El dia de la Constitució ens ha brindat carreres en el Raval de
Gandia, en Terra Mítica i a Alcoi i hem pujat al podi en Terra Mítica amb
Máximo que ha sigut 2n en la seua categoria i 3r de la general, gran carrera
sens dubte.
 |
| Máximo en Terra Mitica |
En estes setmanes on tants projectes estem preparant i tantes
il·lusions comencen a nàixer, és hora també de tornar als entrenaments que fa
setmanes que tenim oblidats, eixos entrenaments que no realitzem quan s'acosten
les competicions com per exemple els que utilitzem per a millorar la força
muscular en les cames, un entrenament que normalment no es realitza quan estem
competint o preparant una carrera en concret, encara que es deuria realitzar
durant tot l'any, m'estic referint a les “pujades”.
És veritat que no tots els dorsaleros l'usem, però servisca en la
nostra disculpa la quantitat de circuits que tenim i que ens obliguen
constantment a pujar i baixar, i que realitzem durant tot l'any. Les “pujades”
és un entrenament que per ser dur li solem tindre feredat, perquè sempre tenim
por de lesionar-nos, sobretot els que ja som veterans, per això utilitzem els
circuits de Sant Antoni, serra de Mustalla i la “volteta” amb tanta assiduïtat,
amb la intenció de realitzar un entrenament “invisible” de força.
En realitat no ens agraden estos entrenaments perquè les nostres
cames són dèbils, els nostres músculs no tenen la suficient força per a
realitzar-los amb una certa comoditat,
pel que les primeres setmanes hem de realitzar-los amb atenció i més
lents, i a pesar d'això continuem patint.
Este tipus d'entrenament té una paradoxa prou curiosa, mentres què
és necessari per als corredors de més de quaranta anys perquè a partir d'esta
edat ja es va perdent força en els músculs i és fonamental realitzar-lo, és
l'edat la que augmenta el risc de lesió. Però el perill no esta en la pendent
ni en la longitud sinó en la velocitat a què realitzem la pujada. Fins als
cinquanta anys no hi ha cap problema amb este entrenament, una vegada passats
els 50 i fins als 60, les repeticions més curtes de per exemple 100 metres no les haurem
de fer a la nostra màxima intensitat sinó que un poc més lentes. Una vegada
sobrepassats els 60 anys és millor que evitem les pujades curtes i ràpides i
ens centrem en les de 200, 300 i 400 ja que estes es realitzen a un ritme més
lent i no portem a la nostra musculatura a un esforç tan alt.
Estos entrenaments els deuríem realitzar tots els corredors ja que
només el véncer la força de la gravetat ja estem estimulant als nostres músculs
perquè moguen una quantitat de fibres musculars que d'una altra forma quasi mai
mouríem. Com més fibres musculars un corredor aconseguisca entrenar major serà
el rendiment que li traura al seu entrenament.
Tres són els circuits que més realitzem per a aconseguir unes cames
més fortes, el circuit estrela sempre a sigut i contínua sent el de Sant
Antoni, 3'2 quilòmetres, ja siga a dreta o esquerra segons ens interessen que
les pujades siguen curtes i dures fins als 100 metres o llargues i
un poc més suaus arribant als 200 metres . L'altre circuit on ens agrada
realitzar este tipus d'entrenament és el de la Peña del Gat, 500 metres , que a
l'estar il·luminat és el que realitzem majoritàriament a l'hivern. El de la
“volteta”, 19 quilòmetres, Pego-Ràfol-Sagra-Pego, és una altra història ja que
les pujades són molt llargues i les baixades també amb el que és un entrenament
diferent però és dels que més ens agrada als dorsaleros.
Realitzant estos circuits és una bona forma de fer fàcil el
difícil i possible el que pareix impossible.
Mitja d'Alcoy per relleus.
Manolo Mira y Rafa Sastre: 01:27:26-
Quarta de Marato. Alcoy.
Tania Navarro: 52: 53
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada