IN MEMORIAM

divendres, 29 de gener del 2010

POSAR-NOS A PUNT.



Per fi! Estem ja a dos setmanes de la marató i tot són nervis perquè els que se senten en forma no volen perdre-la i els que pensen que no ho estan volen adquirir-la en estos, escassos ja, setze dies i és que després d'uns quants mesos entrenant per a realitzar una bona carrera ens trobem en eixes setmanes en què hem de posar-nos a punt per a la marató. 
Tots sabem el que ens costa posar-nos en forma, per això és important saber el que hem de fer per a arribar al dia i a l'hora de la carrera al cent per cent.
La posada al punt és una tècnica en la qual es realitza una reducció sistemàtica de la càrrega d'entrenament per a facilitar la súper-compensació física. La posada al punt és una tècnica complexa perquè la càrrega la podem reduir per mitjà del maneig de nombroses variables, com ara la intensitat, el volum, la duració i la freqüència de l'entrenament. 
Sol succeir-nos que ens trobem pressionats per aconseguir la marca que fa tant de temps que estem buscant i no descansem el que és necessari per a satisfer les necessitats del nostre cos. Ens desesperem per millorar i progressar i pensem que el temps de descans pot retardar-nos en l'entrenament. Al no descansar ni permetre que el cos es recupere completament, ens fatiguem cada vegada més i el rendiment comença a declinar. Inicialment, el sobreentrenament pot produir-se en un intent de fer que el rendiment torne al seu nivell original, no obstant això el resultat final pot ser l'estancament i el desgast.
La pregunta és quant hauria de reduir-se la càrrega d'entrenament? Una posició extrema seria interrompre l'entrenament per complet. No obstant això, els resultats indiquen que la discontinuïtat temporal de l'activitat física porta al desentrenament i a la perduda de forma.
En poques paraules, aclarirem un poc el model bàsic de la súper-compensació, esta suggerix que un estímul fatigant, inicialment provoca una disminució en la preparació d'un corredor, la qual cosa al seu torn provoca la súper-compensació dels músculs i tendons per damunt dels nivells previs a l'entrenament.
Per exemple, la fatiga pot derivar en una disminució inicial del 4% en la força en una repetició màxima després d'una sessió d'entrenament amb sobrecàrrega. En uns pocs dies, quan la fatiga s'ha dissipat, els efectes de l'aptitud física més estables, però de menor magnitud poden permetre un rendiment de l'1% al 2% major que els nivells inicials. No obstant això, després de setmanes d'entrenament, es pot acumular fatiga fins a arribar a un punt en què més entrenament contribuirà més a la fatiga que a l'aptitud física, derivant en l'estancament o en la disminució en el rendiment. Per tant, és necessari un període en què es disminuïsca l'entrenament abans de la competició perquè l'aptitud física puga mostrar-se verdaderament.
L'objectiu fonamental de la posada al punt és maximitzar el rendiment i les nombroses variables subjacents que afecten el rendiment. 

Les variables que poden manejar-se durant la posada al punt inclouen la intensitat, la freqüència, el volum i la duració de l'entrenament. 
Però anem al mes senzill i fàcil que és reduir la quantitat de quilòmetres però sense abaixar la velocitat.
El normal seria reduir l'última setmana prop del 20% dels quilòmetres setmanals, però si hem estat realitzant molts quilòmetres i des de fa alguns mesos seria aconsellable que la penúltima setmana ja reduírem un 10%.
La reducció ens servirà per a assimilar l'entrenament de les anteriors setmanes i aconseguir una bona posada al punt.
Durant esta disminució no deurem de desminuir el nostre ritme d'entrenament, perquè així evitarem córrer amb la sensació de tindre les cames pesades. 
Seria aconsellable realitzar l'últim entrenament de sèries el dimecres i no sobrepassar el ritme de marató, un bon entrenament seria 30 minuts a un ritme uns segons més lent que el nostre ritme de marató.
Si ens limitem a córrer només a ritmes lents correrem el risc de sentir-nos amb les cames pesades i les nostres cames estaran com letàrgides.
Haurem d'evitar en la mesura que es puga els circuits amb pujades, no per l'esforç de pujar sinó per les baixades que ens sol·licitaran un treball als nostres músculs al què no estan molt acostumats.
Ara uns últims consells que supose ja els tindreu, perquè ja els publique per a la marató de Sant Sebastian, però com les maratons que ens vénen també tenen 42195 metres els consells ens serviran igual.
Serà quasi segur que alguns d'estos consells ja els sabrem però és important repassar-los, a pocs dies de la marató és necessari recordar-los, en definitiva és el “entrenament invisible” que ens donarà la millor condició per al diumenge i que no hàgem de desperdiciar per alguna tonteria tants mesos d'entrenaments.
Començarem pel dijous.
De bon matí ja començarem a pensar en marató i ho farem augmentant els carbohidratos (pa, cereals, dolços sense crema, guerxots…) però sense exagerar. Al mateix temps cal reduir l'entrenament en quilòmetres i en ritme, ara només cal mantindre relaxada i solta la musculatura de les cames, ja no podem millorar en res la nostra forma.
Una altra qüestió sera en què quantitat, pues amb mitja hora hi ha mes que suficient.
Divendres.
A dos dies de la marató cal continuar prestant atenció a l'alimentació, cal continuar buscant carbohidratos on siga.
Sempre a sigut aconsellable descansar hui i entrenar el dissabte però enguany els que estiguen de viatge deuen aprofitar i descansar, això si cal eixir a caminar a la vesprada per a soltar un poc les cames.

Dissabte.
El dia abans de la marató deu ser un dia de descans i de preparar la carrera de matí, però com no vam córrer ahir hui hauríem d'eixir el normal sera córrer 30 minuts i deuria ser enjorn, almenys 24 hores abans de la marató. Amb l'alimentació deurem seguir igual però a més deuríem reduir al mínim les proteïnes (carns, ous…).
Recordar també que a la vesprada cal procurar descansar el màxim possible.
Tindrem abans de retirar-nos a l'hotel cal memoritzar el setge de l'eixida així com saber per on cal arribar i localitzar el camí de tornada des de la meta.
No ens deurem gitar sense preparar la roba per a demà, posar el dorsal, el xip, i una cosa important recordar-se de posar el despertador, cal portar un despertador o el mòbil...

dimarts, 26 de gener del 2010

ÉS POSSIBLE MILLORAR?




Ha passat la mitja de Santa Pola i pense que no tinc ja res que afegir a com ha sigut esta carrera, res que agregar a com ha sigut la seua organització, res a dir que no sabérem els que ja fa anys que estem acudint a ella, ha sigut com sempre, perfecta.

Només es podria completar de dir que s'han batut els dos rècords de la prova, dada esta que crec que sempre té molta importància encara que també se li esta donant molta importància a un altre rècord que és el de la participació de corredors, que per a mi no té massa importància però que comprenc que

 a tot organitzador de carreres quan ja no pot millorar en el muntatge de la carrera, ni en l'atenció al corredor, ni en la infraestructura per a atendre tots els participants, ni en premis, ni tampoc pot millorar la climatologia només li quede l'intentar millorar en el numere de participants, però estic segur que els organitzadors d'estes carreres tan multitudinàries ja estaran pensant com millorar en algo més, encara que en Santa Pola els va hi ha resultar difícil.

Altres rècords que s'han superat i dels que ningú comenta molt han sigut la quantitat de corredors que han realitzat el diumenge el seua marca personal, només en Dorsal 19 han sigut 3 marques personals i dos temps que cap a quatre anys que no es realitzaven i és que a pesar de les complicacions en l'eixida, sempre complicada quan hi ha tanta gent, la carrera ha sigut molt ràpida i pense que tenim en la Comunitat millors circuits, però el de Santa Pola és molt ràpid.


Carmen Sala:               01:22:08
Vicent Sala:                 01:29:33
Fernando Mas.            01:32:16
Pedro Garrigos:           01:46:16
Juan Bolta:                   01:48:12
Paco Ceresola:            01:56:04.

diumenge, 24 de gener del 2010

NOVA IMATGE.

Dins de pocs minuts estrenarem els nostres nous xandalls, amb açò anem hi ha donar una donar una imatge de club nova i que esperem siga fàcilment identificable, també intentarem mantindre el disseny del xandall en tota la indumentària que utilitzarem en els pròxims anys, però a l'utilitzar tots el mateix xandall o la mateixa indumentària estarem donant una imatge de grup, de club en definitiva, estarem donant per tant una imatge d'unitat.
La unitat dels corredors de Pego entorn de Dorsal 19 no és només uniformitat sinó ha de significar un poc més, ha de significar col·laboració, ha de significar enriquiment d'experiències i intercanvi de les mateixes.



Cada u, amb les seues virtuts i valors, col·labora en el bé comú que és la unitat. En el refranyer se'ns recorda que  “la unió fa la força”. El mateix sentiment humà sempre ens porta a la unitat.
Res del que ens succeïx quan correm és indiferent i el que dóna consistència al club és la busca de fer que prevalga més el que ens unix que el que ens dividix. I en eixe buscar junts el que ens convé com a corredors és el que ens portara a ser creïbles com a club.
Tenim la sort de viure en una zona on el numere de carreres augmenta any rere any, tenim molta informació sobre com entrenar, com alimentar-nos en resum tenim tot el que és necessari per a practicar este bonic esport, però la carrera a peu també és un esport que ens ha de socialitzar, ens ha de provocar que ens ajuntem i que compartim la nostra afició i que millor que fer-ho amb els que ens rodegen, és el que intentem en Dorsal 19.
.  
Es comprén que açò és difícil però no impossible. La impossibilitat indicaria que hi ha incapacitat, al contrari, tenim la suficient capacitat per a treballar i aconseguir un dialogue entre tots, que ens porte a aconseguir tots els objectius comuns, eficaços i positius.
No se si haurem encertat amb el disseny, si és bonic, si és agradable a la vista, si és còmode, si és practique, si esta a la moda o no, si  haurem encertat amb els colors, ja se sabrà però esperem almenys que siga elegant o millor dita que siguem elegants quan ho portem.
Però no elegants només en l'aspecte del vestit o a l'arreglament extern. L'elegància dels corredors de Dorsal 19 ha de ser una elegància a l'estil grec, hui tan perduda, que els elegants són els que realitzen accions belles, accions que un realitza abandonant el seu propi interés per a emprendre la busca de l'en si mateix valuós, allò que val la pena per si mateix, el que té caràcter de fi, el que una vegada aconseguit dóna la felicitat i la perfecció.
Anem a les carreres, vestim-nos amb el nostre nou xandall i representem a un grup de corredors que no sols amen la carrera a peu sinó que actuem espontània i moderadament, amb gust i estil personal i busquem i mostrem sempre motius per a expressar l'alegria que ens dóna la carrera a peu, i açò ens farà elegants.  


L'important de l'elegància és que no siga només imitació exterior, sinó expressió d'un món autènticament personal. Açò és el que he volgut dir, amic lector. Si l'home parla, no sols amb les seues paraules, sinó també amb la seua expressió, amb el seu gest, amb la seua figura, amb el seu vestit i aparença, dir les coses bellament es torna no sols bo, sinó desitjable, perquè a l'exercir-se ens dignifica com a persones i eleva al nivell de lo verdaderament humà, el compromis de vida que tenim amb els altres.

dimecres, 20 de gener del 2010

JA TENIM ELS XANDALLS.

ELS PRIMERS XANDALLS PER A LA MITJA DE SANTA POLA JA ESTAN DISPONIBLES PER A TOTS ELS QUE TINGUEN REALITZAT L'INGRÉS I ELS TINGUEN SOL·LICITATS. 
ES TROBEN EN ELS LLOCS DE COSTUM.

dimarts, 19 de gener del 2010

NO ÉS ENVEJA SI NO ADMIRACIÓ.

En estos dies que ja estem preparant la presentació de la XXIV Volta a la Marina i quan tots els clubs ja estan arreglant les seues respectives carreres i ens trobem arrapant tots els euros que podem per a aconseguir que la nostra Volta a Peu puga seguir avant, em trobe amb un articule del diari Informació, en el que  s'escriu sobre La Mitja de Santa Pola i el seu pressupost.
I és que repassant els números de l'articule podem arribar a marejar-nos, nosaltres que amb uns escassos 8000 euros muntem una carrera resulta que La Mitja de Santa Pola només té un pressupost de 187.000 euros; mentres que nosaltres no tenim pressupost per als premis en metàl·lic Santa Pola té 20.000 euros; mentres nosaltres ens gastem uns 3.500 euros en les camisetes commemoratives, Santa Pola es gasta 40.000 euros; nosaltres no donem trofeu commemoratiu als corredors però en Santa Pola si, i els costara 25.000 euros; en este moment no recorde les bosses de regal que van rebre els corredors el que van costar és possible que fossen regals dels patrocinadors però en Santa Pola la bossa de regals els costara 125.000 euros; a nosaltres la assegurança de la carrera ens costa 600 euros a Santa Pola 4.500 euros; mentres que a nosaltres el mesurament del circuit la seua senyalització, els jutges i el cronometratge ens degué costar uns esmorzars i sobre els 1.000 euros la informàtica, a Santa Pola 15.000 euros; i mentrestant, em pareix recordar que en el paquet anterior teníem nosaltres inclosa la megafonia i el so, en Santa Pola es gastaran 24.000 euros, si amics meus 24.000 euros en so, amb raó l'any passat se'm van posar els pèls de punta en el moment que va començar a sonar. 



I és que estem davant d'una de les grans, La Mitja Marató de Santa Pola s'ha convertit en una de les millors Mitges que es poden córrer a Espanya, per descomptat que sentim enveja però enveja sana perquè ja ens agradaria per a les nostres carreres poder acostar-nos no sols a eixe pressupost sinó acostar-nos al mes important per a mi que és la capacitat organitzativa que s'ha de tindre per a moure eixos euros, per a posar en el seu lloc a tanta gent com els farà falta, així com per a moure als 6.800 corredors que este diumenge ens reunirem en Santa Pola, l'equip humà que deuen tindre és sens dubte molt bo. 
 Però no sentim en realitat enveja de ninguna clase ni bona ni ruin de La Mitja de Santa Pola perquè enveja seria entristir-se pel bé dels altres i a nosaltres no ens succeïx tal cosa, més aïna al contrari el que sentim és admiració.
L'enveja ens aniria destruint, no ens deixaria disfrutar el diumenge que ve de tot l'ambient que ens trobarem i ens entristiríem per l'èxit de La Mitja, si fórem envejosos  despreciaríem les qualitats de Santa Pola i desprestigiaríem els seus triomfs, en fi ens convertiríem en uns pessimistes.




Però nosaltres anirem el diumenge a Santa Pola a divertir-nos, a captar el que de positiu trobem, anirem a alegrar-nos de poder estar en un gran esdeveniment esportiu i després quan donen l'eixida i ens trobem corrent i disfrutant del circuit i de l'ambient, llavors donarem les gràcies al Club Atletisme Santa Pola per saber com fer gran una Mitja Marató.

dissabte, 16 de gener del 2010

SOMIEM PERQUÈ NO.

Ya falta menys de trenta dies, la Marató ja s'acosta, Sevilla i València ens esperen i també els seus 42195 metres, tots ja tenim en les nostres ments com volem que es desenrotlle la carrera, ja haurem pensat com solucionar la majoria dels problemes que se'ns plantejaren, ja ho tenim tot quasi lligat i ben lligat. 
Però algú va dir que si arribem a una conclusió definitiva és perquè ens hem cansat de pensar, i és que l'home no pot deixar de pensar, el nostre cap sempre esta funcionant per això al veure la foto de l'entrada a meta de la marató de Sevilla del 1998, fa ara dotze anys, la  imaginació es posá en marxa; no ens trobem molt canviats, crec, pot ser veritat que la vestimenta es veja passada de moda però encara la conserve en plenes condicions, no hi ha en la foto GPS però si estora per al xip i cronòmetres, i és que si m'amague bé les canes crec que es podria repetir la foto.
I és que imitant a Walt Disney en Decidi Triomfar, aquell dia vaig descobrir moltes coses, vaig descobrir que podia baixar de tres hores en marató, vaig aprendre que la marató és paciència, vaig descobrir com córrer la marató, vaig aprendre com entrenar-la,  i és que aquell dia del segle XX en el llunyà 1998 “Aquell dia vaig decidir canviar tantes coses... aquell dia vaig aprendre que els somnis són només per a fer-se realitat, des d'aquell dia ja no dorm per a descansar... ara simplement dorm per a somiar”
Només que ara somiar de repetir eixa foto se'm fa molt difícil i em pot produir molt de dolor de cames o tal vegada no... Ara simplement dorm per a somiar.

dijous, 14 de gener del 2010

QUE BÉ COMENÇA 2010.

Com ja va sent habitual en els últims anys, Xeraco és el lloc on comencem l'any, va sent també habitual que comencem el dia Reis hi ha dissenyar com pensem que se'ns presentara l'any i este 2010 esta dissenyat per a donar-nos moltes alegries, per a donar-nos moltes carreres i com no per a fer molts quilòmetres. 



Tal vegada enguany, per la proximitat de les maratons estem tots més expectants, estem més pendents dels entrenaments i això es nota en la carrera. Tots vam fer molts números, vam calcular els quilòmetres que volíem fer, vam tornar a calcular els ritmes a què volíem anar i al final vam calcular com ens va anar el dia.



I cal dir que a tots ens va surtir bé el dia Reis, l'any comença bé encara que els que heu llegit el comentari que ens ha deixat Bay haureu comprovat que este 2010 es queda curt, ja s'esta pensant en el 2011 i és que hem agafat corregudeta, ja ens passem d'any, encara que com bé comenta Carlos les marques per a Boston caldria assegurar-les a Sevilla i València, per si les mosques. 



També es va córrer el diumenge, els mas atrevits se'n van anar al quilòmetre vertical i els meis temeraris ens en vam anar uns a fer el seu llarg i altres a Lorca i als 10 quilòmetres de València, és que estem és molts llocs. 


XERACO.
CARLOS SISCAR BAY                               53:27,3
PASCUAL CARLOS COMPANY PUIG     54:33,2
CARMEN SALA FERRER                          56:21,4
FERNANDO VICENS PASTOR                  58:05,9
JOSE PASCUAL SENDRA FRANQUEZA 58:15,4
ENRIQUE LLAMBIES SENDRA               58:15,9
VICENT SALA GONZALEZ                      1:02:14,2
VICENTE SENDRA FRANQUEZA           1:02:14,3
ALBERTO JOSE PONS SORIANO            1:02:43,6
DAVID CAMPS SENDRA                          1:03:17,0
JUAN ANTONIO SERVER MILLET          1:04:15,1
JUAN JOSE ARBONA ESCRIVA               1:05:13,2
LAURA PASCUAL PASCUAL                  1:07:39,0
JOAQUIN SALA FERRER                         1:13:51,2
RAMON ALEMANY SENDRA                 1:19:34,5


KILOMETRE VERTICAL.

JOSEP PALACIOS COSTA               1:22:46
JOAQUIN SALA FERRER                1:59:02
CRISTINA PONS SENDRA              2:05:43
JUAN BAUTISTA BOLTA NAYA      2:08:17



MITJA DE LORCA.
CARMEN SALA     01:25:05.
VICENT SALA       01:33:50.



10 KILOMETRES DE VALENCIA.
FERRAN MAS SISCAR      00:40:52

dissabte, 9 de gener del 2010

UNA LLIÇÓ DIFICIL QUE CAL APRENDRE.

         Quan tenim la marató a quasi un mes, ens estem topant en alguns dels nostres corredors amb els primers anuncis de la síndrome al fracàs.
«L'èxit és aprendre a anar de fracàs en fracàs sense desesperar-se», deia el conegut estadista i historiador britànic Winston Churchill.
Cap de nosaltres pot dir que no fracassa mai, o que fracassa poques vegades. El fracàs és una cosa que va lligada a la limitació de la condició humana, i el normal és que tots nosaltres ho constatem ben sovint cada dia.

Acabar un entrenament més cansat del que desitjaríem, no poder realitzar els temps en les sèries que teníem pensat, poden ser xicotets fracassos que podem tindre tots els dies.
Per això, els que pot dir-se que triomfen en les carreres i en la vida no és perquè no fracassen mai, o ho facen molt poques vegades: si triomfen és perquè han aprés a superar eixos xicotets i constants fracassos que van sorgint, es vullga o no, en l'entrenament de tot home normal. 
Els que, al contrari, fracassen contínuament en les carreres són aquells que amb cada xicotet fracàs, en compte de traure experiència, es van afonant un poc més.
Triomfar és aprendre a fracassar. L'èxit en la marató i també en la vida ve de saber afrontar les inevitables faltes d'èxit de cada dia. D'esta curiosa paradoxa depén en molt l'encert en el nostre entrenament i en la nostra vida. Cada frustració, cada desfeta, cada contrarietat, cada desil·lusió, porta amb si el germen d'una infinitat de capacitats humanes desconegudes, sobre les quals els esperits pacients i decidits han de saber anar edificant el millor de les seues vides.
Les dificultats en els entrenaments juguen, en una certa manera, al nostre favor. El fracàs fa brillar davant de nosaltres la nostra pròpia limitació i, al temps, ens brinda l'oportunitat de superar-nos, de donar el millor de nosaltres mateixos. És així, enmig d'un pla d'entrenament on no tot ens resulta fàcil, com es va assaonant el nostre cos i també el nostre caràcter i com anem adquirint força i confiança.
Seria una completa ingenuïtat deixar que els nostres entrenaments i carreres es diluïren en una desesperada busca d'una cosa tan utòpica com és el desig de romandre en un estat d'eufòria permanent, o de continus sentiments agradables. Qui pensara així, estaria quasi sempre trist, se sentiria desgraciat, i els que el rodegen probablement acabarien estant-ho també.
Sobre la por de fracassar tenim moltes frases celebres, hi ha també molta literatura sobre el tema i és que sempre se li ha donat molta importància ja que és una lliçó difícil que cal aprendre.

Com deia G. Von Li Fort, hi ha una dita clara i una altra fosca, però l'home incapaç d'assaborir la fosca, tampoc és capaç d'assaborir la clara. O com deia Quevedo, el que vol d'esta vida totes les coses al seu gust, tindrà molts disgustos.
Per això, en la tasca de preparar la nostra marató, és molt important no caure en cap espècie de neurosi perfeccionista.
No es tracta, per exemple, de realitzar les sèries obligatòriament a una velocitat o realitzar ineludiblement un numere de quilòmetres setmanals, sinó més aïna el que hem de fer és aplicar-nos a procurar que els temps en les sèries siguen el millor possible i intentar que durant la setmana fer els quilòmetres que senzillament puguem; i – Sobretot – perquè sapiem traure força de cada dificultat que ens trobem i tornar a entrenar amb il·lusió a pesar de no poder complir amb el nostre pla. 
Perquè errors els cometem tots. La diferència és que uns trauen d'ells ensenyança per al futur i humilitat, mentres que altres només obtenen amargor i pessimisme. L'èxit, torne a repetir, està en la capacitat de superar els entropessons amb esportivitat.
Fa pena veure a corredors i a persones intel·ligents vindre's baix i abandonar una carrera o un entrenament al primer contratemps; a xics o xiques jóvens que fracassen en les seues primeres carreres i maleïxen contra qualsevol classe d'esport; a aquells altres que no poden suportar un xicotet bac en la seua brillant trajectòria atlètica, o en l'afectiu, o en el professional, i s'afonen miserablement:

 o com ens pot succeir a nosaltres estos dies que estem passant i que per culpa d'un minúscul virus que ens ha obligat a guardar llit, o per eixe altre estrany germen que ens obliga a estar més temps en el vàter  que entrenant, o per este fred polar que ens obliga a eixir a córrer amb tanta roba que quasi no podem moure'ns, o per altres xicotets contratemps que abandonem tot el nostre entrenament i la nostra il·lusió a córrer una marató, per tant el nostre major fracàs no seria, no aconseguir córrer la marató com teníem previst sinó que el major dels fracassos seria deixar d'entrenar per por de fracassar.

dimecres, 6 de gener del 2010

EL 3 DE GENER I 30 MINUTS.

    
    Milions d'anys després de brollar la vida sobre la faç de la terra; milers i milers d'anys després que aparegueren els primers humans; uns 2500 anys de la batalla de Marató, on va començar a nàixer la nostra mítica carrera; uns 114 anys de la primera marató popular en la ciutat de Boston; a 102 anys de la primera marató de 42195 metres on Dorando Pietri, amb el dorsal 19, entrara primer en meta; 37 anys després del naixement de Sa majestat Haile Gebrelassie, Rei de la marató; a 18 anys de la creació del mític club Ambra a Pego; quan ja han passat 16 anys de l'històric triplet en l'Europeu de marató d'Hèlsinki; l'any 15 del primer campionat del món de marató per a un espanyol en Goteborg a càrrec de Martin Fiz; l'any 13 del campionat del món de marató per a Abel Anton a Atenes; uns 11 anys després que Abel Anton tornara a ser campió del món de marató a Sevilla i la marató fóra espanyola; a només 2 anys de l'aparició a Pego de Dorsal 19; cuant fa ara poc més d'uns dies, a Pego, se celebrá la concentració de Dorsal 19, primer i com manen les normes, per a córrer i després en el Bar Zorrilla, i com mana el sentit comú, per a dinar i celebrar les Festes Nadalenques. 


Per tant, tots estos anys han hagut de passar i succeir totes estes coses pa què la història de la carrera a peu a Pego tinguera un fet més a destacar.

Si a Pego, el dia 3 de gener com ja estava anunciat cap a 5 mesos ens vam reunir, sobretot, per a parlar de carreres a peu, vam parlar de córrer mentres realitzàvem els 20 quilòmetres que ens vam marcar com a objectiu, vam parlar d'entrenaments mentres en les pistes després de córrer ens recuperàvem de l'esforç i sobretot vam parlar de marató en el menjar en el Bar Zorrilla.

Si és veritat que vam parlar molt, però que vam dir, que vam dir de la Volta a la Marina, que vam exposar de les mitges que ens esperen en els pròxims mesos, que vam apuntar de les sèries que s'estan realitzant per les pistes, que van explicar d'eixos llargs que cada vegada es fan més llargs i que s'estiren com el xiclet, que es comentá de les maratons que ens esperen en el mes de febrer, es va indicar alguna cosa de com correríem les maratons, es va explicar un poc dels grups que es van compondre pa Sevilla, 

estic segur que si però entre les paraules que s´han porta el vent i l'alcohol que reunix entre les seues propietats la de fer-nos oblidar els records enrevessats, sol recorde amb claredat el que vaig escriure en un tovalló – Fer les inscripcions a la marató de Sevilla a, Alberto, Vicent, Tony i menys de 30 a Bay- .




I és que si a Pego ja se sap el que significa un quilòmetre en Setaigües, ara també sabem el que significa 30 minuts en marató, i és que si un quilòmetre en Setaigües indica la diferència entre guanyar o perdre, 30 minuts en marató ens unix. 


Perquè, 30 minuts pot ser que per a alguns només siga mitja hora però en Dorsal 19 s'han convertit en una quantitat de temps que reunix en el seu interior a tots els corredors que en el mes de març no els costara desembossar l'esmorzar que realitzarem per a parlar de les nostres maratons.


Si amics meus, no a anys sinó només a 30 minuts de la millor marca a Dorsal 19 en marató durant el mes de febrer és on cal estar.
Això em pareix recordar.

dissabte, 2 de gener del 2010

A SES MAJESTATS ELS REIS MAGS.

Reconegudes majestats:

     Fa molts anys que no els escric una carta, però este matí m'han comentat que no em portarien cap regal i he pensat – Això serà perquè no els he escrit la carta - , i ací estic.
     Sóc un corredor de Dorsal 19, un club de corredors de Pego, jo crec que ens  hem portat bé enguany, així que m'atrevisc a demanar-los que ens porten algunes coses.
     Estaria bé demanar-los que ens portaren el final de les guerres així com de la fam en el món però ja imagine que estan vostés en la tasca des de fa uns anys, així que els demanaré algo un poc més fàcil.


     No els demanaré que ens porten sabatilles per a córrer perquè el dia del seu amic Sant Silvestre estreni unes noves a Crevillent, tampoc els vaig a sol·licitar uns xandalls o vestimentes per a córrer perquè els tenim demanats i els estrenarem en La Mitja Marató de la seua, espere, també amiga Santa Pola, ni els demanaré GPS, ni cronòmetres, ni pulsòmetres ni cap tipus d'aparell electrònic per a córrer perquè de tot açò tenim la gran sort de tindren.
     Els demanaria amb humilitat que ens portaren:
     Il·lusió, tampoc faria falta molta perquè tots els corredors de Dorsal 19 en tenim prou però si que ens la mantingueren quan passàrem per eixos moments roïns que de tant en tant ens toquen a tots els corredors.


     Senzillesa, pa què sapiem distingir quals són les nostres possibilitats ja siga en els entrenaments o en les carreres.
     Valentia, per a atrevir-nos amb aquells reptes que ens proposem.
        Alegria, cada vegada que ens trobem corrent, perquè serà la manifestació que estem disfrutant de la nostra afició.
     Paciència per a continuar corrent, cuant el cansament ens faça desistir, pa que les dificultats no ens resten l'anim, pa que els obstacles que ens anem trobant només siguen oportunitats per a continuar creixent com a corredors, que siguen reptes que ens permeten créixer també com a persones.
     Els demane també salut, salut pa què es recuperen els que estan lesionats i salut per a quan ens lesionem ens recuperem.
      Abusant de la seua generositat, m'atrevisc hi ha fer la meua ultima petició, que correguem tots una marató, ja se que són 42 quilòmetres i que són molts, i que molts dels nostres corredors patiran i ho passaran malament però la sensació que es té al creuar la línia de meta és una experiència que deurien tindre tots els corredors i per a això els he demanat, il·lusió, senzillesa, valentia, paciència, esperança i salut.

     Tot l'anterior no ho demane només per als corredors de Dorsal 19, ho demane pa què ho puguem compartir amb tots els clubs de corredors de la Marina, vull compartir-ho especialment amb cada corredor que ens trobem en qualsevol carrera, ja siguen rivals o no. 
      Els desig a vostés volguts Reis Mags, feliç fi de viatge.
     I m'acomiade agraït, per la il·lusió que van depositar en mi quan era un xiquet. 
     Gràcies perquè un dia els esperí amb la il·lusió de xiquet i hui els puc esperar amb la il·lusió d'un home.


divendres, 1 de gener del 2010

ELS PASTISSETS D'AMETLA I LA MISTELA SÓN ELS …

      Perquè si amics meus, el dos mil deu ja esta ací i el tenim fresc, acabat de pescar o acabat d'eixir del forn com més vos agrade, de totes maneres tenim per davant dotze mesos en què tenim pensat continuar corrent i és que en açò res canviarà, continuarem entrenant i participant en totes les carreres que se'ns posen per davant. Si vam acabar amb la Sant Silvestre de Crevillent, el dia dels Reis Mags estrenarem no sols la primera carrera del 2010 a Xeraco sinó que estrenarem qualsevol classe de roba, sabatilles i tot tipus d'accessoris que ses majestats els Reis Mags ens hagen portat. 
També serà l'ultim dia de les festes Nadalenques, serà l'ultime dia en què oficialment ens prendrem eixes autentiques barretes energètiques i eixos autèntics gels reconstituents que són els pastissets d'ametles i moniato i les nostres adorades misteles i és que durant estes festes hem sabut preparar-nos per a la part final de l'entrenament de la marató.

Perquè amb el moniato, que té una composició molt semblant a la de la creïlla, encara que té un contingut energètic major determinat, majoritàriament, pels hidrats de carboni complexos (midó) i els sucres. Estos últims són responsables del seu marcat sabor dolç.
El moniato és adequat per a persones que realitzen un gran esforç físic
Estes particularitats nutritives afavorixen que siga adequat per a xiquets i persones que realitzen un esforç físic important. 
Quant al contingut vitamínic, destaca l'aportació de provitamina a o betacaroté. La vitamina E, C i l'àcid fòlic també es troben en quantitats superiors enfront de la creïlla, així com el sodi, el mineral que li dóna un sabor més pronunciat. A més, este tubèrcul és una bona font de potassi.
I si a tot açò li afegim a l'autentica reina de la pastisseria que és l'ametla, que presenta un elevat contingut en greixos -sobretot insaturades, aquells que beneficien la salut cardiovascular-, i gran quantitat de proteïnes vegetals, i en menor grau hidrats de carboni. Les proteïnes que contenen són de bona qualitat o completes quant al seu contingut d'aminoàcids essencials. El seu valor calòric és prou elevat a causa del seu alta aportació de greixos i a l'escassa quantitat d'aigua que presenten. El contingut en fibra de l'ametla destaca sobre la resta dels fruites seques pel que té un efecte laxant major. Entre els minerals destaquen ferro, fòsfor, magnesi, potassi, zinc i calci. És una de les fonts vegetals més rica en este últim mineral, d'ací que la llet d'ametles s'empre com a substituta de la llet de vaca quan esta no es tolera. Quant a les vitamines, l'ametla té importants quantitats de vitamines del grup B, entre elles l'àcid fòlic, a més de ser una bona font de vitamina E, d'acció antioxidant.

Hi ha alguna barreta energètica que supere a un pastisset d'ametla i moniato i si a més som capaços d'acompanyar-los amb un poc d'eixe vi dolç o licor de vi que denominem mistela i del que tenim en la nostra Marina una gran varietat i qualitat, haurem aconseguit, a pesar de les festes mantindre el nostre estat de forma. 

Tot açò succeirà si som capaços de salvar el dia 3 de gener, perquè el diumenge será l'autentica prova de foc per a saber si acabarem bé estes festes Nadalenques, a les onze en les pistes posarem les bases del què serà l'examen final, i en el Zorrilla sobre les 14 hores sabrem qui ha fet els deures, sabrem quals són les metes i les il·lusions de cada un dels nostres corredors, sabrem com van hi ha ser els dos grans esdeveniments d'este 2010, la marató de Sevilla i la de València, veurem qui té la llengua mes llarga que les cames i és que si a l'arribar a les postres no tenim alguna cosa clarano ens quedara mes remei que esperar a una altra concentració.