltar pacientment les seues il·lusions i objectius en les carreres i, en alguns casos, invitant-los a compartir la nostra visió de la carrera a peu. No es tracta de malgastar la nostra experiència sense ensenyar-los com córrer i entrenar, sinó que més aïna cal fer-se jove per a arribar a comprendre'ls i poder establir així un pont afectiu que els estimule a pensar sobre este gran món de la carrera a peu.

     Dorsal 19 necessita els seus jóvens, i ells no poden deixar passar la riquesa de la seua joventut guardant-se-la per a ells mateixos. Han de donar-la amb generositat. Ells són ja el present de Dorsal 19 i del que serà Dorsal 19, són el rostre jove d'un club veterà, el futur de Dorsal 19 depén d'ells i del que ja són i fan en el hui.

Preguntes

     En este moment et preguntaràs: Continuara Fede realitzant marques personals? Amb Santa Pola a començat realment la temporada? Serà la marató de Dusseldorf l'altra marató? Amb la presentació del Circuit a Peu a la Marina és hora ja de tornar als entrenaments? Donarà Dorsal 19 un salt de qualitat? Què ocorre amb la XXXIV Volta a Peu a Pego? Podran els nostres corredors millorar la classificació de l'any passat? Dorsal 19 podrà realitzar les mateixes activitats? Acceptarà organitzar algunes més? És la Volta a Peu l'activitat estrela? S'ha imposat el 24X1 de Pego com l'activitat més festiva? Com afrontarà Dorsal 19 la gran quantitat d'activitats i l'augment de dorsaleros?

     A estes preguntes i a moltes més són a les que respondrem en el nostre dia a dia, no de colp, sinó, a poc a poc.

     Amb cada entrenament, en cada carrera a què acudim, amb cada acte que realitze Dorsal 19 hi haurà una resposta i ens correspondrà trobar la resposta correcta no sense abans saber a que pregunta correspon, clar que per a això cal saber quines preguntes val la pena preguntar.

     Els clubs no som illes o àtoms, per això és molt important la vida social, tant a nivell municipal, com a nivell comarcal, amb tots els clubs i corredors ja que cada dia resulta més fàcil de comprendre esta mútua interdependència entre tots els integrants d'este món de la carrera a peu. Nosaltres depenem dels altres i els altres depenen de nosaltres.

     D'ací la importància de la nostra presència en la presentació del Circuit a Peu a la Marina, no sols com a organitzadors d'una de les seues carreres sinó també com la nostra obligació d'estar presents allí on la carrera a peu siga protagonista, per a tindre en compte quals són les necessitats i aspiracions dels altres clubs i corredors.

     A estes altures ja coneixem tots com funciona el Circuit a Peu Marina Alta perquè ja esta en la seua 20a edició però si hi ha algú que es trobe despistat podrà trobar tota la informació en Somesport.

     En fi, amb la presentació del Circuit a Peu Marina Alta ha començat un altre cap de setmana ple de carreres, i anem hi ha estar presents en les de Sueca, Llíber, Palmera i la l'Alcúdia, on podem a anar trobant respostes a moltes de les preguntes. On podem enriquir-nos amb les aportacions dels organitzadors. On podem aprendre a discernir el que més ens convé. On podem guanyar experiència. On hem d'aprendre alguna cosa.

D'ací a dos mesos tornarem al VAMEVAL

     Ja hem conclòs el primer VAMEVAL de l'any, ara ja coneixem quals són els nostres ritmes d'entrenament per a les carreres que pensem preparar esta primavera i com no per a córrer i entrenar el Circuit de la Marina.

     Saludem abans a tots els corredors, saludem també a tots els que moguts pel seu interés a saber, es coneixen un poc millor com a corredors, el "coneix-te a tu mateix", que figurava en l'atri del temple d'Apol·lo a Delfos, continua estant, per tant, en plena vigència.

     Ara quan isquem a entrenar ja sabrem quals són els ritmes que millor s'adapten a les nostres característiques i podrem traure millor profit als nostres entrenaments. És molt difícil conéixer-nos prou per a saber calmadament quines són les nostres aptituds i quines les nostres carències. És difícil però sens dubte cal buscar algun camí que ens porte i que ens guie, és interessant anar pel nostre camí i no anar canviant constantment sense tindre una direcció a on anar.

     Sabem ara qual és el nostre ritme al 80% de la nostra VAM per a les sèries de 1000 metres si volem preparar un 10K, o del 90% i coneixem quals són els nostres ritmes per a les sèries de 400, i encara que els resultats poden no ser del tot exactes és millor que no tindre res.

     A partir d'ara quan vegem en els nostres plans d'entrenament; 3 x 1000 al 85% recuperant 3', només haurem de buscar en el nostre test VAMEVAL i saber qual serà el nostre ritme, és fàcil, encara que cal realitzar un xicotet esforç que ha de formar part de l'aspiració de qualsevol corredor per ser millor.

     Un altre avantatge que comporta el coneixement com cal de la nostra forma física és l'adequació entre les metes que ens proposem i les condicions de partida. Resulta una font comuna d'insatisfaccions plantejar-se objectius irreals, que estan completament al marge de les nostres possibilitats, ja que al posar la meta en quelcom que ens supera tindrem una sensació freqüent d'incompetència, que pot desembocar fàcilment en el tedi. En l'extrem contrari, quan les metes són massa senzilles, molt pròximes al nostre punt de partida, estem perdent fortalesa i afany de superació, ens estem raquitizant, si es permet usar eixa expressió. L'equilibri entre on volem arribar i on podem arribar és clau per al corredor, i per a això és important conéixer bé les nostres forces i les nostres limitacions.

     En esta tasca ens ajuda extraordinàriament el VAMEVAL, ara que sabem qual el nostre estat de forma no es tracta d'autoflagel·lar-se mentalment, atribuint-nos un estat de forma que pensàvem era millor, siga cert o no, ni per descomptat el contrari. El test consistix a reconéixer com ens trobem, quals poden ser els nostres objectius i començar a entrenar seguint el nostre propi camí.

     En fi, d'ací a dos mesos tornarem al VAMEVAL, per a saber si estem millorant o estem estancats però ja serà una altra història que haurem de viure.

Què ens deixa El Dinar de Nadal?

     Moltes coses han succeït en estes tres setmanes perquè estiguem callats tant de temps, El Dinar de Nadal i el primer VAMEVAL de l'any han sigut els dos primers actes de Dorsal 19 en este acabat d'estrenar 2016.

     Tampoc vull oblidar-me de la primera gran carrera d'enguany, el Gran Fons de Xeraco, on vam veure un avanç de per on van els nostres corredors, certament són les nostres corredores les encarregades de marcar el camí pel qual hem de seguir tots els altres. Tania i Carmen han començat el any guanyant en les seues categories i posant ja d'eixida el llistó molt alt per a tots nosaltres. Encara que Máximo també s'ha pujat al podi en la carrera del Càncer en el El Verger. 

     Què ens deixa El Dinar de Nadal? Pues la comprovació que Dorsal 19 continua en este 2016 amb molt bona salut, que la carrera del VII Trofeu Dorsal 19 serà La Mitja Marató de Gandia el 6 de novembre. Ens deixa també la separació de la Gala de Fi de Temporada del nostre Trofeu Dorsal 19. La Gala se celebrara el segon dissabte de gener del 2017 junt amb El Sopar de Nadal.

     També ens deixa la confirmació que els nostres cuiners continuen mantenint el seu bon toc en els foguers i que el gin tónic continua sent la beguda amb més carisma en el club.

     Vam fer també un repàs ràpid a tots els actes que realitzarem en este 2016, on tornarem a organitzar la XXXIV Volta a Peu, les II 24 X 1 hora de Pego i el “III Open summer circuit training” de Dorsal 19 que comptara amb una carrera més, el Gran Fons dels Poblets, en total set entrenaments.

      Com vam poder comprovar comptem amb una bona salut esportiva, si en la Gala de Fi de Temporada vam fer un resum de tot el que vam fer l'any passat en El Dinar de Nadal ferem un recompte del que anem hi ha intentar realitzar durant este 2016, una simple cronologia del que succeïx i del que va ha succeir.

     Així i tot, quan torne a recordar cada un dels actes que realitzem sempre em sorprenc de lo que divertix i de com ho passem de bé eixos dies, encara que no era molt conscient d'això llavors. Mentres anàvem ja siga realitzant o preparant totes les activitats, generalment estàvem concentrats que tot isquera el millor possible i aconseguir satisfer les nostres expectatives, només hi havia molta rutina, treball i pressa.

      Supose que açò no és atípic. La majoria de nosaltres -sospite- vivim moltes d'eixes activitats no molt conscients del que representen per a les nostres experiències com a corredors, deixant sempre per a quan les recordem els sentiments més enriquidors.

     I, no obstant això, massa sovint, quan tornem la mirada arrere i recordem, per exemple les 24 X 1, desitgem poder reviure-les; però, ara, amb més ànim, més deliberadament conscients de l'admirable i privilegiat que és fer precisament eixes coses que vam executar amb tant d'aclaparament i fatiga. Mirant arrere, veiem que rica i preciosa va ser la nostra experiència i, a causa de les càrregues i l'estrés, què poc vam tindre present llavors allò que de fet estava passant.

     Açò pot ser multiplicat amb uns quants exemples, tots nosaltres hem escoltat alguna vegada que algú afirma que actuaria diferentment si disposara de la vida per a viure-la de nou. La majoria d'eixes històries tornen a utilitzar el mateix motiu: Donada una altra oportunitat, tractaria de gaudir-la més la pròxima vegada, açò és, tractaria de disfrutar més el present i més conscient.

     Per a la majoria de nosaltres -em tem- l'elaboració i el gaudi d'una activitat no van emparellades i només se'ns emparellaran quan, finalment estiguem a casa al cap d'uns dies. Pareix que necessitem primer perdre alguna cosa abans d'apreciar-ho del tot. Només després de realitzar una activitat, ens adonem del rica que ha sigut i el poc d'eixes riqueses que hem absorbit en el seu moment.

     Al final sempre som conscients de com han d'importants sigut totes les activitats en què hem participat i organitzat, però seria bo que no esperàrem que succeïra açò fins al moment en què estiguérem recordant-ho. Com fem durant els sopars, els esmorzars i les dinars de club, nosaltres necessitem parar regularment i emparellar els nostres records amb les nostres il·lusions.

     Tots nosaltres necessitem, regularment, reunir-nos i que les nostres experiències i les nostres il·lusions puguen emparellar-se amb nosaltres.

     Anem hi ha intentar que totes les activitats que organitzarem en Dorsal 19 durant 2016 les puguem disfrutar en tota la seua immensitat en el mateix instant en què les organitzem i realitzem.

     Comencem demà ja a viure intensament la carrera a peu en el segon VAMEVAL de l'any.