L'altre dia mentres corríem parlàvem de les distintes formes de córrer que estàvem veient en els nostres companys, i ens venien al cap el córrer fàcil que tenen els kenyans i els etíops que pareixen lliscar sense esforç sobre l'asfalt. Sempre em pregunte què és el que fa que estos corredors es vegen tan bé? La resposta sol estar en l'economia de carrera, o simplement, una forma eficient de córrer.
Com vaig veure que el tema interessava a alguns dels nostres corredors, intentarem donar uns senzills consells.
Tots sabem que la genètica de cada un té una importància gran en la nostra forma de córrer i que canviar la forma de córrer sobretot en els veterans és un treball complicat, encara que si que és veritat que amb un poc d'entrenament tècnic i un poc entrenament de força en aquells músculs que ho necessiten, esperem que el resultat siga una millora en l'economia de carrera el que significara una millora en el rendiment i ens ajudara a evitar lesions.
No discutirem sobre qual és la forma perfecta de córrer, sinó que intentarem que la nostra forma personal de córrer siga més eficient.
No obstant això cal tindre clar que per a córrer bé cal tindre la força suficient en els nostres músculs com per a controlar el nostre cos de la manera mes eficient possible, i així poder-lo mantindre sempre en equilibri i espentant cap avant, un bon exemple és el vídeo del mes, on podem veure a Baldini amb una bona i eficient tècnica de carrera.
Començarem per veure on es troben els errors més fàcils de trobar, si comencem per dalt, ens trobem amb el balanceig dels braços, sovint es pensa que quasi no té importància però el moviment dels braços ens pot indicar algunes coses, un balanceig asimètric i ineficient és sovint una compensació per a mantindre al nostre cos en equilibri degut a la insuficient força de la cadera.
Com deuria ser un bon balanceig? Pues quan els colzes estan flexionats a 90é i els braços es mantenen prop del tronc. Les mans i els muscles haurien d'estar relaxats i el balanceig cap avant dels braços hauria de portar a la mà cap a la línia mitjana del nostre cos a l'altura de l'estèrnon. El balanceig cap arrere hauria de portar al colze lleugerament més arrere que la línia del gluti.
Tan simple com sona, açò és en realitat un dels errors més comuns en la forma de la carrera. Per a veure si el balanceig dels braços és un problema realitzarem una xicoteta prova: Intentarem mantindre un correcte balanceig dels braços mentres correm moderadament ràpid i ho farem al llarg d'una línia recta, per exemple en una recta de les pistes, si trobem alguna dificultat a mantindre l'equilibri o notem que estem zigzaguejant en compte d'anar en línia recta, llavors tenim un fallada en el balanceig dels braços
I perquè? Pues per culpa de la musculatura central del nostre cos que involucra als músculs abdominals, de l'esquena i de la cadera, resulta que els tenim dèbils i este és l'origen de quasi tots els problemes d'eficiència durant la carrera.
El seu centre és literalment la base en la qual se sustenta i es mouen les nostres cames i braços, quan tenim alguns d'estos músculs mes fluixos que altres hi ha un intent de compensar-lo per part d'altres músculs el que porta a un gasto extra d'energia.
Quan la nostra musculatura central treballa adequadament, manté el tronc “quiet” o estable, el que permet que els braços i les cames es moguen de forma eficient o siga espentant només cap avant.
El que fa que açò siga molt important és que tota la musculatura central ha de mantindre al nostre cos en equilibri quan tot el nostre cos esta balancejant-se sobre un sol peu.
És fàcil que si portem molt de temps amb un desequilibri en el braceig tinguem un altre defecte molt comú en els corredors i és que per a ajudar a equilibrar el cos se nos “caiga” la cadera, açò ocorre com resultat de la debilitat dels músculs abductors de la cadera, mireu este grup muscular el que intenta és mantindre el nostre tronc vertical mentres es produïx la transició en la fase d'un suport a un altre en la carrera, la falta de força en la cama de suport provoca la caiguda de la cadera oposata, este moviment extra provocara que les nostres cames i tronc es compensen de formes molt diverses provocant a la llarga els problemes de cadera que tantes vegades veiem en els nostres companys i que moltes vegades hem patit.
Com ja haureu endevinat la solució esta en l'enfortiment dels abdominals, els lumbars i tots els músculs de la cadera sense oblidar-se de fer totes les estirades, ací vos pose una adreça on trobàreu com fer-los: http://www.runners.es/rcs/estiramientos/base.html espere que vos siga d'utilitat i recordeu que no sols cal eixir a córrer si no que a vegades s'aconseguix mes amb unes bones sessions d'estirades que amb moltes sèries.
Un altre dia parlarem del tipus de camallada, però per hui crec que hi ha més que suficient
.jpg)
