En un principi va ser en l'Emili, però no el nostre Emili d'Ondara i bomber, si no el del segle XVIII el de Jean-Jacques Rousseau que manifestava la importància que tenia per al ser humà la pràctica esportiva i el seu retorn a la naturalesa, i ho feia curiosament en una de les obres literàries més importants vinculada a l'àmbit educatiu i més concretament a l'Educació Física, l'Emili.
L'Emili es considera una referència en diverses disciplines, entre elles l'Educació Física, ja que marcarà el camí del mètode natural, ja que defén que l'activitat física ha de realitzar-se en la naturalesa i l'home ha de viure el major temps possible a l'aire lliure.
Potser haurem de reconsiderar les idees de l'Emili de Rousseau, encara que també les de l'Emili d'Ondara poden ser bones, i pensar en quanta raó tenia quan manifestava la importància que tenia per al ser humà el seu retorn a la naturalesa, i això és precisament el que vam fer diumenge passat, córrer en la naturalesa.
Més tard va ser Gösta Holmer, un suec, que inventa l'anomenat Fartlek, la primera forma coneguda de Fartlet sorgix, com no, a Suècia, i es produïx en els anys 30, en la seua preocupació per l'entrenament dels atletes en els països amb llargs períodes de fred.
Este primer plantejament del Fartlet era tan senzill com eixir a córrer a l'aire lliure, a través d'un terreny accidentat tant en desnivell com en superfície (arena, neu, pedres, etc), el que obliga al corredor a variar el tipus d'esforç realitzat en cada moment, ja que cada superfície sol·licita una exigències diferents per al desplaçament.
Des de llavors se el coneix com el Fartlek suec, diumenge passat vam realitzar el Fartlek alcalanero i el vam realitzar com hi ha de ser amb diferents tipus de superfície perquè vam combinar l'asfalt amb les pedres i la terra i tot ho vam combinar amb un terreny de veres accidentat.
És una danya que no tinguem imatges, però és que no em podia permetre la sobrecàrrega de la càmera i l'avantatge que açò donava als meus companys perquè un altre element fonamental de l'anomenat entrenament en la naturalesa i del Fartlek suec són els canvis de ritme i veient la companyia no estava jo per a donar tanta avantatge.
Tot funcione bé, el dia acompanya perquè no fea calor i el circuit va estar a l'altura de tots perquè al final el que fa dur un entrenament són els ritmes i el que succeïx la nit anterior, per tant teníem corredors que els costava més alçar els clacats que alçar les cames en les pujades i estes ocasions s'han d'aprofitar i així en els últims quilòmetres era necessari trencar el ritme i fer coincidir la falta de son a la ressaca i fer patir els rivals ja que “l'ocasió la pinten calba”, la qual cosa va portar com a conseqüència que haja d'existir una revenja però ja se sap “qui pega primer pega dos vegades” així que alguns vam guanyar la primera batalla, ara guanyar la guerra va hi ha ser més complicat i és que l'esport també és competició i lo bonic és una mescla que ens done salut i diversió.
La següent batalla esta inclús per decidir però segur que hi haurà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada