Si a qualsevol de nosaltres ens pregunten quins han sigut les experiències més enriquidores de la nostra vida, les que millor conservem en la memòria i recordem amb major satisfacció, quasi sempre ens referirem a vivències personals dins d'un conjunt de persones a qui apreciem. Potser serà la família, o un equip de treball, o un grup de persones dins d'un determinat àmbit cultural, o d'un esport i en el nostre cas de corredors.
Si hi ha un esdeveniment durant l'any en el que ens podem reunir amb corredors del nostre entorn, no és un altre que el Sopar de la Volta a la Marina.
Saber compartir, fer equip, sentir-se unit a altres corredors, és sempre gratificant, i també d'ordinari un bon acicat per a esforçar-se, per a millorar. La presència d'altres corredors ens inspira i estimula a un nivell potser difícilment accessible per a nosaltres anant en solitari. Dels altres aprenem moltes coses que ens enriquixen enormement, i per ajudar-los a vegades ens sorprenem fent coses que potser inclús no faríem ni per nosaltres mateixos.
El divendres que ve és el moment ideal, el sopar d'entrega de premis de la Volta a la Marina és un poc més que una simple entrega de trofeus, si ens reunim en les carreres per a fer el que més ens agrada en estes reunions és on refermem la nostra afició.
La reunió amb altres corredors és un element decisiu en la nostra millora personal. És cert que la força per a canviar depén en gran part d'un mateix. Però també sabem que les persones que ens rodegen poden ajudar-nos o destorbar-nos molt en eixe camí. La capacitat per a canviar es veu reforçada quan sabem conviure amb els altres, quan sabem treballar en equip, quan aconseguim estar pròxims a les persones que componen el nostre entorn.
Tots sabem com són de gratificants els esmorzars en els nostres clubs per tant un sopar amb tots els clubs de la Marina és ja extraordinàri.
Es tracta de saber integrar-se el millor possible en els àmbits de relació en què participem. Com ha escrit Anthony Robbins, tots juguem en diversos equips: la família, el nostre entorn professional, la nostra ciutat, la nostra cultura, el nostre país, la humanitat sencera. Pot un quedar-se assentat en la banqueta i mirar, o bé alçar-se i jugar. I és molt millor jugar. Compartir el nostre món amb altres. Com més participem, més donarem i més rebrem.
I també cal saber triar equip. Com recorda el dita popular, la llei més universal és la llei de la gravetat, que tendix a emportar-nos cap avall, i ens fa abandonar molts reptes que hauríem de plantejar-nos. Si sabem rodejar-nos de persones positives, amb desitjos de millorar, amb il·lusió per fer rendir els seus talents en servici als altres, llavors ens veurem nosaltres mateixos molt més estimulats. Si aconseguim jugar en un equip així, això és extremadament valuós. Per això és vital rodejar-se de persones que tinguen les mateixes aficions i inquietuds.
En Dorsal 19, fomentarem este tipus de reunions i com ja vam fer l'any passat el nostre club ajudara a tots els nostres corredors que pensen assistir, només has de comunicar-ho abans de les 14,00 del dilluns i et farem la reserva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada