dimarts, 13 de setembre de 2016

El primer cicle acabat.

Ja estem ficats de ple al setembre i com ens succeïx des de fa alguns anys ens trobem amb la primera fase dels entrenaments dels què estan preparant ja siga les mitges maratons de Gandia i València o dels qué estan preparant les maratons de tardor com Múrcia, València, Sant Sebastian o Castelló, ja acabada. 
El que significa que la nostra implicació en la carrera a peu i en els entrenaments haurà pujat un altre escaló, tot açò ajudat també per les etapes finals del “III Open summer circuit training” de Dorsal 19.


Estem en la part final del “III Open summer circuit training” de Dorsal 19 i amb la I Marjal de Gandia se'ns va la ultima etapa plana, on els maratonians han disfrutat d'un circuit completament pla i han realitzat un bon entrenament completant el primer cicle d'entrenament, ara una setmana per a assimilar-lo i a continuar. 
La I Marjal de Gandia ha complit amb tot el que tènia previst i ens ha mostrat un nou circuit on poder realitzar algun dels llargs que incara ens queden per realitzar als maratonians, ja que buscar la varietat en els llargs és una forma amb què aconseguirem que se'ns facen més curts.

Així que mentres els entrenaments ens van acostant als nostres objectius, hem vist com estos últims dies Tania i Máximo continuen pujant al podi, Tania nadant a Dénia i Máximo guanyant carreres esta setmana en la nocturna de la platja de Xeraco on s'ha pujat al més alt del podi en la general i per tant també en la seua categoria.
Ja haureu notat que el nostre nivell d'ansietat ha pujat un poc, ja ens comença a disgustar botar-nos alguna sessió d'entrenament o no poder-lo complir en la seua totalitat. I anem tenint cada vegada més la impressió desagradable i molesta que algo hem fet malament, ens sentim culpables quan per algun motiu no hem anat a córrer.

Hi ha un moment en la novel·la de Daniel Defoe, “Robinson Crusoe” on el protagonista espantat per l'empremta d'un peu en la platja arriba a la conclusió que “La por al perill és deu mil vegades pitjor que el perill mateix i el pes de l'ansietat és major que el del mal que la provoca”, i és que la majoria de les vegades la por i l'ansietat a no complir amb els entrenaments és pitjor que el benefici que haguérem adquirit al realitzar-los. 
 Hi ha vegades que la inquietud i el nerviosisme davant d'un entrenament no complit ens porten a forçar i ficar-lo com siga, com amb calçador. Quan realitzem un pla d'entrenament ens ha de produir plaer i gaudir-lo, sentint amb això gran satisfacció ja que cada sessió ha de ser en si mateixa plaent, comprenent molt més que la mera diversió, que poguera fluir amb harmonia i tranquil·litat.
Hi ha situacions durant el temps que dura un pla d'entrenament en què hem de saber perdre alguna sessió i deixar-la passar, no he pogut o no l'he completat, no passa res a continuar corrent i disfrutant.
I és que no hi ha cap pla d'entrenament que si el seguim de forma perfecta ens garantisca que complirem el nostre objectiu. Pots complir-lo al peu de la lletra que si no et toca aconseguir el teu objectiu, eixe dia no el vas a aconseguir.
Hi ha carreres en què ho donem tot, ho controlem tot, complim amb els nostres ritmes sempre concentrats, ens hidratem bé… i MIRA… eixe dia no toca. T'entregues a fons i te'n vas a casa de buit.

I què dir d'eixa part de la sort que no és controlable, tant de la bona sort com de la mala sort.
Tot açò que estem dient no pot servir-nos per a desatendre els nostres entrenaments, perquè per a aconseguir els nostres objectius tots sabem que majoritàriament – Si depén de nosaltres- la idea principal del que estem dient és que per a complir un pla d'entrenament cal fer-ho relaxats i prendre consciència que hi ha situacions que forçar-les no provocarà ni que ocórreguen, ni que milloren.

Per a anar acabat, la sexta etapa del “III Open summer circuit training” de Dorsal 19 esta ací, anem hi ha prepara-la i veure quals són les millors opcions i hi ha caminar.   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada