Bo, ja ens vam trobar com cada any a l'hora d'ara, en eixe moment que hem inventat en el que amb les campanades d'un rellotge ens mostrem joiosos simplement perquè es produïx un canvi de número en el fluir de les nostres vides.
Ens mostrem alegres perquè despedim un any que se'n va, com si amb ell diguérem adéu per sempre a tot allò que en els últims dotze mesos ens ha sigut perjudicial. El so d'eixes dotze campanades constituïx tot un ritual profà que nosaltres, elevem a la categoria de místic. Preparem els dotze raïms, omplim les copes de vi espumós, inclús alguns es posen una prenda íntima de color roig i esperem atents i en silenci el so miraculós de les dotze campanades.
La veritat és que mai he arribat a saber el significat i perquè d'estos simbolismes, darrere dels quals i tots a l'uníson, exultants d'una programada alegria, ens besem i felicitem repetint el conegut falca “Feliç Any Nou”.
És esta una esvalotada formalitat en què teòricament pretenem allunyar de nosaltres tot el pitjor que ens haja pogut succeir durant l'any que mor, alhora que desitgem a aquells que tenim pròxims les majors ventures que desitgem ens porte el futur, per l'artificial fet que en el calendari haja canviat un número.
A Pego anit teníem un motiu més per a elevar les nostres copes, la celebració de la I Sant Silvestre Pegolina, i és que per casualitats de les dates amb el final del 2010 vam començar a Pego una nova època per als amants de la carrera a peu que va hi ha continuar amb la celebració el 30 de gener de la també primera edició de La Mitja Marató , la carrera de la Dona al març i la Volta a Peu que tindrà lloc en el mes de maig, així, doncs el poble de Pego pot sentir-se orgullós d'organitzar quatre espectacles esportius en els quals pot participar qualsevol ciutadà amb un mínim de preparació ja que comptem amb quatre distàncies diferents perquè siga quin siga la nostra condició física puguem córrer en el nostre poble.
Primer i molt important, l'entrada en este món de la carrera a peu de la Falla la Font.
Que una entitat de la importància i grandesa de la Falla la Font amb tota l'estructura que posseïx, amb tot el potencial humà i de recursos organitzatius es decidisca a organitzar, participar, col·laborar i hi ha promoure la carrera a peu és una de les millors alegries per les quals es va poder brindar anit després de menjar-nos el raïm.
I és que 2010 ens ha deixat amb una gran satisfacció, ja que la I Sant Silvestre Pegolina ens ha fet oblidar els mals moments pel que esta passant l'atletisme espanyol i ens ha fet veure que també hi ha un esport popular en què organitzadors i corredors són capaços de divertir-se i passar una bona vesprada sense haver-hi de recórrer a res artificial per a poder disfrutar de la carrera a peu.
Posar ara tota la classificació dels pegolins seria molt llarg i és fàcil que per esta vegada innecessari, només mencionar que Dorsal 19 amb Pascual Company i Carmen Sala van ser el primer i primera de Pego a acabar la I Sant Silvestre i destacar també que el nostre corredor Ferran Mas va aconseguir el premi a la millor disfressa, en fi tot un èxit.
Quan ahir van acabar de sonar les dotze campanades, ens vam prendre els dotze raïms i vam brindar per un Feliç Any 2011, hem de saber que no hem d'esperar res d'elles, siguem nosaltres els que isquem a l'encontre, amb coratge, dels nostres bons desitjos i basats en l'experiència d'eixos anys que deixem arrere i amb la nostra participació decisiva, fem que demà comencen a complir-se els nostres brindis.
Aprenguem la lliçó: Si el futur ens angoixa i el passat ens encadena, no permetem que se'ns escape el present.
Feliç Any Nou a tots
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada