La Reprimala-L’Orxa-Reprimala a punt.

Encara que ja tenim la informació suficient per a enfrontar-nos amb la Reprimala-L’Orxa no esta de més que els que la vagen a recórrer per primera vegada tinguen un poc més d'informació. El recorregut, com ja sabem, serà per la via verda del Serpis que transcorre per la vall coneguda com Racó del Duc o Barranc de l'Infern.

Supose que els que hem recorregut moltes vegades eixa via verda ja haja sigut a l'hivern o a l'estiu, amb va fred o amb calor, amb pluja o amb un sol immisericorde no necessitem molta més informació, però ens sol succeir que eixa mateixa familiaritat moltes vegades ens fa oblidar el lloc per on estem corrent i no ens fixem en la bellesa que ens rodeja.

Mai és tard per a canviar el punt de vista, és a dir, modificar el vidre amb què es miren les coses i començar a celebrar eixos racons que ens va mostrant el Racó del Duc, ja se, que llançar-se costera a baix en el recorregut de volta i admirar el paisatge és una tasca que només els més veterans són capaços de fer, i que tal vegada els més veterans no necessiten admirar les aigües del Serpis com serpentegen pel barranc perquè ho han viscut moltes vegades, però els que s'acosten allí per primera vegada deurien d'aprofitar l'ocasió.

En este recorregut en particular, no hem fet canvis, només el xicotet desvio per a eliminar alguns quilòmetres però que no influïxen per a res en la bellesa de tota l'etapa.

Generalment este recorregut sempre ho solem realitzar després de les primeres pluges, ja passat setembre, però enguany el Serpis baixa amb prou aigua i el paisatge no desmereix en res al de la tardor, inclús ens servirà per a córrer per unes hores amb el fresquet que ens brinda el barranc.

He de recordar que tot just començar ens trobem amb la Mina Llarga un túnel de 250 metres en què anem d'utilitzar una llanterna per a passar-ho, lo que solem fer és deixar la llanterna amagada en l'eixida per a tornar-la a utilitzar al tornar. Este és l'únic túnel en què la utilitzarem perquè els altres es passen bé, i només ens haurem de llevar les ulleres de sol per a poder-los passar amb tranquil·litat.

Dir també que tindrem un avituallament en el punt quilomètric 5 que tindrem marcat amb una cinta, és el mateix lloc de sempre, i que l'altre avituallament el tindrem en la font que hi ha en l'entrada de l'Orxa i que ens servirà com a punt de reunió.

Els que anem a realitzar els 12 quilòmetres els realitzarem des de la Fabrica de l'Infern o la Central Elèctrica que es troba en el marge esquerre del riu Serpis, una vegada el creuem ja estarem en la província d'Alacant i en terme municipal de L'Orxa. Una altra característica que tenen els dotze quilòmetres és que no arribarem fins a l'estació de tren de L'Orxa, davall del Castillo de Perputxent, sinó que girarem abans de la Font de Botero per a arribar a L'Orxa després de passar per un curt tram de senda.

El recorregut encara que pot paréixer dur en la primera part no ho és, ja que cal recordar que es corre per una antiga via del tren la pendent de la qual no podia ser molt pronunciada, per a ser exactes començarem a 150 metre d'altura sobre el nivell del mar i aconseguirem el punt més elevat en els 290 metres quan arribem a l'estació de L'Orxa, una vegada tinguem recorreguts nou quilòmetres. Els que realitzen els dotze quilòmetres només arribaren als 275 de metres, un poc menys, com ha de ser.

Amb l'esmorzar no tindrem cap problema ja que si tot funciona com ha de funcionar el bar AL DE SEMPRE en Beniflá no tindrà cap problema ja siga amb els entrepans com amb la torra.

L'horari i el lloc d'eixida l’establirem el dissabte quan tinguem clar els cotxes.