Després d'una entrada de molt “bla, bla,
bla…” és hora de tornar a la carrera a peu i ho anem fer parlant del VII Trofeu
Dorsal 19, perquè esta edició ha batut el rècord de participació amb 31
dorsaleros en la Mitja Marató i 18 en el 10K, un total de 49 corredors.
Però saludem abans a tots els que d'alguna
manera han participat en esta sèptima edició.
Enguany com l'anterior hem tingut dos
classificacions i per tant han sigut sis els trofeus que hem entregat, tres per
la mitja marató i altres tres pel 10K. Ja se que alguns poden estar trobant a
faltar dos classificacions per a dones i poden pensar que no diferenciem els
sexes o que els sexes no existixen però els coeficients per a fer les
classificacions si que diferencien els sexes.
Sols dos dels nostres guanyadors estan
acostumats a pujar amb regularitat a un podi a arreplegar trofeus, Tania i
Máximo. Dos més han pujat alguna vegada a arreplegar algun premi en alguna
carrera, Tino i Bay. Els altres dos segurament es van estrenar en l'arreplegada
de trofeus en este VII Trofeu Dorsal 19 a saber Pepe i Armando.
Aconseguir un trofeu en una competició és un
dels escassos plaers que té la carrera a peu que només esta reservat per a uns
pocs i és que només són tres dels cents que participen en una carrera ho
aconseguixen, i que en la majoria de les vegades són sempre els més ràpids, per
això m'agrada este tipus de carreres compensades perquè obri molt les
possibilitats als corredors no tan veloços.
Quan participes en una carrera i tens la
possibilitat d'aconseguir un dels tres primers llocs ja siga en la general o en
la teua categoria no saps encara que el moment de pujar a un podi és màgic, et
diuen que estigues preparat, que possiblement d'emocionaras i que pots arribar
a plorar o a riure. Algunes vegades ens
ho hem imaginat i després arribat el moment no sabríem definir el que vam
viure, el que vam sentir, el que vam pensar. Només podem dir que supera per
molt la millor de les expectatives que ens havien comentat o ens havíem
imaginat.
És indescriptible. No hi ha paraules.
Intentes obrir els ulls de manera que ni tan sols encertes a parpellejar.
Intentes que el teu cervell es quede amb totes les imatges. No escoltes res a
teu al voltant i només estes tu i els teus dos acompanyants. Generalment rius,
sospires i saludes… no saps què fer.
És impossible explicar-ho, diuen que una
imatge val més que mil paraules i guardes eixa fotografia i eixe trofeu com si
l'hagueres aconseguit en una olimpíada.
No se si el Trofeu Dorsal 19 pot arribar a
crear alguna d'eixes emocions però pot ser un bon banc de prova per als que
experimenten per primera vegada pujar a un podi, al cap i a la fi és una
competició.
Diuen alguns que el nivell d'exigència atenta
contra la igualtat ja que sempre guanyen els mateixos però l'única igualtat
legítima és la igualtat d'oportunitats. I el Trofeu Dorsal 19 iguala molts les
oportunitats encara que els millors sempre pujaran al podi però els costara
més.
Els podis van quedar de la manera següent:
10K
1r.- Pepe Oltra.
2n.- Tania Navarro.
3r.- Armando Giner.
Mitja Marató.
1r.- Carlos Siscar.
2n.- Máximo Folques.
3.- Tino Navarro.
En fi, un any més hem celebrat el nostre
Trofeu, enguany a Gandia, per al 2017 ja veurem on competirem però siga on siga
la competició i la diversió esta assegurada.
Ara, és hora ja de marató perquè entrarem en
la part final però això ja serà en una altra entrada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada