L'esperit del Nadal encara contínua

Molt bé, estem en el centre de les festes nadalenques i a molts de nosaltres quan arriben estos dies ens resulta difícil mantindre l'esperit del Nadal. En estos dies ja pot trobar-se un poc atenuat, han passat ja moltes setmanes des que el vam començar a sentir ja que les decoracions nadalenques van començar fa ja molts dies, a mitjans de novembre,  al que hem d'afegir que ja fa dies que no rebem cap felicitació, així que és bon moment per a recordar com podem manifestar l'esperit nadalenc els corredors.

No és fàcil traslladar este esperit a les carreres, Podem, enmig de les moltes crueltats d'enguany, acudir a les carreres i entrenaments aparentment contents? Podem continuar romàntiçant la marxa d'una parella pobra que buscava recer fa dos mil anys enmig del tràngol pel qual passen hui els milions de refugiats que estan viatjant sense tindre tan sols un estable com a refugi? Significa alguna cosa parlar de carreres i entrenaments després que tot el que esta passant en tantes parts del món? On estan hui exactament la pau i la bona voluntat en el nostre món?

No obstant això, necessitem celebrar el Nadal 2016 de cor. Necessitem col·laborar en el que puguem i com a esportistes potenciar el respecte i bones maneres. Com ho fem? Comportant-nos correctament quan acudim a les carreres. És hora per tant de recordar algunes claus per a comportar-nos com a bons corredors.

Callosa de Segura

Començarem per córrer amb el nostre dorsal. Si correm fem-ho amb el nostre dorsal, no amb el d'un altre corredor ni de bon tros sense dorsal, sense dorsal estarem utilitzant uns servicis que no hem pagat i això es pot anomenar robar.

Siguem educats amb els organitzadors i voluntaris perquè els que estan en els avituallaments, en el guarda-roba, tallant carrers, repartint dorsals, donant-nos la bossa del corredor estan col·laborant amb l'atletisme popular, amb el seu poble i amb el seu club, estan ací a canvi del nostre somriure i el nostre agraïment. Siguem educats i donem sempre les gràcies per tot el que ens faciliten. Hi haurà errors d'organització però qui menys culpa té, segurament serà el voluntari.

Cal agafar només el que necessitem. Al finalitzar una carrera hi ha avituallament líquid i sòlid, la bossa de corredor, una samarreta i fins a vegades una medalla. Molts de nosaltres a l'arribar a meta tractem d'acumular més fruita i obsequis de què ens correspon. N'hi ha inclús que mentixen per a emportar-se dos bosses de corredor. Pensem que darrere de nosaltres està arribant més gent que també vol el que li correspon. Deixa alguna cosa per als altres.

Callosa de Segura

Siguem nets. L'organització de la carrera i l'ajuntament de la localitat que ens cedix els seus carrers per a córrer disposen de servici d'arreplega de fems, però així i tot, hem de facilitar el seu treball.

No retallem, les carreres populars solen tindre les distàncies ben mesurades i el mesurament es fa sense comptar les voreres, això vol dir que si et puges a elles estàs fent menys metres. Podríem discutir si està permés o no retallar en els cantons. Només un dada, els maratonians d'elit no retallen, pregunta't ara per què no ho fan.

Col·loquem-nos en el nostre caixó, a les carreres populars acudixen cada vegada més corredors, tant, que ben sovint els corredors ens amuntonem i ens molestem. Per a evitar colzades, entropessons o que els menys ràpids frenen als més veloços, en algunes carreres hi ha el que s'anomenen caixons. Hi ha uns quants caixons, sent el que està més prop de l'eixida el dels corredors més ràpids i el que esta més lluny, el dels competidors menys ràpids. Respecta el teu caixó, a tots ens agrada eixir dels primers i eixir en la foto, però si no eres prou ràpid el teu afany per situar-te en la línia d'eixida obstaculitzarà als que corren mes ràpids que tu. Si els que ixen darrere arriben a meta davant, alguna cosa no ha funcionat bé.

Benifla

Estes són algunes de les accions que podem fer perquè les nostres festes de Nadal siguen més raonables, més verdaderes, menys discriminatòries.

Els corredors vivim en el món com qualsevol i no podem evitar que accions semblants no es duguen a terme. Però sí que podem, i devem, distanciar-nos del que no ens agrada, del que no està d'acord amb les bases de l'esportivitat, i de la nostra manera de veure este món de la carrera a peu.

Ara en les Sant Silvestres, que són carreres més relaxades, podem dedicar-nos a practicar les bones maneres quan les correguem per a crear l'hàbit de comportar-nos com a bons esportistes.

Sens dubte hi ha moltes altres coses que puguem fer, però per a transmetre el bon fer en les carreres cal participar en elles perquè d'una altra forma no hi ha manera, i en Dorsal 19 no parem d'acudir a qualsevol poble a córrer i com ens estem acostumant a al podi, esta vegada ho ha fet Tania i Rafa en Callosa de Segura i Máximo en Beniflá, com veieu continuem propagant la dorsalmanía allí on anem.