10K qüestió de joventut

Encara que puga paréixer que ens oblidàvem del 10K de València no és així, l'hem deixat per al final perquè es tracta d'una distància més comuna i més popular, si entenem per popular que és practicada per més corredors i que compta amb infinitat de carreres en el transcurs de l'any.

No obstant això els deu mil metres esta emmarcada en l'àrea de fons dins de l'atletisme i vistes les distàncies que tenim per davall no hauria de ser tan popular si entenem per popular que està a l'abast físic de més gent. És més fàcil córrer els 100, 200, 400, 800, 1500, 3000 o els 5000 metres que són les distàncies que es recorren en la pista que no els deu quilòmetres i no diguem res de la marató.

Si mirem les distàncies de les carreres populars nos en adonarem que una gran part estan al voltant dels deu mil metres, encara que un altre tema seria perquè raó la majoria de corredors no es dediquen a distàncies molt més curtes. Però com diem moltes vegades ací, això ja serà una altra història.

Tornem al nostre 10K de València, Dorsal 19 va estar molt ben representat, 8 dorsaleros, entre ells les dos millors classificacions de tot el cap de setmana i curiosament els més jóvens.

Nestor va aconseguir la tercera posició en una categoria molt competitiva com és la de júnior masculí i Tania aconseguia un octau lloc en una altra categoria també molt complicada la promesa femenina.

Estes dades els podríem deixar ací i ja esta, però cal insistir un poc, perquè després de realitzar tres entrades en este blog parlant de la marató i dels seus protagonistes resulta que els verdaders triomfadors del diumenge passat van ser Tania i Nestor. Tal vegada perquè la marató és una carrera més èpica o per que el 10K queda eclipsat per la gran quantitat de corredors de la marató la qüestió és que no se li ha donat la importància que es mereix, només veure els registres dels guanyadors és per a espantar-nos. 28 minuts i 49 segons en hòmens i 33 minuts i 53 segons en dones.

Les marques dels nostres jóvens corredors també són perquè ens reboliquem en les nostres cadires, Tania va aconseguir baixar còmodament de 50 minuts i Nestor de 40 minuts, números que per ells mateixos no ens diuen molt però si veiem les edats podem imaginar que hi ha molt de camí per recórrer.

Es diu i pot ser veritat que viure és fructificar i no simplement avançar i envellir. La vida és apostar decididament quan s'és jove, i mantindre i millorar eixa aposta quan es madura. I cap llavors preguntar-se: amb eixa edat i eixes marques a on poden arribar? Per tant a disfrutar molt de la carrera a peu.

És veritat que no basta de somiar durant la joventut, perquè eixos somnis poden quedar en projectes, però qui no somia mai, qui es limita només a la constatar la dificultat, qui sempre es jacta de ser molt realista i considera ingenus a tots els que aspiren a millorar, eixos no es donen compte probablement que l'enemic principal el porten dins, en la seua vulgaritat i en la seua incredulitat.

Que poden arribar a ser bons i grans corredors, clar que si! Però m'he adonat que he de canviar les meues peticions. Sé que van a trobar-se innumerables dificultats i que, per tant, els meus desitjos que les dificultats no ocórreguen, seran ingenus. És cert que la vida és molt més que córrer i que saber-se limitat i vulnerable és part important d'un bon corredor, que ha de saber reconéixer la seua fragilitat, que no la nege, que sap anomenar-la pel seu nom sense enganyar-se.

Els corredors jóvens estan en el millor moment per a crear uns forts fonaments sobre els quals construir tota la seua vida esportiva i no tan esportiva, l'esport ha de ser i és un factor de desenrotllament tant psíquic com físic per al jove, però pot tindre conseqüències molt negatives si és practicat en excés, o en contra de la seua voluntat.

Tot açò pot paréixer obvi però és d'una importància capital, ja que quan mirarem com haguérem volgut que transcorreguera la nostra vida com a corredors nos en adonarem que no és tan important trobar un camí que ens porte fins a les més altes cimes com trobar el nostre propi ritme per a caminar per tots els camins que ens n'anem a anar trobant.

Sí, busquem. Tots nosaltres anhelem un món sense límits, una vida en què res vaja malament, un lloc en què no hi haja tensió ni frustració. Però això mai es dóna. No hi ha tal lloc.

Tenim bons corredors jóvens, que els agrada la carrera a peu, esperem que la disfruten per molts anys i per molts quilòmetres i si els arriben els triomfs doncs bé però si no, que disfruten veient com els dorsaleros es delecten veient-los córrer, esta també és una gran recompensa.

10k

VERCHER MORELL, NESTOR ; 0:39:030:38.

MAS SISCAR, FERRAN; 0:47:470:47.

RAFA SASTRE: 0:47:570:47.

NAVARRO AGUD, TANIA; 0:47:570:47.

LLIDO LLORET, CRISTIAN; 0:48:180:47.

TORRE DE MIGUEL, FELIPE; 0:53:000:51.

BOLTA MIRALLES, RAQUEL; 1:04:101:00.

MARIA GARCIA; 1:04:120.