Com molt interessant dec anomenar este principi d'any, hem començat des de la primera carrera intentant situar-nos cada un en el nostre lloc. Si 2011 va hi ha ser un reflex del que ha sigut la carrera de Xeraco tindrem festa i espectacle assegurat, de segur que per al dinar del diumenge ja tenim infinitat de temes i anècdotes i és que en Dorsal 19 li anem prenent regust a les bones i saludables baralles que ens van hi ha donar moltes hores de tertúlia, sempre acompanyades de la nostra saludable cervesa -tan plena ella d'hidrats de carboni- i que junt amb el nostre admirat carrajillo de ron Negrita -que tant ens ajuda en les nostres deliberacions- passarem els esmorzars en un parpelleig.
Són moltes les formes que tenim d'afrontar les carreres a les què acudim i moltes les vegades que canviem d'idea durant la competició.
En efecte, la pràctica correcta de la carrera a peu ha d'estar acompanyada per la moderació i l'educació a la renúncia; amb molta freqüència requerix també un bon esperit d'equip, actituds de respecte, estima de les qualitats dels altres, honestedat en la tàctica i humilitat per a reconéixer les pròpies limitacions.
Córrer, especialment en les seues formes menys competitives, invita a una celebració festiva i a la convivència amistosa.
Hem de trobar en la carrera a peu una ajuda per a desenrotllar les nostres principals virtuts, com véncer els nostres temors però al mateix temps no ser excessivament imprudents afrontant perills, ser prudents i saber discernir i distingir el que ens va bé o mal, per a seguir-lo o fugir d'això, així com saber acceptar tot el que ens mereixem i el que es mereixen els altres corredors.
Pensem que la carrera a peu hauria de ser un esport que empare als dèbils i no excloga a ningú, que allibere els nostres jóvens del risc de la desídia i de la indiferència, i que suscite en tots un sa esperit de competició; un esport que siga factor d'emancipació dels més infortunats i ajude a eliminar la intolerància i a construir un món més fratern i solidari; un esport que contribuïsca a fer que s'ame la vida i que eduque al sacrifici, al respecte i a la responsabilitat, portant tot açò a una plena valoració de cada u.
Amb estes consideracions, invite a tots els corredors que hem començat l'any corrent a Xeraco a prosseguir amb els nostres esforços per a aconseguir estos nobles objectius, al mateix temps que espere que 2011 siga un any on competir no siga humiliar a ningú sinó competir per la sola passió de competir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada