GRÀCIES A TOTS

Després d'uns dies en què he patit algunes dificultats per a escriure torne a estar en les condicions mínimes per a continuar amb el blog. I ho vaig a fer amb tres entrades seguides, la primera per a donar les gràcies, la segona per a parlar del VII Trofeu Dorsal 19 i la tercera per a preparar l'última setmana de la marató.

Així que, GRÀCIES A TOTS, gràcies pels obsequis que vaig rebre en el VII Trofeu Dorsal 19, regals que sens dubte han de deure's a algun mèrit extraordinari que penseu que he realitzat però que no arribe a trobar, i menys cap que es puga equiparar o que estiga a l'altura del que vaig rebre.

Es que regalar és un art, però deixar-se regalar també ho és i no se si vaig ser prou artista quan els vaig rebre.

Perquè un obsequi siga just el mèrit per a aconseguir-ho hauria de regir-se pel principi d'igualtat i no té res de senzill saber qual és el terme just. Som un misteri per a nosaltres mateixos, i, ben sovint no som conscients quan realitzem les nostres activitats més insignificants de com puguen d'importants arribar a ser per als nostres companys.

Més que cap altra cosa, m'agrada realitzar tot allò que em divertix i em causa plaer, després si amb això estic ajudant a més gent a divertir-se i passar-ho be ja són “danys col·laterals” dels que no s'espera cap recompensa perquè no se sap com reaccionara cada u. Ja que m'he dedicat a mostrar com sent i entenc la carrera a peu i després cada un ja triarà, només ensenye un camí no conduïsc a ningú per cap camí, i ací acaba tot.

O tal vegada, a ací comença tot, deixar-se regalar és un art quan se sap reconéixer el merit de qui regala, i rebre un homenatge de Dorsal 19 és un dels honors més grans que puga rebre com a corredor, no pel que puga haver fet sinó per la grandesa de qui el dóna.

Tinc la sort d'estar rodejat de bons corredors, de bons companys i de bones persones a qui els agrada la carrera a peu i en este entorn és tan fàcil sentir-se a gust que qualsevol xicoteta acció veu multiplicat el seu efecte però no per la mateixa acció sinó gràcies a qui va dirigida, que l'engrandix.

Tenim la sort de pertànyer a un club on la llibertat d'acció és immensa.

La llibertat és, per això, un dels nostres grans valors, arrel de la nostra forma tan particular d'entendre la carrera a peu. És com el nucli de la nostra personalitat. El risc major que amenaça a Dorsal 19 és tal vegada haver-nos donat tanta llibertat als corredors.

Llibertat és capacitat de decisió i de realització. Com s'entén açò en Dorsal 19? Per descomptat, no és fer simplement el que a un se li done la gana, segons capritxos o capritxos personals. Tampoc significa una falta absoluta de relacions entre els corredors. El que a Dorsal 19 li interessa per als seus corredors és que posseïsquen la capacitat de decidir-se lliurement com, quan i perquè practicar la carrera a peu i de realitzar lliurement el que han decidit.

Estar rodejats de corredors així facilita molt les coses, és fàcil tindre i defendre idees noves o que van contra el corrent majoritari dins d'este món de la carrera a peu, encara que a vegades no és fàcil i exigix valor i independència. Hui en dia no és res fàcil, pensar i actuar lliure i autònomament. La llibertat que existix dins de Dorsal 19 és un do sublim, però també una tasca extraordinàriament difícil.

El món de la carrera a peu necessita avanços, no retrocessos. A tots els corredors ens convé conviure amb l'entusiasme del futur. Els clubs com a Dorsal 19 hem de ser portadors d'ànim. Necessitem obrir nous camins per a arribar a la major quantitat de corredors. És hora de renovar forces, d'assumir compromisos i de celebrar la responsabilitat que qualsevol de nosaltres hem adquirit amb nosaltres mateixos i amb el nostre club. La grandesa d'una persona ha de mesurar-se pel grau de compliment de les seues obligacions. No pel poder que posseïsca, sinó pels actes que realitza diàriament. Sense ètica és impossible avançar.

Hem de buscar la intel·ligència, no sols dins del nostre club sinó a tot arreu. Açò s'aconseguix amb una gran intel·ligència i amb un esperit sensible. El nostre fi és retrobar un camí de convivència. Únicament l'impuls intel·lectual pot conduir-nos cap a una societat millor. En tot cas, hem de fer de la societat, i com no de Dorsal 19, una societat del saber y de convivència.

Al cap i a la fi Dorsal 19 també esta immers en la societat en què vivim i compartix les seues coses bones i les seues coses roïnes. La qüestió esta a seguir i insistir en la nostra idea i avançar en sinceritat. No oblidem que qui és autèntic, pren la responsabilitat i la llibertat de ser el que és, i des d'eixa integritat comença el seu desenrotllament com a persona. Algo que, efectivament, val la pena.

Organitzar activitats en Dorsal 19 és fàcil i gratificant. Així hem desenrotllat eficaces activitats per a divertir-nos corrent. Hem fet entrenaments per a qualsevol classe de competicions. Hem aprofundit i difós la importància que té en la carrera a peu alguns tests. Hem parlat en definitiva de córrer.

I el merit no esta en la persona que ho organitza sinó en Dorsal 19 que reunix la condicions ideals per a absorbir totes les idees i activitats que servisquen per a millorar en este món de la carrera a peu.

GRÀCIES A TOTS.