Esperant la Sant Silvestre

És hora d'anar preparant la ultima carrera de l'any, la Sant Silvestre, si, és hora que complim amb eixa tradició que ens arriba des de brasil i que ja és tan nostra que no recordem d'on ens arriba ni perquè.

Encara que hi ha una tradició francesa més vella de carreres nocturnes que es corrien amb torxes el 31 de desembre, no va ser fins a 1924 quan el periòdic la Gazeta Esportiva de Sao Paulo organitza la “I Correguda Internacional de São Silvestre" en Sao Paulo. I des de llavors cada una de les carreres que se celebren el 31 de desembre porta el nom de Sant Silvestre al celebrar-se en el dia de Sant Silvestre.

Tots els corredors procurem córrer una Sant Silvestre per a acabar l'any realitzant el que més ens agrada, enguany com els anteriors no cal desplaçar-se per a córrer una Sant Silvestre perquè la Falla la Font ens brinda l'oportunitat de fer-ho a Pego i a més el dia Sant Silvestre.

Quan arriben estes dates i ens trobem amb la Sant Silvestre inevitablement mirem cap arrere per a veure el que hem fet enguany, que coses no hem fet i que coses volem fer. Enguany ho estem mirant més si és possible perquè estem preparant la Gala del 14 de gener i necessàriament hem repassat tot el que ens ha succeït en Dorsal 19 i també inevitablement ens ve a la ment la pregunta: Ens convé canviar o continuar pel mateix camí?

Estic convençut que cal canviar, en el sentit que cal modificar, evolucionar i posar en discussió el que s'ha realitzat. El que estava be ahir pot no ser l'idoni hui. El que em va bé a mi, pot no funcionar bé a altres. Cada situació i cada corredor són diferents i com a tal han de ser considerats i respectats.

En estes dates és important comprendre que res es manté fixe en este món de la carrera a peu, que tot esta canviant i la labor d'un club és múltiple: imaginar i adonar-se d'eventuals canvis, obrir-se a idees noves, mantindre's al dia i tindre la humilitat de deixar el que fins ara es considera un dogma per a obrir-se a nous horitzons. Si ens quedem atrapats en les nostres idees i conviccions, no sols retrocedim, sinó que farem retrocedir també als nostres corredors.

Es diu moltes vegades que “no ens podem banyar dos vegades en la mateixa aigua d'un riu que fluïx”

I el món de la carrera a peu esta en constant moviment, els sistemes d'entrenament evolucionen i canvien i cada vegada es necessita més flexibilitat per a adaptar-se. Canvis que cal realitzar-los tranquil·lament sense presses procurant produir el mínim impacte, ja que els canvis que ens vénen si en realitat són bons i importants s'han d'anar introduint en el nostre món sense produir cap tipus de ruptura.

De totes maneres no parem d'entrenar per moltes festes nadalenques que tinguem o tal vegada entrenem més, la veritat que no hem pogut quedar-nos a casa esperant la Sant Silvestre i ens hem llançat a córrer i és el que fem “sense presses però sense pauses”.