Ja estem en marxa.

          Un any més hem començat el Circuit a peu Marina Alta i amb aquest ja són 25, són ja moltes les edicions per a pensar que és una cosa passatgera i que no tindrà continuïtat. Amb el pas dels anys el Circuit a peu Marina Alta s'ha convertit en l'esdeveniment esportiu més important de l'any a la nostra comarca i a més és el més popular per la quantitat i varietat dels seus participants, així com pels seus espectadors.

 Moltes coses han canviat en tots aquests anys i molt poc s'assembla la primera edició amb la d'enguany, el Circuit de la Marina sempre ha estat en un procés d'aprenentatge continu i la 25 edició tampoc serà la definitiva.

 Com tot procés d'aprenentatge és també un procés de canvi i el que es va aprenent cada any ens va canviant i passa a formar part de la següent edició.

 Són 12 carreres o més ben dit 12 pobles amb les seues respectives Volta a peu i amb 12 clubs de corredors. El Circuit a Peu Marina Alta va assimilant a poc a poc totes les millores que anem trobant i per a això és necessari que els clubs que organitzen cada carrera se senten motivats, la qual cosa només es produeix si tenen clar el que volen i si ho van aconseguint, així com si aquests canvis estan dins de les possibilitats i manera d'entendre la carrera de cada club.

 L'opció principal que sempre es persegueix és que siga un Circuit el més popular possible i per a corredors populars, buscar el benefici del corredor popular esta sempre en la presa de decisions dels organitzadors i en aqueix camí és en el qual intenta millorar cada any.

 El Circuit a Peu Marina Alta cal recordar que és plural, el pluralisme és una dada forçosament determinant en el Circuit, en ell conviuen 12 carreres diferents, amb diferents organitzadors, diferents distàncies i on coexisteixen 12 clubs de corredors, a vegades molt diferents.

 Cal no oblidar aquesta dada en pensar en el Circuit i en la pregunta que sorgeix; és possible unes mateixes normes o un mateix reglament acceptat per tots? O cal limitar-se a unes normes o reglaments molt genèrics que garantisquen un mínim d'igualtat als corredors i organitzadors?

 El problema és vell, i les solucions davant el mateix són variades, i any rere any anem unint propostes que ens estan portant a considerar que el Circuit a peu Marina Alta no és una simple agregació de carreres, sinó com un grup de carreres que busca fomentar la carrera a peu, i que promou l'esport popular.

 Això implica, d'una banda, anar unint el millor i el més recomanable per al corredor popular en reglaments, categories, inscripcions, classificacions i anar creant una mateixa imatge i amb una mateixa idea en totes les carreres. D'un altre, individualitzar quines coses no ens agraden o creguem que no són recomanables i anar traient-les de les carreres del Circuit a peu Marina Alta.

 Ha d'haver-hi unitat en lo que és necessari, en les qüestions fonamentals. Després, s'ha d'admirar la gran varietat de matisos en les formes de cadascuna de les 12 carreres; en el circuit, les distàncies, les organitzacions, els premis i la idiosincràsia de cada poble i club.

 El corredor popular acudeix al XXV Circuit a peu Marina Alta sabent de la unitat i de la senzillesa de les seues normes, un mateix dorsal, un mateix xip, unes mateixes categories i a gratcient també de la pluralitat de les seues carreres, aquesta combinació no podria ser la base del seu èxit?

 La pluralitat en el Circuit constitueix certament un bé. Tot uniformisme, en canvi, asfíxia a les carreres i no crea sinó una aparença d'harmonia, mentre que la vertadera unitat es potencia integrant les diferències. Això no significa que sempre resulte fàcil l'èxit en un circuit amb diverses carreres; però, almenys, tenim la certesa que aquest desafiament es troba en la mateixa línia que estan seguint els organitzadors del XXV Circuit a peu Marina Alta.

Demà comencem!!!

             Demà comencem amb el Circuit de la Marina i tenim un punt al nostre favor per a començar-lo amb il·lusió i esperança; no estem contents amb els resultats que vam aconseguir l'any passat. Sé que serà molt difícil superar-los, no obstant això, si no ho aconseguim, els hauríem de convertir en divertits. 

Pot semblar estrany, però estar insatisfets amb allò que s'ha realitzat és positiu, no es tracta d'un descontentament angoixant o paralitzador, sinó d'un descontentament que és impuls i que ens estimula per a continuar entrenant. Significa que tenim davant dels nostres ulls un objectiu molt alt. Significa que encara no hem pogut aconseguir-ho. La distància entre els nostres objectius per a enguany i el que va succeir l'any passat continua sent molt gran. I llavors queda una inquietud permanent en el nostre interior que no ens deixa tranquils. I això, des del punt de vista psicològic, vol dir que existeix un anhel molt profund en nosaltres. I si som homes i dones de l'anhel, serem en la mateixa mesura homes i dones de la realització.

És ací on ha d'estar la nostra força, si cultivem aqueix anhel en nosaltres tindrem les ganes renovades per a començar un any més amb tot el tràfec de diumenge rere diumenge acudir a competir i continuar entrenant.

 No és fàcil cada any començar una altra vegada, amb ànim renovat, després de les fallades que vam cometre l'any passat. I tampoc és fàcil passar per alt les derrotes i decepcions personals.

 Hem de deixar arrere ja tot el que passa. És hora, per tant, d'orientar-se de nou, els nostres reptes són ací.

 Espere que no caiguem o més ben dit no cometem l'error de ser indiferents o d'acostumar-nos als errors. No es tracta de no cometre alguna fallada, sinó de “engolir” habitualment els errors, sense lluitar ni preocupar-se d'ells. No siguem tebis, ja que la tebiesa és, per tant, un estat d'immobilització, d'indiferència.

Desperteu, dorsalers; és hora ja de començar l'aventura!!!

     Recorde ara una frase que crec que ja vaig utilitzar fa alguns anys, una frase que es va escriure en el segle XII, són part d'uns versos que Yalal ad-DIN Muhammad Rumi: “Desperteu, amants; és hora ja de començar l'aventura! Hem vist ja bastant d'aquest món; és hora de veure un altre”.

Supose que no es podia imaginar que uns quants segles més tard ací a Pego algú de Dorsal 19 els utilitzaria per a animar als dorsalers a descansar, sí, a oblidar-se de moment, de les maratons i les mitjes, per a dedicar-nos a explorar altres mons dins de la carrera a peu, i per uns mesos córrer distàncies més curtes en el XXV Circuit a peu Marina Alta. 

 “Desperteu, corredors; és hora ja de començar l'aventura!”. Amb aquests sentiments i aquest esperit, amics meus, ens trobem a uns dies del començament del XXV Circuit a peu Marina Alta.

I ara vull donar des d'aquesta humil tribuna una salutació a tots. Una salutació cordial. Una salutació amb deferència als corredors de Dorsal 19, i als corredors de tota la Marina Alta. Una salutació als organitzadors i a tots els clubs organitzadors, igual que als clubs i tots els corredors que vindran de tota la Comunitat Valenciana, i de manera especial a tots aquells que s'acostaran de la resta d'Espanya. La meua salutació arriba també a tots els que vindran a córrer al maig la XXXIX Volta a peu a Pego i com no a tots els que en qualsevol lloc del món lligen aquest blog.

 "Hem vist ja bastant d'aquest món; és hora de veure un altre”, diu Rumi, aquesta frase pot considerar-se com la clau per a comprendre el que mou als corredors a buscar altres aventures i altres metes.

 “Desperteu, corredors; és hora ja de començar l'aventura!, La temporada per excel·lència dels 10K, com se'ls denomina ara, comença, i ens trobem en el preàmbul del Circuit a la Marina Alta i aquest és el moment de recordar que significa córrer 10 000 metres.

 La majoria dels corredors populars estan molt acostumats a córrer els 10K i sobretot els de la Marina Alta ja que el Circuit a peu porta molts anys insistint en aquesta distància.

 Per a la majoria dels mortals és una carrera que sol durar entre la mitja hora i l'hora i mitja, i que ens diu això? Doncs que és una carrera que l'anem hi ha córrer utilitzant predominantment la via energètica aeròbica.

 Això vol dir com tots ja suposem que el glucogen muscular serà el que ens donarà l'energia, també sabem que si la correm al nostre ritme no anem hi ha produir més acid làctic del que podrem eliminar. Què més sabem? Sabem, perquè ho haurem vist en els nostres GPS, que el gasto energètic serà d'uns pocs centenars de calories, estarà entre les 600 a les 800, depenent sobretot del nostre pes i quasi res de la velocitat al fet que la correguem. Per tant, també sabem que amb el glucogen que tenim emmagatzemat anem hi ha tindre suficient energia per a tota la carrera, per aquest motiu no cal fer cap mena d'alimentació especifica tal com succeeix en la marató.

 Sabem que no necessitarem un entrenament molt específic per a acabar els 10K, només posseir al fons suficient, és a dir la resistència necessària. Una altra cosa ja serà aconseguir realitzar una marca determinada.

 L'èxit dels 10K és la facilitat amb què es pot acabar la carrera, només a poder aguantar corrent sense detindre'ns 45 minuts és una garantia perquè el dia de la carrera puguem acabar relativament bé. Com tots ja sabem l'èxit d'una carrera, i en 10K també, és conéixer bé el nostre estat de forma i triar el nostre ritme, si cometem algun error i eixim massa ràpid, els 10K ens dona l'oportunitat de quan el mal ja siga irreparable que ens trobem relativament prop de meta i en pocs dies puguem tornar a intentar-lo.

 Per als que som més maratonians l'entrenament del 10K ens presenta alguns problemes si el volem preparar bé, perquè l'entrenament se sol fer a més velocitat i en distàncies més curtes de les habituals, solem fer també algunes costes i això als motors dièsel no els agrada res, però és el que hi ha si volem millorar les nostres marques.

 Com sempre, l'important no és guanyar o trencar el rècord d'un altre, sinó guanyar-se a un mateix i trencar el propi rècord, la marca, que tot corredor porta sempre present com a punt de referència, com a rival a véncer, com a obstacle a sortejar. Molta sort a tots aquells que ho intenten.

Aquesta setmana ha sigut de mig descans pensant en la carrera de Xàbia així que és millor que continuem descansant, perquè, encara que no vulguem, el diumenge a l'ésser la primera carrera tots volem comprovar el nostre estat de forma i normalment forçarem més del que seria recomanable.

 En fi, ens espera un cap de setmana mogut amb lliurament de dorsals, el divendres, el dissabte i el diumenge i amb els nervis de començar un any més la Volta a la Marina.