Gebrselassie: “La marató no és una carrera, és una aventura”

Ja sabreu tots que la Marató de València ha canviat la seua data i passa a ser el 27 de novembre del 2011, i que La Mitja de Gandia s'avança una setmana amb el que tindrem una setmana més per a entrenar la marató i podrem realitzar el cap de setmana “especial marató” amb La Mitja de Gandia. Saludem primer a tots els maratonians que tenen una setmana més d'entrenament.

Nosaltres sense cap dubte utilitzarem eixa setmana per a millorar, tenim una setmana més per a buscar eixe ritme de marató que tant ens costara de decidir i que a Gandia haurem de tindre clar.

I per a això és interessant conéixer encara que siga lleugerament quals són els mecanismes pels quals aconseguirem l'energia necessària. L'altre dia ja vam anomenar l'ATP i hui esbrinarem com l'aconseguirem ja que tenim tres mecanismes a través dels quals aconseguim l'ATP, dels quals dos són en absència d'oxigene.

  Al primer l'anomenarem, anaeròbic alactico, s'anomena anaeròbic per l'absència d'oxigene i alactico perquè és d'una duració tan curta que no produïx àcid làctic, s'aconseguix a través d'una molècula anomenada foscreatina de la que tenim molt poca, només dura uns segons.

  El segon seria l'anaeròbic làctic, que com a voras si produïx àcids làctics o siga adoloriments i utilitza com a combustible el sucre o glucogen.

  El tercer serà l'aeròbic que consumix oxigene i no produïx àcid làctic i utilitza com a combustible el sucre o glucogen i els greixos.

  Pareix per tant que en el cas de la marató el que utilitzarem és l'aeròbic, perquè al no produir àcid làctic el podem utilitzar durant molt de temps i a més el combustible utilitzat al ser els glucògens i greixos no hi ha problema que se'ns acabe, sobretot els greixos.

  Vull dir també que encara que el sistema que entrenarem és l'aeròbic no anem a oblidar-nos del tot l'anaeròbic làctic, perquè succeïx que a l'utilitzar este sistema acostumem al els nostres músculs a suportar millor l'àcid làctic i si aconseguim entrenar un poc este sistema tindrem una ultima oportunitat el dia de la marató,  si no encertem amb el ritme i al final de la carrera si que se'ns acumula l'àcid làctic, espere que siguem capaços de controlar bé el ritme i açò no passe, però per si les mosques és millor estar preparat.

  Però anem al que anàvem que és l'aeròbic, que és el que necessitem? per a començar oxigene després glucogen i per a quan s'acaben estos els greixos que no s'acaben mai.

  I que passa amb l'oxigene,  que el tenim de portar de l'aire fins als nostres músculs, per tant anem allà, primer els pulmons que deuran estar el més nets possibles, per tant és millor no fumar, per a poder passar-lo en major quantitat a la sang que serà l'encarregada de portar-lo als músculs, ací ens trobem amb els glòbuls rojos que tenen una espècie de vagons que s'anomenen  l'hemoglobina que serà l'encarregada de transportar l'oxigene, per tant deurem millorar esta molècula, com esta composta de gran quantitat de ferro ens haurem de preocupar que este mineral no ens falte de cap manera en la dieta.

  Ja tenim l'oxigene en l'hemoglobina, que passa ara, que el tenim de portar el més ràpidament possible fins als músculs de les nostres cames i per a això tenim a la nostra disposició una bomba que és el cor, i cal procurar que siga capaç d'enviar la major quantitat de sang i per a això haurem d'augmentar la seua dimensió, com, pues amb sèries curtes i ràpides que augmenten molt les pulsacions, ho aconseguirem amb costes de pretemporada i les sèries de 400 en la primera fase i de pas produirem àcid làctic i ens acostumarem a ell.

Bo hui ens detindrem ací, com ha dit estos dies, amb molta raó, Gebrselassie: “La marató no és una carrera, és una aventura” que per a nosaltres ha començat a l'agost i que disfrutarem fins a finals de novembre, així que cal continuar entrenant.