IN MEMORIAM

dilluns, 27 de juny del 2011

Les nostres Dones.

Desgraciadament tenim poques dones en Dorsal 19, perquè resulta que…, bo eixe és un altre tema, hui vull parlar de la sort que tenim amb les nostres corredores.
A tots els clubs ens agrada que ens mencionen en les carreres a les què acudim i excepte en les poques ocasions que el culpable és Pascual Company en la resta de les ocasions les culpables que se senta el nom de Dorsal 19 a l'entregar els trofeus és per les nostres dones.

Este dissabte a Villalonga ha tornat a succeir, anticiparé que, ja fa molts anys, em vaig convéncer de la superioritat de la dona respecte a l'home, la meua admiració per la superior intel·ligència, paciència, voluntat i sentit de l'estètica de la dona, es basa en la constant observació, sobretot en la meua vida diària i en la forma en què afronten el nostre tan amat esport.

Ja feia temps que no participava en una carrera al costat d'una de les nostres corredores i encara que la carrera va ser curta vaig tindre temps de recordar i valorar tot el que signifiquen per a Dorsal 19 i la sort que tenim amb les nostres corredores.
Quan una dona obté un trofeu en una carrera està gaudint, esta disfrutant podríem dir del Paradís mentres l'home està sentint l'afalac del conquistador.
Són xicotets matisos que les fan disfrutar més de les carreres populars.
En tots estos anys que portem entrenant junts no recorde cap dia en què les nostres corredores hagen entrat en un “pique”, no busquen competir sinó que disfruten de la carrera i busquen traure el millor d'elles.

No se si les corredores de Dorsal 19 són diferents però amb Laura i Carmen tenim molta sort, la seua profunda sensibilitat cap a les experiències pròpies i alienes. El seu interés i tendència a ajudar als altres, fruit tal vegada del seu instint maternal. La variabilitat dels seus estats anímics, que tantes vegades ens desorienten,  tal vegada influïts moltes vegades pels seus canvis hormonals.
Totes estes coses i moltes més les fan imprescindibles en Dorsal 19, la seua capacitat per a congeniar amb tots nosaltres les convertixen també en necessàries, tal vegada siga per eixe sext sentit que tenen que el solen anomenar intuïció femenina i que gracies a ell moltes vegades ens impedixen cometre moltes favades.

Escrivia Antonio Machado que “Diuen que l'home no és home mentres no sent el seu nom de llavis d'una dona” i tots nosaltres sabem que Dorsal 19 no seria un bon club de corredors sense que elles portaren el nostre nom també dins de les seues camisetes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada