Em vaig recordar
l'altre dia, quan rellegia l'entrada anterior d'una reflexió que va utilitzar
Doris Lessing en una de les seues novel·les: Si els jóvens saberen i els vells
pogueren!”. I és que en este món de la carrera a peu té molta importància la
unió de les dos premisses, perquè els corredors veterans posseïxen experiència
però en la majoria de les ocasions ja no la poden portar a la practica.
Fan falta
jóvens per a poder-les portar a la practica. I ací estem escassos en Dorsal 19, a pesar de tota la
promoció que es fa, de com és de saludable la pràctica de la carrera a peu i
sobretot dels elogis que rep.
Ho comprovarem
en la Gala dels Esports, la immensa majoria seran esportistes jóvens dels quals
només una mínima part serà de Dorsal 19, serà mínima però existix.
Diuen: que
l'esport és vida i salut. És per açò que les activitats esportives en la
joventut són de la màxima importància per a la formació física, mental,
emocional i social del jove.
Diuen, a més: un
jove que practica un esport tindrà menys problemes de salut en el seu futur
adult. Açò li porta grans beneficis per al desenrotllament del seu organisme
que és tan important en esta etapa, sinó també, servirà per a previndre hàbits
molt perjudicials com el consum de tabac, alcohol o drogues, li ajudara en
l'estabilitat emocional, les bones relacions personals i repercutirà en tots
els plans psíquics i emocionals, contribuint a una major sensació de benestar i
optimisme.
Es diuen moltes
coses, ara només ens falta: Si els jóvens saberen!
Quan ens posem a
pensar en la joventut actual solem imaginar a adolescents i a jóvens egoistes,
centrats en si mateixos i sense grans ideals. Al parlar de jóvens en general
tendim a emfatitzar la seua desorientació, materialisme, exigències de
gratificació immediata…
Evocar a la joventut sol generar diàlegs sobre la seua
apatia i desinterés.
És cert que
innumerables jóvens poden estar esclavitzats per la droga i la violència, i
altres tants, no tenen sentit en la vida, es deixen portar per antivalors i
creences falses…
Però es
construïx amb el que es té, no amb el que es manca… i Dorsal 19 compta amb
alguns jóvens i els agrada córrer.
Tot club i per
tant també Dorsal 19 necessiten de l'estímul de la joventut, del seu entusiasme
per córrer i per fer coses.
Deia Francisco
de Quevedo que “el que en la joventut s'aprén, tota la vida dura”, tenia raó, i
això ens haguera de posar en moviment a què ens diem experimentats. No deuríem
deixar passar cap ocasió per a mostrar i ensenyar als més jóvens tots els
avantatges que té la carrera a peu.
Tots els que
correm ho sabem, córrer és fàcil perquè amb dos cames, un parell de pulmons i
un cor tenim suficient, el lloc per a practicar-lo és tot el Planeta Terra
perquè des de l'asfalt dels carrers o de les carreteres a les sendes de les
muntanyes i els boscos en qualsevol lloc es troba el nostre terreny de joc.
Pareix fàcil per
tant mostrar-li'l a la joventut però moltes vegades no som capaços.
Sempre és bo
rectificar i fer autocrítica per la part de culpa que ens correspon. Moltes
vegades hem sigut incapaços d'incloure veus jóvens en les nostres directives i
ells són el motor de la nostra societat. Altres vegades, no hem sigut capaços
de traslladar el merescut reconeixement al seu valor i valia, ni el que en
veritat ens engrandix quan practiquem la carrera a peu. Cal tindre sempre
present, per tant, que és la joventut la que, arreplegant els nostres exemples
i les nostres ensenyances, formarà la gran massa de corredors del demà.
I com sempre, en
Dorsal 19 mirem les coses amb serenitat i amb fundat optimisme. La nostra
joventut té uns problemes i unes dificultats preocupants, però posseïx també
unes qualitats envejables que abans no es donaven a la seua edat. I l'actitud
nostra serà, junt amb una prudència obligada, donar als xics i xiques la
confiança que mereixen, sempre que estiga sostinguda en ells per un bon sentit
de responsabilitat.
Ara bé, als
jóvens que els agrada córrer els aniria bé el reflexionar sobre el que els va
dir el poeta Lope de Vega: "En els camps de la vida no hi ha més que una
primavera". Que ho podríem traduir dient-los: Al tanto amb les flors, que
encara no són els fruits!...
Si volen fruits
després, no tiren a perdre ara les flors. Un dels millors fruits que ens pot
donar la carrera a peu és que és un esport per a tota la vida, i al tanto de
tirar-ho a perdre per voler menjar-se el món.
En fi, pocs jóvens tenim en Dorsal 19, però tots plens d'il·lusió i
ganes de divertir-se amb la carrera a peu, que més podem demanar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada