diumenge, 6 de setembre de 2015

Però on intercanviem experiències?. En la 5a etapa.

     Ahir vam parlar de lo necessari que es fa per al corredor el descans, el relaxar-se i recapacitar sobre la seua actitud davant de la carrera a peu, i en l'ocasió que té per a fer-ho en la 5a etapa del “II Open summer circuit training” de Dorsal 19, i hui veurem com ens enfrontem a les nostres realitats.

     Cal assimilar tot allò que s'ha aprés, tot allò que s'ha entrenat, tot allò que s'ha meditat, cal assentar-se i alimentar el cos després d'haver alimentat la ment, ens hem de recompondre i canviar les nostres experiències i el millor lloc per a acabar una etapa com la “Reprimala-l'Orxa-Reprimala” és un bon esmorzar on les nostres sensacions es puguen enfrontar a les dels nostres companys i per a això ens allunyarem un poc de l'escenari de les nostres cavil·lacions i ens traslladarem fins a Beniflá.
     A vegades és saludable recloure's i examinar-se. I nosaltres ho farem el diumenge que ve. Després els entrenaments es veuen d'una altra manera. Fa temps que m'abellia donar-me un bany de tranquil·litat i és el que anem hi ha intentar en la “Reprimala-l'Orxa-Reprimala”.
  Però les nostres conclusions no s'han de quedar per a nosaltres, les devem compartir amb els nostres companys perquè es beneficien i que ens puguem beneficiar també nosaltres de les seues reflexions.
     Tots el corredors tenim records, experiències i reflexions sobre este món de la carrera a peu.
     Alguns records ens permeten evocar fets senzills, alegres, quotidians. Altres ens fan sospirar per la joventut que s'allunya, per aquelles marques que no aconseguirem i per somnis que mai realitzarem. Altres provoquen el nostre somriure, davant de fets simpàtics o davant de triomfs meravellosos. Altres preferiríem no haver de recordar-les, no haver passat per dies o mesos de lesions, de malaltia, de fracassos.

     Tantes experiències estan allí, en el més íntim de nosaltres. Desitjàrem, a vegades, compartir part d'eixos records, perquè alguns podrien ajudar als que ens escolten, i segurament també nosaltres mateixos ens beneficiaríem al compartir fets del passat.
     Des de les nostres paraules, hi haurà qui aprenga quins errors cal evitar, quins objectius cal mantindre, quins entrenaments val la pena portar fins al final, quines carreres són a les que val la pena acudir i quals són les que hem d'evitar.
     Altres descobriran que la carrera a peu és igual d'agradable o desagradable per a tots i que qualsevol experiència ja siga bona o roïna no és única i cada un de nosaltres d'alguna manera l'haurem experimentat ja.
     Però on intercanviem experiències? Quin és el millor lloc? Quin dia? Per tant davant de tantes preguntes una sola resposta; en l'esmorzar de la la 5a etapa del “II Open summer circuit training” de Dorsal 19, en Beniflá.

     Però a vegades ens movem en un món ofegat per les presses. No trobem temps per a detindre'ns i mirar com funciona la nostra passió per la carrera a peu, per a sospesar el bo i plorar el pitjor, per a admetre que darrere de tants fets estava l'acció contínua i respectuosa dels nostres companys que saben esperar, ansiosament, les nostres experiències.
     Ens pot passar que entre els que ens rodegen, molts no pareixen tindre temps o interés per la nostra història. Altres ens escolten potser amb educació o amb paciència, però preferixen dedicar-se als seus molts assumptes, als seus entrenaments i a les seues carreres.
    Però en estos esmorzars de corredors sempre trobem a algú que ens mira amb afecte, ens escolta amb interés, ens interpel·la amb un desig sincer no sols d'aprendre alguna cosa (potser molt poc, perquè moltes vegades hem recorregut històries semblants) sinó per a deixar-nos temps per a esplaiar, amb paraules sinceres, això que portem en el més íntim de les nostres experiències.
    Es bell trobar a algun corredor disposat a atendre'ns. Com també és bell aprendre nosaltres mateixos a escoltar a altres, a dedicar una part del nostre temps per a permetre que eixe corredor que ens encreuem tots els dies, o el que ens acompanya en algunes carreres, o el que veiem en les pistes totes les setmanes, ens compartisca un poc dels seus somnis, les seues opinions, les seues idees més intenses.

     Mentres compartim i escoltem, mentres invertim temps en eixe bell gest d'escoltar i de donar, que millor que estar també recuperant-nos de la nostra “Reprimala-l'Orxa-Reprimala” amb un suculent esmorzar.
     Ja ho he dit, no cal avisar per a acudir a córrer perquè tots tenim cabuda en esta etapa només els que es vullguen quedar o vullguen acudir a conversar sobre les seues experiències o a escoltar les dels altres ens ho tindran de comunicar pel mitjà que més els agrade i així podrem disposar de lloc suficient perquè estiguem tots còmodes.
Tot açò ho podrem experimentar en: 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada