Estem vivint sens dubte en un poble on cada dia la carrera a peu és més popular ja que veiem pels nostres camins i carreteres cada dia més corredors, ja siga per la culpa de la nostra llarga tradició en carreres, perquè cal recordar que la Volta a Peu va hi ha celebrar la seua 29a edició i açò crea escola, tampoc deuríem oblidar que enguany se'n van hi ha celebrar en el nostre poble quatre carreres que cobriran cada una de les necessitats dels nostres corredors.
Sabem ja que tenim tot el que és necessari, corredors i un entorn privilegiat per a córrer, perquè llocs els tenim de totes les formes i colors, és hora per tant d'ocupar-nos d'una parcel·la que tenim oblidada i que no és una altra que la didàctica.
Existix per tant una llacuna, encara que siga difícil d'imaginar, ja que no tenim on acudir a Pego per a poder-nos orientar i ensenyar-nos a córrer.
I encara que alguns esports com la carrera a peu pareixen accessibles a tots i no presenta massa problemes és necessari tindre uns mínims coneixements.
Altres esports no obstant això mereixen ser estudiats amb mes cuidao ja que provoquen amb més facilitat lesions com micro traumatismes o inclús sobrecàrregues perilloses.
Hui donarem alguns consells per a tots aquells que vullguen o es troben ja corrent pel nostre poble i vullguen participar en alguna de les carreres que van hi ha celebrar-se a Pego.
En primer lloc hem de saber que objectiu perseguim, La competició o la diversió? ¿Val la pena?
Hem de conéixer Com som? Ens estimulen les dificultats de què altres fugen com la pesta? Som proclius a esperar abans que actuar? O al contrari som impulsius per naturalesa? Ens emocionem de seguida, estem a gust en grup, ens atrau o ens provoca rebuig un programa a llarg termini? Estes són les preferències que definixen la nostra personalitat i ens deuen ajudar a triar el com volem córrer, on volem córrer, amb qui volem córrer i perquè volem córrer.
Córrer és un dels esports que molts pegolíns hem triat per a posar-nos en forma: és barat, es pot fer en qualsevol lloc, en qualsevol moment i, el més important, és molt eficaç.
Realment no hi ha diferència entre córrer i trotar, encara que l'acabe Trotar, sovint s'utilitza per a descriure el fet de córrer a un ritme lent. El anomenem com l'anomenem, tot el que necessitem és un bon parell de sabatilles per a córrer i un poc d'entusiasme.
Mentres estiguem sans i ho prenguem amb calma al principi, qualsevol pot córrer. Si algun de nosaltres tenim algun problema amb la diabetis, dolor de pit, angina de pit, asma, epilèpsia, hipertensió arterial, hem patit algun tipus d'operació cirurgia recent o estem embarassades, haurem de consultar amb el nostre medique i dir-li que hem decidit posar-nos a córrer.
Ja que com una activitat en la que hi ha un impacte, córrer pot mantindre o augmentar la densitat òssia, ajudant a compensar per exemple l'osteoporosi. Però també posem més pressió sobre les nostres articulacions que les activitats de menor impacte, com caminar i muntar amb bicicleta, especialment si ens trobem amb sobrepes. De nou, si estem preocupats, consultem al nostre metge de capçalera.
Com començaríem a córrer?, com amb tots els deports, es deu calfar primer. Començaríem per caminar a pas ràpid, i després a poc a poc entrar en un trot lent. Córrer a un ritme en què encara es puga mantindre una conversació, però que definitivament se sent més que caminar. Si començem a quedar-nos sense alé per a parlar, fem-ho més lent o caminem per un temps fins que comencem a respirar amb més facilitat.
Per a començar, l'objectiu de córrer és fer-ho durant deu minuts en total. Fer açò tots els dies, reduir gradualment el temps de caminada i anar augmentant la carrera fins que puguem córrer els deu minuts.
Al final de cada entrenament acabem amb un trot lent o caminem a pas lleuger fins que el nostre cor i respiració hagen tornat a nivells més normals. Estirarem els nostres músculs, però és important que mentres encara estiguen calents.
A continuació, cal començar a augmentar la duració total de la nostra activitat d'un o dos minuts en cada entrenament, fins que puguem amb 30 minuts de carrera tres vegades a la setmana. Inclús si ens trobem bé, resistim la temptació d'augmentar el nostre temps de carrera en més de cinc minuts a la setmana.
Per a seguir amb tot el nostre pla d'entrenament és interessant que tinguem alguna motivació que ens ajude a continuar corrent a pesar dels xicotets problemes que ens aniran sorgint.
Tindre un objectiu clar, com competir en una carrera és el millor sistema o el de ser capaç de córrer sense parar durant una hora.
Però siguem realistes. No ens comprometem a córrer la I Mitja Marató “Vila de Pego” en tres setmanes si mai hem corregut abans, triem si estem començant la Carrera de la Dóna o la Sant Silvestre i si tenim un poc d'experiència la Volta a Peu, perquè es corre el 7 de maig i tenim temps per a estar preparats eixe dia.
Pensem en nosaltres com a corredors i convertim la carrera a peu en un hàbit, com llavar-se les dents.
Portem un diari. Registrem els nostres progressos i així podrem comprobar com anem millorant i açò ens ajudara a seguir.
En fi, estos són només alguns consells per a córrer, hi ha molts més i molts són els dubtes i els problemes que ens aniran sorgint així que intentarem comptar enguany amb algun tipus d'assessorament, perquè tenim corredors i sobretot ganes de córrer i continuar corrent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada