Faré
una afirmació que algunes persones, precisament aquelles als que més
afecta, no vacil·laran a denominar una gran paradoxa, però que
estime del tot verdadera i capaç d'atraure la vostra atenció com
més dirigiu cap a ella els vostres pensaments. És una afirmació
que es veurà confirmada amb tota probabilitat en la història del
Trofeu Dorsal 19, a mesura que el temps progresse. És la següent:
resulta tan difícil i tan fàcil creure que el IX Trofeu Dorsal 19
haja sigut el més dur i difícil de guanyar com que ha sigut el més
divertit.
No
vull dir, en absolut, que siga realment difícil de creure que ha
sigut el més dur i difícil de guanyar sinó que el que siga fàcil
de creure que ha sigut el més divertit es recolza en la mateixa sort
de fonament; que la prova d'una veritat és com la prova de l'altra;
que les objeccions utilitzables contra la primera ho són també
contra la segona; ha sigut el més divertit perquè ha sigut el més
difícil de guanyar.
De
totes les accepcions que podem trobar de la paraula “trofeu”
qualsevol d'elles ens pot servir com a adjectiu per a descriure el IX
Trofeu Dorsal 19, per exemple la segona; “Despulla obtingut en
la guerra” , i cal tindre en
compte que despulla és el botí obtingut pel vencedor, en este cas
en una carrera que també va
ser una guerra, una bona
guerra que es dilucida
lluitant amb lleialtat.
El
IX Trofeu Dorsal 19 va ser
l'edició que es va decidir per la mínima diferència
possible, una altra cosa haguera sigut un empat, la diferència entre
els cinc primers classificats de la 21 quilòmetres va
ser insignificant, vam haver
de recórrer al tercer decimal de cada coeficient per a establir
l'orde, va ser
una bona guerra de què només
vam saber el vencedor després d'esperar la classificació oficial de
l'organització.
La
guerra en els
10 quilòmetres va ser
menys intensa per a
les dos primeres posicions però per a la tercera posició ens vam
haver d'esperar fins a les 15:30 de la vesprada quan vam tindre els
resultats oficials.
Però
un trofeu, si mirem la primera accepció és un “monument,
insígnia o senyal d'una victòria” ,
i és que els dorsaleros
per a aconseguir el Trofeu de Dorsal 19 van aconseguir ademes
pujar
al podi en la carrera de Navajas que sèrbia d'escenari perquè els
dorsaleros
es bateren en lleial lluita.
Máximo
Folques guanya en la seua categoria en el 10K.
Carmen
Sala guanya la 21K en la categoria general dones.
Fede
Server queda segon en la seua categoria en el 21K.
Vicent
Sala va aconseguir el segon lloc en la seua categoria en el 21K.
Vicent
Sendra aconseguisc el tercer lloc en la seua categoria en el 21K.
Tots
vam ser testimonis de les pujades triomfals a eixe podi en Navajas
que seria l'antesala dels trofeus del IX Trofeu Dorsal 19, de vegades
com estes, els aplaudiments i ovacions que els van embolicar va ser
una manera de reconéixer i premiar el seu esforç i el bon paper que
han fet en la busca d'un trofeu en el seu club, per la qual cosa per
a alguns d'ells va ser un gran premi de consolació.
Però,
els autèntics triomfadors del dia van ser els millors en el IX
Trofeu Dorsal 19, hem d'estar conscients, que el verdader triomf del
dorsalero és aconseguir una bona classificació en el seu Trofeu,
que anhela, mostrar el seu estat de forma davant dels seus verdaders
companys, que com quasi sempre ens succeïx solen ser els nostres
millors rivals en les carreres.
Moltes
vegades hem comparat la carrera a peu amb la nostra vida, i que devem
de disfrutar de cada competició com si fóra la ultima en la que ens
anem a posar un dorsal en el pit, subjecte com no, amb quatre
imperdibles, ja que un mai sap quan arribarà la ultima carrera, així
que quan recordem el IX Trofeu Dorsal 19 ho haurem de fer sabent que
la satisfacció d'haver participat no és només haver corregut i
haver arribat a la meta, no és haver guanyat, sinó tot el que es
viu en el camí per a poder arribar en la millor forma possible a
eixe dia.
Per
descomptat els que millor en forma van arribar van ser els nostres
guanyadors, cada un busqua la millor estratègia per a poder arribar
el més amunt en la classificació, uns van triar la distància en
què més possibilitats tenien, altres van confiar en la seua
velocitat i resistència, altres en la seua experiència i en el seu
sexe, alguns van confiar en el desgast produït per la carrera del El
verger en els seus rivals, perquè tots sabíem que el triomf en una
compensada sempre esta en eixos xicotets detalls que ens costen uns
pocs segons que són suficients per a decantar el triomf cap al
nostre rival o cap a nosaltres.
El
quadro d'honor en el 10Q del IX Trofeu Dorsal 19 va ser el següent:
1º.-
Màxim Folques.
2º.-
Pascual Sendra.
3º.-
Pilar Reina.
El
quadro d'honor en el 21Q del IX Trofeu Dorsal 19 va ser el següent:
1º.-
Fede Server.
2º.-
Raul Tamarit.
3º.-
Carlos Siscar.
Però
el dissabte també es va córrer en el El verger i també els nostres
dorsaleros van pujar al podi; Carlos González tercer en la seua
categoria i Anna González tercera en la seua carrera. També vam
estar en l'interprovincial a l'aire lliure on Erika quede segona en
salt d'altura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada