“Afanya't lentament”

En estos dies de reflexió i de calma que acostumen a seguir als grans esdeveniments, i la marató ho és, i que haurem utilitzat per a recapacitar el que pensem fer en els pròxims mesos, ara que ja tenim pensat qual serà el nostre objectiu principal per a la temporada que ve i que hem localitzat diversos objectius secundaris és hora de tornar a la normalitat, cal tornar als nostres entrenaments però hem d'intentar no cometre alguns dels errors passats, si és que els vam cometre.

El principal motiu del qual es deriven la majoria dels problemes que afligixen als corredors és la IMPACIÈNCIA. Eixa dificultat que tenim per a traçar-nos metes a llarg termini. I és que si la marató és l'art de saber esperar, també ho és en el món del corredor.

És la impaciència a aconseguir els nostres objectius la que ens porta, per exemple, a negar el dolor quan correm, quan ens hauríem de detindre als primers símptomes.

Ens falta paciència quan, per exemple, correm sempre més ràpid del que és necessari per a convéncer-nos que estem entrenant ben quan hauríem de ser freds i metòdics.

No tenim paciència quan tenim pressa a recuperar-nos d'una lesió i ens entra el “síndrome d'abstinència” del corredor que ens impulsa a tornar a córrer el més ràpidament possible.

Tenim pressa, després d'una competició a tornar a córrer als mateixos ritmes quan l'aconsellable és no fer-ho fins que passen almenys un dia per quilòmetre de la distància en què hem competit.

Ens posem nerviosos i pensem que si ens prenem alguns productes abans, durant i després dels entrenaments, estos ens rendiran més i ens prenem la primera cosa que trobem. 

Són molts els exemples que podria posar per a mostrar que hem de ser prudents en les nostres decisions, ja ho haurem comentat alguna vegada, el corredor ha d'arreplegar tota la informació que puga i després analitzar les conseqüències bones o roïnes abans de decidir-se. És interessant abans de decidir-se reflexionar amb calma per a veure el bo i el pitjor d'eixa decisió. Es tracta d'analitzar conseqüències.

  Hi ha moltes formes d'enfocar una competició a la què volem acudir, per exemple podem buscar una marca personal o buscar la nostra millor marca possible en eixe moment, no és el mateix,  pel que el nostre plantejament per a preparar eixa carrera serà diferent.

És complicat? No molt. Hem de pensar el que hem de fer i comparar-ho amb el que hem fet en la competició anterior. Analitzem l'esforç que vam fer i les seues conseqüències, i el que afrontarem, i llavors haurem de valorar si podem o si val la pena el sacrifici. No cal decidir la primera cosa que ens ve al cap.

Parem-nos a observar que entrenaments ens van funcionar bé, quals van ser els que no vam poder completar o els que ens van provocar lesions, busquem que va ser el més important i el que no ho va ser i sapiem distingir-ho. I després prenguem una decisió i no ens oblidem del: “Afanya't lentament” d'August.