Vist el vist, no ens queda més remei que
escriure un poc sobre les sabatilles per a córrer i la seua importància.
I és que molt han canviat els temps des que
els atletes grecs corrien descalços en aquells primers Jocs Olímpics. Hem anat
avançant en matèria de calçat; per mencionar un exemple, en el segle XIX, uns
entrenadors anglesos van idear les primeres millores: fixar en les soles de les
sabatilles unes xicotetes tires per a la seua adherència. Era el principi d'una
carrera que buscava millorar el rendiment esportiu.
Hui en dia, les grans marques, s'han
encarregat d'investigar nous materials i formes, no sols en sabatilles sinó
també en roba per a competir com en el cas dels trages per a velocistes que són
capaços d'adaptar-se a les corbes per a optimitzar el rendiment; donant-los
-com a un auto esportiu- l'avantatge d'una estructura aerodinàmica.
Hem vist també infinitat de corredors en
estes Olimpíades, i t'hauràs preguntat: com és que no se'ls nota la humitat en
la seua roba quan corren?, és més, ni tan sols se'ls arruga. Perquè deixa'm
dir-te que es poden conservar impecables gràcies a què utilitzen vestits que els
permeten una sudoració lliure; inclusivament, mentres més s'eleve la
temperatura del seu cos, les seues robes oferixen més ventilació per a
refrescar-les.
Tecnologia pura! Estes teles tenen un valor
incalculable per a l'esportista perquè s'encarreguen de protegir-lo i de
brindar-li frescor o calor depenent del que necessita.
Des que la tecnologia es va apoderar de
l'esport, els gimnasos, les pistes i tot aquell lloc que usen els atletes es
veu ara ple de computadores, sensors, càmeres digitals i de qualsevol aparell
que ajude al desenrotllament dels corredors, sense que estos beguen, inhalen o
s'injecten cap tipus de compost, sense que facen ús de substàncies prohibides
que l'única cosa que fan és perjudicar la seua salut.
En estes pràctiques no s'usen productes
químics, sinó només reaccions físiques; com per exemple, usen un habitació de
clima artificial anomenat cambra hipóxica, una espècie de tenda de campanya que
en el seu interior reduïx la pressió ambiental i simula les condicions a què
s'enfrontarien els esportistes si entrenaren a una gran altura.
I així podríem citar i citar exemples… El món de la carrera a peu ha tingut un gran creixement;
però sobretot, s'ha desenrotllat un especial interés en tot el que este
relacionat de córrer més ràpid.
I ni parlar ja dels avanços en la medicina
esportiva que recolzada en tot el que la tecnologia oferix, és capaç de
previndre i de curar lesions que fa uns tots els anys hubieran deixat que fóra
a la majoria dels atletes.
En l'alimentació també s'han observat grans
avanços ja que al conéixer la composició científica dels aliments i com
reaccionen bioquímicament amb el cos humà, els nutricionistes han aconseguit
desenrotllar dietes adequades per a les metes específiques dels atletes. La
nutrició d'alta tecnologia, ha aconseguit que algunes companyies fabriquen
aliments, begudes i suplements energètics per a la majoria de situacions i
d'esportistes.
Pensa en qualsevol esport i veuràs
implementada tecnologia per qualsevol lloc; el que siga, per més rar i estrany
que parega. Però no sols la tecnologia va aplicada a l'atleta, també els
mètodes per al mesurament de temps, classificacions i de distàncies; tot açò ha
fet que els criteris de desempat siguen nuls. Hui en dia, hi ha dispositius que
mesuren els resultats de les competències amb un 99.99% de precisió.
I clar les sabatilles no es podien quedar
arrere i hui tenim una àmplia gamma de sabates així que l'elecció es fa sovint
difícil. Les marques lideres fabriquen amb un alt nivell de qualitat i amb
models que es diferencien molt dels que fabricaven fa uns anys, tots d'una
qualitat increïble.
Com és possible que hi haja corredors que
rebutgen categòricament un model i que altres pensen que és la millor sabatilla
del mercat?. No és estrany trobar-nos amb estes situacions en les nostres
conversacions.
Hui en dia no podem afirmar que un model de
sabatilla este fabricat millor que un altre o que una marca no fabrica bé les
sabatilles de córrer. La bondat d'una sabatilla de córrer no depén només del
tipus de sabata, l'estructura i els materials que la componen.
Pot ser que una sabata siga ideal per a mi i
molt roín per al meu amic, perquè tenim característiques tècniques especials. Per
exemple, si assumim que els dos tenim una xafada neutra, i per tant no
necessitem sabates especials per a estabilitzar el contacte del peu en el sòl,
les diferents sensacions que tenim quan usem un mateix model dependrà del grup
de músculs que participen principalment en la carrera.
Si un de nosaltres utilitza molt els
quàdriceps quan corre sentira unes males sensacions si utilitza unes sabatilles
que tinguen una sola baixa en el taló i que en la part mitjana no siguen molt
flexibles.
Si quan correm tenim el punt de gravetat molt
baix o siga som dels que pareixem que correm assentats, una sola alta en el
taló ens ajudara a alçar el maluc pel que mourem el centre de gravetat
lleugerament cap avant pel que els nostres cuixes es veuran lleugerament
descarregats fent que les nostres pantorrilles ens ajuden més en la fase
d'espenta del peu.
Però, tindríem males sensacions si fóssem
corredors que tenim una bona mecànica de carrera i la nostra sabatilla tinguera
una sola massa alta en el taló el que a l'avançar el nostre centre de gravetat
cap avant ens obligaria a tindre sempre els nostres panxells en tensió pel que
ens cansaríem més.
A més, el corredors que quan corren espenten
molt amb els turmells, els peus no se senten còmodes amb sabatilles molt
blanetes i elàstiques ja que ells ja amortixen molt bé i se'ls carreguen les
cames, és el que ens succeïx quan correm en la pista amb sabatilles amb molta
amortiguació, que ens cansem abans i no ens sentim còmodes.
Com podeu comprovar hi ha molt més que
esbrinar que si som pronadors, supinadors o el nostre córrer és neutre per a
triar les nostres sabatilles.
Com veieu, no és fàcil establir quina és la
millor sabata per a córrer ja que davant de les nostres bones o males
sensacions és molt difícil esbrinar els motius.
Generalment si seguim la nostra experiència i
ens deixem aconsellar per un bon professional aconseguirem després de moltes
proves trobar eixa sabatilla que ens farà volar.
Si som fans d'una marca o de un model el
deurem seguir fins que en el passar dels anys ens veurem obligats a canviar
perquè la nostra mecànica de carrera ho farà també i passarem per temporades
que no trobarem eixa sabatilla perfecta però és el que té este món de la
carrera a peu que és un "sense parar".
Per cert Nike ja ha provat el nou sistema per
a les sabatilles de carreres de fons, les va provar l'americà Galen Rupp en la
final del 10K de l'Olimpíada de Rio però no quan va córrer la marató, i l'esta
perfeccionat l'equip d'atletisme de la Universitat d'Oregon, encara que no
eixirà a la venda fins a l'Olimpíada de Tòquio on serà l'estrela de Nike.
Com veieu les marques de sabatilles no es
detenen o el que ens obliga a estar sempre atents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada