Tornem per unes línies una altra vegada al
diumenge passat i tirem un ullada a les tres carreres que ens queden la Quarta
i Mitja Marató de Dénia i la Mitja Marató de l'Olta, i encara que el més
important podria ser els primers llocs en la seua categoria de Carmen i Tania i
el premi al club més nombrós he vist també els bons registres de molts dels
nostres corredors.
Com he comentat moltes vegades l'estimació o millor dita la valoració d'una marca no pot ser només un valor empíric sinó que sempre hi ha molt més darrere de cada carrera. Pel que no vaig a basar-me només en la classificació sinó en la meua valoració que estic segur no té res sòlid en què basar-se.
Com he comentat moltes vegades l'estimació o millor dita la valoració d'una marca no pot ser només un valor empíric sinó que sempre hi ha molt més darrere de cada carrera. Pel que no vaig a basar-me només en la classificació sinó en la meua valoració que estic segur no té res sòlid en què basar-se.
Per a començar he trobat molt interessant les
carreres dels maratonians de València començant per Bay i en especial la de
Raúl per davall de l'hora i mitja, així com igual d'interessant les carreres de
Linda i José per davall de les dos hores, estes quatre carreres junt amb la de
Paco per davall de l'hora i quaranta-cinc són, segons el meu paréixer, lo
millor de la Mitja de Dénia. La carrera de Nando encara que és bona l'hauré
d'estudiar-la un poc més.
Hi ha altres dos carreres que m'han sorprés
també però que les mencione a part perquè no se realment el seu estat de forma
actual ni el seu interés en la carrera de Dénia, però sens dubte cal anomenar a
Manolo i Masso.
Tania esta en forma, ja baixa de cinc minuts
el quilòmetre amb facilitat i ens permet somiar amb una altra línia que val la
pena traspassar, els quatre minuts i trenta segons, no esperarem molt.
Julia no l'ha vista córrer però córrer per
davall dels cinc minuts i trenta segons és un excel·lent ritme.
De Sandra el que més m'ha agradat de la seua carrera és el simple fet que l'ha correguda, no tinc ara la seua marca però em dóna igual, va agafar les seues sabatilles i va córrer, i açò que pareix un fet més, és de molta importància per a Dorsal 19 perquè la seua influència és molt àmplia dins del club. I és que si Sandra corre tot en Dorsal 19 esta bé.
De Sandra el que més m'ha agradat de la seua carrera és el simple fet que l'ha correguda, no tinc ara la seua marca però em dóna igual, va agafar les seues sabatilles i va córrer, i açò que pareix un fet més, és de molta importància per a Dorsal 19 perquè la seua influència és molt àmplia dins del club. I és que si Sandra corre tot en Dorsal 19 esta bé.
Ens queda parlar dels muntanyencs, millor dit dels corredors de muntanya que continuen fidels a la seua passió, esta setmana van estar en La Mitjaa Marató Serra de l'Oltá, i allí van disfrutar del seu bonic circuit amb unes vistes increïbles, Armando, Alberto i Batiste.
Com en les carreres de muntanya els temps i els ritmes ens diuen molt poc no queda més remei que fixar-nos en les seues cares i pareix que si no van guanyar els degué faltar poc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada