La Marató de València, I ara?

     La Marató de València va tornar a ser un any més una gran festa, una gran història, i com tots els anys ens podem trobar amb faules de moltes classes i amb diverses moralitats. Històries que cada protagonista deu recordar i afrontar per a traure d'ella la millor ensenyança possible.

     No tots els corredors aconseguixen desfer-se del seu passat i començar hi ha pensar en el seu següent objectiu, en el seu següent marató. Hi haurà corredors que estaran tristos i el pessimisme els rodejara. Altres sobreïxents de felicitat i contents. Per a tots ells la causa serà la mateixa, la Marató de València. A uns i a altres, els invite a respondre, amb serenitat, amb decisió, a esta senzilla pregunta: a mi que m'agrada córrer, què estic disposat a fer amb la meua afició per la carrera a peu?

     Són estes setmanes després del nostre gran objectiu un bon moment per a prendre decisions, els que estiguen sobreïxents d'alegria hauran de calmar un poc els seus ànims i als que no els agrada la seua actuació hauran de buscar una bona solució a les seues decepcions.

     Ara, amb els peus plens de bambolles i dolorits pels 42 195 metres és quan comprenem que l'important no era el donar molts passos, ni realitzar molts quilòmetres, ni la velocitat de les camallades, sinó l'horitzó que vam voler conquistar amb cada un d'ells. Ara mirant els mesos d'entrenament, observant el resultat que hem aconseguit i del que volem aconseguir percibim amb claredat la necessitat de tindre un objectiu molt més ampli que no es limite a metes immediates i passatgeres.

     Ja sabem els resultats dels corredors de Dorsal 19 en el 10K i en la Marató, ara ens toca saber com afecten eixos resultats als seus projectes, si continuaran amb els seus plans o realitzaran canvis, si ha sigut una etapa més que se suma a totes les que ja han realitzat i que a poc a poc va marcant el seu itinerari. O veiem amb sorpresa que ha sigut un esforç en va, que hem caminat sense avançar, que hem entrenat sense aconseguir res. 

     És un bon moment per a fer-nos preguntes. A on anem? Contemplant les xafades deixades a les nostres esquenes en la marató la resposta, tal vegada, serà la incertesa del no saber. Els que han realitzat les seues marques personals, tal vegada, troben molt difícil tornar-les a batre o que l'esforç realitzat per a aconseguir-ho és massa gran per a tornar-ho a conquistar. Els que han fracassat ja siga per no haver aconseguit el seu objectiu o per haver abandonat, tal vegada, senten que han gastat ja totes les seues forces i que la marató enguany no és per a ells.

      Podria ser que al plantejar-nos esta pregunta trobem que estem corrent sense una meta clara, fent dels nostres entrenaments un laberint sense rumb fix. També podria ser que amb alegria vegem que allò que s'ha succeït en la Marató de València és un pas més en la mateixa direcció, un pas més cap al mateix objectiu final; poder, d'ací a molts anys tirar la vista arrere i veure com el que succeïx el 15 de novembre del 2015 va ser només una experiència més que ens servirà per a la carrera que correrem l'endemà.

     I és que moltes vegades ens obcequem amb els objectius presents i de futurs immediats quan lo millor podria ser que ens preguntàrem que ens volem trobar quan tingam 70 anys y tirem una mirada arrere.

     Però col·loquem la mirada en el present. Diumenge passat Dorsal 19 va estar a València participant en el 10K i en la Marató i podem dir que va ser un cap de setmana molt ben aprofitat.

     El 99,98 % dels objectius per al 10K es van aconseguir, només eixe 0,02 % que equival a 30 segons i a un cap massa esvalotat han impedit l'èxit total.

     En la marató va estar més repartit, el 50 % dels corredors van aconseguir els seus objectius, el 37,5% no van acabar la marató i el 12,5 % no van aconseguir la seua meta, va haver-hi per tant de tot encara que les alegries van aconseguir deixar en un segon pla eixos objectius que no es van poder aconseguir. 

      "A Déu pregant, però amb la maça donant." Este antic refrany, sent tan antic, no perd en actualitat i realisme. Podem esperar l'ajuda Divina o buscar tindre sort però el nostre entrenament i esforç són fonamentals si volem que els nostres objectius continuen complint-se, cal continuar entrenant si volem arribar a complir algun.

     La resposta la tenim en les nostres mans, ningú més que nosaltres som els artífexs de la nostra realitat. Respira profund i comença a córrer, que ningú ho farà per tu, i al final l'important és que arribes a la meta amb la satisfacció d'haver corregut bé. Bona sort i avant!

Ningú aconseguix la meta al primer intent.

Ningú realitza marques sense equivocar-se algunes vegades.

Ningú s'enfronta a la marató sense acovardir-se moltes vegades.

Ningú sent l'èxit sense provar les seues llàgrimes, ni arreplega roses sense sentir les seues espines.

Ningú aconseguix la seua meta somiada sense haver pensat moltes vegades que perseguia un impossible.

     Per això, córrer és una aventura que comporta tindre moltes ganes de córrer. Ningú, sinó tu, eres el protagonista d'esta aventura. Sé que no tot serà fàcil, però et tocarà a tu traure'ls el profit i orientar-les pa que isca de tu el millor.

     NO HO OBLIDES, NO ESTES SOL EN ESTA AVENTURA, DORSAL 19 VA AMB TU.