Si alguna cosa ens agrada als corredors de Pego quan eixim a córrer són els anomenats “llargs”, som uns entusiastes d'esta modalitat d'entrenament, ens passem hores corrents per tot el nostre acabe municipal i el d'alguns dels pobles que ens rodegen, ens agraden tant que quan diem que ens anem a donar la “volteta” és un circular de quasi vint quilòmetres en què passem per dos pobles, el Ràfol i Sagra, i pugem dos ports de muntanya, el Pilaret i Sorell, i és que a Pego ens agrada fer quilòmetres.
Veient ja que realitzarem molts llargs esta tardor i hivern voldria fer alguns aclariments sobre este sistema d'entrenament.
Moltes coses es poden canviar en un entrenament de marató però hi ha una cosa que no es pot substituir, són els llargs, si volem acabar ben una marató és necessari realitzar-los i que estos arriben o inclús superen els 30 quilòmetres, però tenint present que poden existir grans diferències entre corredors, un corredor que esta acostumat ja siga acudint a Mitges o entrenant a passar dels 20 quilòmetres no necessita realitzar molts llargs, en canvi un corredor principiant que pot considerar com un “llarg” una distància de 18 quilòmetres ha de fer alguns mes ja que s'haurà d'acostumar a estar molt de temps corrent, hem de tindre en compte que nosaltres considerem un llarg a partir dels 20 quilòmetres.
La dificultat esta a establir la velocitat a què hem de fer el “llarg”, perquè hi ha corredors principiants i altres amb molta mas experiència i quilòmetres en les seues cames i açò fa que no hi haja un acord sobre el ritme que s'ha de portar, els primers busquen adaptar-se a la distància i estar unas hores corrent perquè el seu organisme s'adapte a esforços prolongats amb el que els bastaria un ritme lent, però l'ideal seria una velocitat pròxima a la què pensem portar en la Marató.
Com veieu si excloem els tres o quatre primers quilòmetres que els utilitzarem per a calfar la resta no és que siga un passeig pels nostres camps.
La teoria pareix clara, els principiants han de córrer lent per a adaptar-se i els mas experimentats prop del ritme de marató, però és sol una teoria mes.
Llavors com eixirem a fer un llarg tots junts quan estiguem preparant la Marató de Sevilla?.
La solució esta en part en l'experiència de molts anys, perquè repassem un poc perquè servix fer un “llarg”.
Volem aconseguir adaptar els músculs i tendons del nostre cos a sostindre una càrrega cada vegada major a fi d'augmentar l'autonomia de carrera.
Per tant haurem d'acabar particularment cansats a nivell muscular, en definitiva correrem per a cansar-nos, tant que la part final ens pot resultar inclús desagradable i hàgem de tindre una gran força de voluntat per a acabar.
Per a saber si l'entrenament ha sigut eficaç no cal mirar el que ha durat o els quilòmetres que hem fet sinó la sensació de fatiga que tinguem a l'acabar.
Per exemple, ens podem sentir amb tots els músculs cansats i dolorits (com si haguérem corregut tres hores) amb tan sols una hora i mitja.
Açò pot ser degut a un circuit amb moltes pujades o per exemple per fet d'haver corregut molt fort el dia anterior. No cal, per tant, córrer tres hores per a adquirir una adaptació a la llarga distància.
L'entrenament que diem “llarg”, es corre amb l'objectiu de millorar la nostra adaptabilitat a la distància, pot durar molt menys respecte del que ens trobem en els programes d'entrenament per a preparar una marató si ho dividim en dos.
És obvi que, per a adaptar-nos a la distància de la marató, amb un “llarg” de duració mes curta del que estem acostumats a Pego, ens hem de trobar ja abans d'eixir a córrer amb un estat muscular un poc esgotat, o siga cansats.
En estos últims anys, quasi mai córrec els “llargs” amb les cames descansades; perquè quasi sempre ho solem realitzar el dia després d'haver corregut una Mitja, i normalment amb dos hores de carrera tindrem mes que suficient, esta és la nostra millor solució.
Però hi ha alguna cosa que hem de tindre en compte, cal córrer a la vesprada i en el matí següent, ja que al descansar a la nit, ens alçarem amb les cames dolorides que és el que busquem, perquè hem realitzat un descans “passiu” i és esta una sensació que no ens ocorria si entrenàrem dos hores al matí i dos hores a la vesprada perquè realitzaríem un descans “actiu” entre les dos sessions d'entrenament, ja que l'entrenament seria distint per tant estaríem realitzant una doble sessió que res té a veure amb el que estem parlant, que és buscar el benefici del “llarg” amb dos eixides mes curtes.
Un altre sistema que solem utilitzar quan no hi ha carrera, és fer dos hores el dissabte a la vesprada i altres dos hores el diumenge al matí i com no sol haver-hi un descans de mes de 15 hores les cames encar no estan del tot recuperades.
Tot este rotllo ve al cas perquè quan hàgem d'eixir un diumenge al matí a realitzar un “llarg” d'al voltant de 20 quilòmetres , els que estiguen mes forts i necessiten un ritme mes ràpid que no es preocupen, només han d'eixir el dia abans a la vesprada a fer un altre “llarg”, això si han de descansar bé eixa nit.
.JPG)
.JPG)
.JPG)