dimecres, 16 de setembre de 2015

La 6a etapa, “El camí de Al Azraq”.

     El final de què serà una de les millors temporades de Dorsal 19 s'acosta, perquè el 24 d'octubre en Mora de Rubielos la donarem per liquidada encara que abans el 27 de setembre vamos a haver de liquidar també el “II Open summer circuit training” de Dorsal 19 en Alcala de la Jovada i com tots sabreu són períodes de premis i reconeixements.

     Quan donem un premi i esta bé donat suposa descobrir un mèrit. Qui rep tal premi, ha aconseguit una meta d'una certa importància. Els que l'atorguen, s'ajusten a requisits més o menys clars a l'hora de triar a qui serà premiat per certs mèrits.
     La dificultat la trobem quan dirigim la mirada cap als “jutges” que trien als premiats. Se suposa que són persones honestes, que saben apreciar els mèrits dels possibles candidats, que busquen realment exalçar i motivar als guardonats.
     Donar un premi en este món de la carrera a peu pot resultar molt fàcil si mirem els números. Les millors marques o les pitjors, el primer classificat o l'últim classificat. No obstant donar un premi que no s'ajuste a les regles de les matemàtiques és una altra història.

     Anem hi ha donar en les pròximes dates premis que dependran molt de les persones que els atorgaran, i no resulta fàcil que el nostre jurat siga perfecte. Pel que tampoc seran perfectes les premis.
     Donar un premi encara que siga simbòlic dins d'un club motiva i estimula. Dins de Dorsal 19 tenim molts corredors que sobreïxen per tindre unes característiques pròpies que els fan especials per no dir diferents, i mereixen ser recolzats amb estos xicotets reconeixements.
     Per això, qualsevol esforç per millorar al jurat que atorga eixos premis sempre és benvingut i contribuïx que els premis siguen atorgats amb millors criteris i contribuïx d'alguna manera a millorar el club.
     En Dorsal 19 som els que som, i els que organitzen tots estos esdeveniments són els que són i eixos xicotets detalls que es donen com a premis van units d'una certa manera a la forma de ser i veure la carrera a peu dels què formen part podríem dir d'eixe jurat.

     El “II Open summer circuit training” no ha tingut cap tipus de classificacions pel que no podran existir premis als guanyadors, no ha sigut un circuit on s'intentara conéixer o premiar als millors sinó que ha sigut una sèrie d'entrenaments on el premi estara en conéixer i donar a conéixer diferents llocs per on córrer.
     La ultima etapa ja esta ací, però és la de la Vall d'Alcala!, l'etapa reina, l'etapa per a la que hem estat tot l'estiu augmentant la nostra resistència i poder afrontar eixos 20 quilòmetres de pujades i baixades per pistes forestals encara que també podem triar entre els 15 o els 13 quilòmetres, hem esperat fins al final per a poder córrer la 6a etapa, “El camí de Al Azraq”.  
     Quan entrenem per a alguna carrera o ens preparem per a qualsevol esdeveniment sempre esperem que les coses ocórreguen d'una certa manera, que la nostra marca siga la que pensàvem, que les nostres decisions quallen en resultats bons, que preparen horitzons falaguers.

     La incerteça, no obstant això, ens acompanya contínuament. El futur no existix ni sabem com serà. El temps l'acosta, a poc a poc o amb un ritme frenètic que no podem controlar. Mentrestant, cada decisió plasma i orienta noves situacions.
     I el futur ha arribat, “El camí de Al Azraq” ens esta esperant el 27 de setembre d'este 2015 i anem hi ha tornar a les llistes perquè ens dutxarem en el càmping i per a això cal arreplegar les fitxes per a les dutxes uns dies abans i reservar l'esmorzar de fi de circuit.

     En fi, que comence una altra vegada l'espectacle.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada