En la setmana pasada on la tranquil·litat ha predominat
perquè els nostres maratonians han sabut controlar la seua ansietat i han
descansat, on han aprofitat per a realitzar alguna activitat física de baix
impacte donant lleugers passejos amb bicicleta o caminant, on han dormit més
del compte per a recuperar-se, on han evitat córrer o si ho han fet a sigut a
uns ritmes molt lents i per molt poc de temps, on han estat tranquils i sense
molt de tràfec, en una setmana com esta, inclús hem participat en tres carreres
este cap de setmana, Fontilles, 10K de Benidorm, Mitja Marató de Benidorm i
Beniarjó.
Un cap de setmana on hem pujat al podi en Fontilles en
quatre ocasions i a Benidorm una. En Fontilles ha pujat Bay per ser 2n en la
seua categoria, Rafa per ser també 2n en la seua categoria, Tania per ser 2a en
la seua categoria i Tino també 2a en la
seua categoria mentres que en La Mitja de Benidorm, Carmen com no podia ser
d'una altra manera este cap de setmana, també 2a en la seua categoria.
En el 10K de Benidorm a participat Màxim Folques amb un
temps de 36' 10''.
En Beniarjó han participat també Pascual Sendra i Enrique
Llambies.
Així que esta setmana on només estan entrenant els que
preparen el 10K i els de La Mitja de Santa Pola i on la tranquil·litat
continuara perquè els maratonians encara que ja eixiran a córrer ho faran molt
suaument i per molt pocs quilòmetres, és temps per a reflexionar com afrontarem
els pròxims mesos.
Tots ho sabem, que si no pensem un poc els nostres
pròxims objectius el que és segur que estem fent és forjant les nostres
pròximes decepcions, cal pensar el que volem fer, precisar on volem arribar i
decidir com fer-ho.
I açò només hi ha una forma de fer-ho, triar el nostre
objectiu i anar retrocedint fins al dia de hui i veure si és possible, i
llavors omplir l'espai que tenim al mig. Planificar bé és difícil però
planificar i que funcione és més difícil encara.
Generalment la nostra planificació sol acabar quan
arribem al nostre objectiu i és llavors quan cal pensar en el pròxim, amb açò
vull dir que encara que podem planificar a llarg termini no vol açò dir que
siga un plantejament tancat i hermètic sinó que se'n va replanificant moltes
vegades, tantes com siguen necessàries ja que sempre cal deixar un camí per on
poder desviar-se per un temps per a després tornar a la nostra ruta.
És com viatjar amb el GPS, posem un destí, una adreça pa
què el nostre navegador torne a recalcular la ruta sempre que decidim realitzar
algun canvi sobre la marxa. Però hem de posar un destí. El que intentem fer amb
açò és que les nostres probabilitats d'èxit augmenten i les nostres incerteses
baixen.
Al planificar a llarg termini ens trobem amb la
possibilitat de tindre una “via de fuga”, perquè si alguna cosa veiem que no
funciona com volíem podem canviar, el que se sol denominar tindre un pla B.
Sempre cal tindre un pla B ja que un pla “mor” quan es queda sense pla B.
I tindre un pla B no és complicat, el truc esta a
concentrar-se en la solució i no en el problema buscant la solució més
simple. A mí sempre m'agrada posar com a
exemple el següent: Quan la NASA va començar amb el llançament d'astronautes a
l'espai, van descobrir que els bolígrafs no funcionarien sense gravetat (o amb
gravetat zero), perquè la tinta no baixaria fins a la superfície en què es
desitjara escriure.
Solució A): Resoldre este problema, els va portar 6 anys
i 12 milions de dòlars. Van desenrotllar un bolígraf que funcionava: baix
gravetat zero, al revés, davall de l'aigua, pràcticament en qualsevol
superfície incloent vidre i en un rang de temperatures que anaven des de baix
del punt de congelació fins a superar els 300 graus centígrads.
Solució B): I què van fer els russos? Els russos van
utilitzar un llapis!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada