Tot té el seu temps.

“Tot té el seu temps, i tot quant es fa davall el sol té la seua hora. Hi ha temps de nàixer i temps de morir; temps de plorar i temps de riure; temps de lamentar-se i temps de dansar” (Eccl 3, 1-5).

Este ha sigut un llarg cap de setmana, que va començar el divendres en Teulada amb la Gala d'entrega de Trofeus de la Volta a la Marina i que acaba el diumenge amb l'esmorzar després de la Volta a Alcala de la Jovada i és que no sempre nos en adonem, però el centre entorn del qual gira tota l'existència humana està en la capacitat de relacionar-se i de comunicar.

Les relacions humanes són el centre de tot.

Este cap de setmana hem pogut comprovar-ho en les dos ocasions que se'ns han presentat, el divendres amb tots els corredors de la Marina i el diumenge amb els nostres companys de Dorsal 19, dos esdeveniments que han acabat amb un menjar assentats al voltant d'una taula, en Teulada despres de córrer nou carreres al voltant de tota la Marina i en Alcalá després de córrer vint quilòmetres al voltant de la Jovada i és que relacionar-se amb altres corredors deu incloure's en tot pla d'entrenament.

La nostra reflexió partix d'un dada de fet. La relació ocupa, en els nostres dies, una part fonamental, com el creixement de la comunicació en tots els nivells de la societat, de fet, el corredor popular existix gràcies a la relació i per a la relació amb altres corredors. Cada vegada som més els corredors que ens ajuntem en les carreres, que són un mitjà per a relacionar-nos, i la nostra necessitat de relacionar-nos creix, madura i es perfecciona en cada carrera a la què acudim.

No podíem deixar passar estes dos ocasions per a relacionar-nos perquè encara que tots sabem de la “soledat del corredor de fons” ja que dir corredor significa dir ser autònom, independent i lliure no hem d'oblidar que tots nosaltres sentim un impuls existencial de contar les nostres experiències en les carreres, necessitem exterioritzar les nostres xicotetes aventures als altres corredors.

Llavors, encara que no vam acudir a moltes de les carreres de la Marina la nostra necessitat de relacionar-nos amb els altres corredors ens obligava a acudir a Teulada ja que les relacions amb els altres clubs són fonamentals per a Dorsal 19, és important "ser nosaltres", però no de manera aïllada i solitària.

Dorsal 19 no té un altre camí més que el de l'aprenentatge, aprendre les actituds i les habilitats dels altres clubs i corredors per a anar millorant i és en estos esdeveniments on més s'aprén.

Es tracta de col·laborar, de fet, tant el club com el corredor no pot realitzar els seus objectius sense els altres, acudint a estes reunions coneixem i ens coneixen, comprenem i som compresos.

Precisament la reciprocitat de les relacions és el que permet als corredors ser iguals i diferents de la vegada.

Perquè, diversitat significa també consciència que es posseïx alguna cosa que es pot oferir als altres corredors i clubs i des d'ací deriva el dinamisme i la necessitat de saber prendre iniciatives, per a donar nous impulsos a les carreres.

Ho vam passar bé, vam escoltar amb sorpresa moltes anècdotes i vam contar amb satisfacció les nostres, que encara que ja molt repetides ens continuen pareixent portentoses, vam conéixer personalment a molts corredors que tenim molt vistos en les carreres però que vestits de carrer ens donen d'entrada una altra imatge, però en quant parlen de córrer tornen a ser eixos personatges inconfundibles que acudixen a les carreres.

Esperem per tant que la 16 Volta a la Marina continue reunint a tants corredors amb ganes de córrer i de contar les seues carreres.