27 I 28 D'ABRIL

El diumenge 27 d'abril hem acudit a córrer una gran carrera, el Gran Fons d'Oliva, és una carrera amb una organització impecable per a ser la segona edició, té tot el que cal oferir al corredor perquè este s'assenta còmode, una organització que ha aconseguit en tan sols dos anys el que molts portem anys intentant, i que inclús no hem aconseguit, i que només carreres de gran prestigi han aconseguit després de molts anys d'organitzar carreres, jo i crec pensar que tots els corredors de Pego que hem acudit a córrer, volíem felicitar als organitzadors en concret al C.E. l'Espenta per com han realitzat de ben el seu treball, i dir-los que van pel camí correcte perquè d'ací a uns anys ens trobem a finals d'abril amb tot un referent en les carreres populars de tota la comunitat.
Dir també que tots els pegolinos hem realitzat una gran carrera i que hem finalitzat en el 4t lloc per equips, així que felicitats a tots.
Ací estan els seus temps.

SALA FERRER, CARMEN 0:57:55
LLAMBIES SENDRA, ENRIQUE 0:58:48
COMPANY PUIG, PASCUAL C. 0:59:46
SENDRA FRANQUEZA, VICENTE 1:00:52
SENDRA FRANQUEZA, JOSE PASCUAL 1:03:16
MAS SISCAR, FERRAN 1:03:38
PONS SORIANO ALBERTO JOSE 1:04:05
VICENS PASTOR, FERNANDO 1:04:05
SALA GONZÁLEZ, VICENT 1:04:09
BRIONES RUIZ, CARLOS 1:04:26
PASCUAL ESCRIVÁ, JUAN ANTONIO 1:07:16
CAMPS SENDRA, DAVID 1:08:26
MENGUAL COTS, CARLES VICENT 1:10:25
SERVER MILLET, JUAN ANTONIO 1:11:20
PASCUAL PASCUAL, LAURA 1:13:10
PONS SENDRA, CRISTINA 1:28:39

No ens tenim d'oblidar del dissabte, ja que en Villajollosa també vam tindre els nostres representants i a fe que ho van fer bé, estos són els nostres valents.

ARBONA ESCRIVÀ, JUAN JOSE 0:42:42
ALEMANY SENDRA, RAMON 0:54:02

Dir també que CARLOS SISCAR BAY contínua sorprenent-nos amb el seu estat de forma, este diumenge a sigut en la mitja marató de Lleida en la que a aconseguit arribar en el desé lloc de la general amb un sorprenent temps d'1:20:33 tota una garantia perquè el diumenge que ve córrega el seu 25 marató, esta vegada serà en la VI Marato d'Ampuries, que la sort l'acompanye i que es divertisca com ell sap fer-ho.

Els nostres circuits.

Tots tenim els nostres circuits preferits per a eixir a córrer, des de Pego es poden fer infinitat d'ells, de totes les distàncies i dificultats però des d'ací hui comencem una sèrie d'articles en què intentarem donar a conéixer un poc més el nostre entorn, els nostres camins, les nostres fonts, els nostres tossals, els nostres edificis mes significatius pels que passem i que estan ací observant-nos, sense dir res i nosaltres estem aliens a com van ser d'importants o són en l'actualitat.
Començarem per un circuit prou llarg, què creua diverses vegades el nostre terme i així poder passar per infinitat de llocs.
El primer, serà tot un clàssic, diríem la mitja marató amb eixida i final en les pistes d'atletisme, és possible que no es trobe a l'abast de tots però segur que moltes vegades haurem fet parts dell.

Com veieu, en la foto, hui només recorrerem els primers 3 km. Els dos primers no tenen cap dificultat ni tampoc res interessant que ressaltar.
Però una vegada passat el Km. 2 ja veiem que se'ns acaba la baixada a l'arribar al pont del barranc de la "morca", i des d'ací comencen les xicotetes dificultats que ens trobarem, pujarem la curta però dura costera de la granja de Valeriano, per a baixar-la i trobar-nos de seguida amb una pujada més llarga que ens portara al nostre 3 km. I allí amagada entre tarongers i en complet abandó ens trobem amb un dels llocs mes importants de tot el terme de Pego, l'ermita de Sant Sebastià que era el centre de Benumeia.
Com podeu llegir en el llibre de festes del 2007, era una alqueria netament islàmica, estem parlant del segle XI o XII i que va poder mantindre's després de la reconquista, encara que passá ja a ser d'islàmica a morisca, fins que en 1525 després de l'expulsió dels moriscos passá a ser repoblada per gent de Pego i després també per gent de Mallorca, com veieu encara que no queda res penseu que este camí pel qual estem corrent era l'antic camí de Pego a Sagra, i que llavors estava rodejat de cases, estaríem corrent per una alqueria netament islàmica, única en tot el terme de Pego, amb grups de quatre cases, sistema típic musulmà.
Com ja heu pogut imaginar aquella alqueria tènia una mesquita i en segle XVIII es reconstruïx per a passar hi ha denominar-se ermita de Sant Sebastià, com veieu hi ha molta història en Benumeia, si voleu saber mes sobre el tema en el llibre de festes la trobàreu i podeu comprovar que davall dels tarongers hi ha un poc més.
D'ara en avant quan vegem l'ermita de Sant Sebastià, ja sabrem que molts segles arrere ací és possible que també haguera gent corrent sinó practicant la carrera a peu almenys segur que divertint-se en qualsevol tipus de joc.
Un altre dia continuarem corrent pel nostre circuit.

La part final.

Estem ja en la part final, han transcorregut 15 minuts i ja comencen a passar els primers corredors per línia de meta, encara els queda una volta, i els veiem entrar en les pistes en una fila que ens pareix interminable i comencem a reconéixer i a saludar a corredors de tots els llocs de la comunitat i ens alegrem de veure que s'han desplaçat fins Pego per a córrer, després els tornarem a veure, però esta segona vegada molt més cansats i suats, entraran en les pistes per a fer eixos últims tres-cents metres que els falten i els donarem les gràcies per haver acudit, i comencarem a preocupar-nos perquè tots puguen traspassar la línia de meta sense problemes, que arrepleguen la seua bossa, i que tinguen de tot un poc, ens assegurem que tots tinguen una botella d'aigua i és llavors quan comencem a rebre felicitacions i queixes, perquè de tot hi ha, i lamentarem no poder dedicar mes temps a cada un d'ells perquè són molts els que s'acosten per a comentar la carrera, el bé i el mal que els ha anat, i nosaltres que hem vist els seus marques també ens acostem a felicitar als que sabem que han fet una bona carrera, en fi al final de la carrera és tot una festa del corredor, només hi ha un tema "la nostra carrera" i com ja sabeu l'important és que "parlen d'un encara que siga bé" i quan arriba l'ultime ràpidament a veure tots els que han creuat la meta i dir com sempre l'any que ve…..
Esperem que tot funcione com ho tenim pensat, i que les cròniques del dia després ens siguen favorables, només ens falta esperar i posar el nostre granit d'arena perquè siga així.

7 dies nomes

Cada vegada estem mes prop del dia 3 de maig i ja puc imaginar com els corredors arribaran a Pego i es trobaran en les rotondes de les entrades uns senyals que els indicaran on estan les Pistes d'Atletisme i on han d'aparcar, repartirem les indicacions abans del migdia.
Després caminant arribaran a les pistes i la primera cosa que es trobaran seran unes taules en les quals podran arreplegar els seus dorsals, els que ancara no els tinguen, veuran les nostres instal·lacions i es quedaran un poc a veure alguna carrera dels mas xicotets, després és fàcil que s'acosten a veure els vestidors i tal vegada decidisquen canviar-se i dutxar-se en ells, per a això haurem separat els vestidors, per a hòmens i dones.
Molts d'ells ens preguntaran on poder prendre un café i cada un de nosaltres els anirem indicant els bars mes pròxims, tot açò succeirà enmig d'un gentada increïble, la música sonara fort, les pistes s'ompliren de gent, i nosaltres amablement intentarem traure als que no porten dorsal, el nostre nerviosisme ira en augment i quan falte mitja hora ens pareixerà impossible que puguem donar l'eixida a l'hora prevista.
Però abans ja haurem posat una tela d'aranya amb cintes davant de l'eixida, indicarem on esta la eixida als corredors que estiguen en les pistes, en l'eixida un gran arc marcara el lloc a on els haurem d'enviar, i en el carrer lateral estarà preparada la traca, i mentres corredors i organitzadors ens estem posant nerviosos uns pocs estarem pendents del cotxe de policia, que serà el que ens indique que tot esta preparat i llest, però mentres tot açò succeïx molts de nosaltres, que ja hauren repartit camisetes a les categories menors, estaran comptant i recomptant si hauran suficients bosses preparades ja que els mil corredors ens pareixeran deu mil, els que estiguen preparats per a donar l'aigua no pararen de comptar botelletes d'aigua i no estaran segurs si tindran suficients i quan tot parega mes embolicat, quan tot parega que va hi ha esclatar, sense donar-nos compte sonara una traca i dòcilment un miler de corredors començaran a córrer pel nostre poble, fins a cobrir amb les seues vestimentes eixe circuit que amb tanta il·lusió li hem preparat, i només per uns minuts, tal vegada només 3 o 4 minuts, tots els 5 Km. es trobaran coberts per corredors i nosaltres veurem amb orgull que tant de treball i tant de mal de cap hi ha valgut la pena, però el nostre treball no haurà acabat, inclús haurem de solucionar alguns problemes mes però això ja serà demà.