IN MEMORIAM

dilluns, 8 de febrer del 2010

EL RETORN DE CARLOS BAY.




Hola Vicent i membres del Dorsal 19, soc Carlos Bay i com tots me coneixeu soc mes dur que el ferro.
El passat divendres vaig anar a una reunió amb tot els membre del Club de Correr: Fondistes Rapitencs per parlar d’anar el diumenge a la Mitja de Granollers, ja que es la millor de Catalunya i d’Espanya, i vaig decidir arriesgar per veure com estic de forma.
Desprès del divendres 22 de gener pel matí vaig tindrer una lesió en el genoll, he estat fins avui diumenge 7 de Febrer sense entrenar 17 dies.
El dissabte matí a vaig entrenar 6km i en vaig trobar prou be i com soc un corredor dur vaig decidir provar anar a 4:00 el km.
He acabat en bones sensacions i en ganes d’anar a la Marató de València el proper 21 de Febrer. Una salutació ben forta.

He fet la Mitja de Granollers 2010 en: 1h 23m 59sg.




Aquest matí 7 de febrer s’ha disputat la Mitja Marató de Granollers. La cursa ha començat a les 10'45 hores amb sortida al carrer Esteve Tarrades i arribada al carrer Francesc Macià de Granollers. Aquesta cursa està integrada dintre del calendari de la 4a Challenge de Mitges Maratons Gran Premi Diputació de Barcelona.
Com cada edició, la Mitja de Granollers es caracteritza per la participació d'atletes de gran nivell internacional com és el cas dels kenyans Robert Kipkoech, Alex Kirui, David Kirel i Erick Kibet. També l'atleta castellà José Manuel “Chema” Martínez (Nike Running), i els catalans José Ríos (CA Manresa), Roger Roca (Strans.com) i Nacho Càceres (FCB). En dones, també destaquen les atletes kenyanes Joyce Chepkirui, Mònica Jepkoech i Beatrice Jepchumba, la britànica Holly Rush-May, i les espanyoles Maria Teresa Pulido (Canal Isalbel II) i l'actual Campiona d'Espanya de mitja marató Azucena Diaz (CAP Alcobendas).|
Cal destacar que durant les dues últimes temporades, la Mitja de Granollers ha encapçalat la classificació de mitges maratons realitzades a Espanya, que elabora anualment la Real Federación Española de Atletismo, i per tant, està considerada com la millor mitja marató que se celebra a l'Estat Espanyol.

Resultats i classificacions 2010: 

 Categoria Masculina 

 .1. Robert K. Cheruiyot(KEN) Nike Int 1h.02:02

 .2. Erik Kibet (KEN) Adidas Int. 1h.02:03

 .3. Chema Martínez (ESP) Nike 1h.03:13

 .4. Mohamed Benhbarka (MAR) CA Blanc i Blau 1h.03:32

 .5. Driss Lakohouaja (MAR) AA Catalunya 1h.05:33

 Categoría femenina 

 .1. Joyce Chepkirui (KEN) Adidas Int. 1h.12:58

 .2. Mónica Jepkoech (KEN) Adidas Int. 1h.13:09

 .3. Azucena Díaz (ESP) CA Alcobendas 1h.13:13

 .4. Holly Rush-May (GBR) 1h.14:05

 .5. Georgina Delgado (ESP) Agullana 1h.24:12 

diumenge, 7 de febrer del 2010

UN CAFÉ PER FAVOR.





Yo digo, que esa agua es oscura, porque está triste.
Rubén Izaguirre Fiallos.


En esta agradable vesprada ha arribat l'hora de dir alguna cosa del café, va ha ser un poc llarga, no tant com la biblia, pero es que la marató tambe he u es, perquè en estes maratons que ens esperen va hi ha ser un dels nostres xicotets aliats. 

Quants de nosaltres el prenem abans de les carreres i és que el café és la musa que ens anima quan anem al bar de vesprada en vesprada i parlem de carreres i entrenaments, la cafeïna en els nostres cervells crema i llavors els nostres entrenaments i les nostres carreres pareixen més fàcils i és que la majoria dels què correm prenem café, és la nostra vitamina.
L'aroma de la tassa és inconfusible. Estic a casa, en un bar en algun poble, en una cafeteria d'una gran ciutat. Però l'aroma és, amb matisos, el mateix. Ara demane un espresso, abans, ahir, he begut un caputxí. Demà serà un senzill tallat o tal vegada un rebentat. Quantes hores de descansada conversació, quantes navegacions virtuals enfront de la pantalla de l'ordinador portàtil, o quantes línies d'este blog he escrit; quant de temps dolç i sense pressa he suavitzat xuplant eixa delícia. I quanta energia he obtingut per a continuar amb el treball i l'entrenament cada dia. Un altre espresso doble, per favor. 

El café és habitual en els nostres desdejunis per a superar la son matinal, així com en la majoria de les tertúlies posteriors al menjar. La característica comuna és el seu poder activador i la substància que els dóna el seu caràcter excitant és la cafeïna.
La cafeïna és un producte natural que està present en molts aliments, no sols en estes begudes, però serà la proporció de cafeïna el que marcarà la seua capacitat estimulant.
Per exemple una tassa de café ,que sol ser el que solem prendre, pot aportar entre 60 i 110 mgs de cafeïna. Les begudes de cola contenen uns 35 mgs així com els gels que la porten.
També podem trobar en les farmàcies suplements de cafeïna, que poden contindre entre 30 i 200 mg de cafeïna, segons els tipus.
Però atenció, a hores d'ara, la cafeïna es considera una substància dopan-te, però només en grans quantitats. Consumir 800 mgs de cafeïna en 2 o 3 hores, supera el límit legal. Este és l'equivalent a 5 o 6 cafés forts o 4 pastilles de 200 mgs), pràcticament impossible per a nosaltres que amb un café anem ja sobrats.
La cafeïna provoca una estimulació del sistema nerviós. Açò suposa que ens espavila a nivell mental, estant més atents, i d'esta manera, ajudant-nos a l'estudi i a les activitats intel·lectuals.
Esta activació també té les seues repercussions en l'aspecte físic, perquè la cafeïna, en este sentit, també exercix un efecte activador.

Augmenta la predisposició a l'exercici, elevant les pulsacions del cor, afavorint la circulació sanguínia, i l'alliberament d'adrenalina.
L'adrenalina és una hormona activadora de les funcions corporals, que el cos allibera quan realitzarà un exercici intens o quan està en una situació de perill, per a adaptar-se i respondre a estes circumstàncies.
Quan l'exercici físic es prolonga, la presència d'esta hormona en l'organisme comença a decaure. Este fet precedix a l'aparició d'una major sensació de fatiga.
La ingestió de cafeïna, ens va a reactivar, quan comencem a perdre reflexos pel cansament. L'estat d'ànim millora, i la sensació de pesadesa i fatiga disminuïx, hem dit bé la sensació.

D'altra banda, l'activació mental, beneficia a la velocitat de reacció o de resposta als estímuls externs.
Des del punt de vista del consum energètic, es diu que la cafeïna ens ajuda a utilitzar els depòsits de greix corporal, ajudant a eliminar els greixos saturats i Reservant els greixos monoinsaturadas, això és el que es diu però jo no he trobat cap estudi seriós que ho ratifique.
També ens ajuda a mobilitzar les reserves de glucogen del fetge, la qual cosa millora el subministrament d'energia per a aquells esforços que duren un poc més del compte (més d'una hora).
La cafeïna es convertix en un suplement molt interessant per a millorar el rendiment en proves de llarga duració, sobretot perquè s'aconseguix una major economia en el consum d'energia.
La cafeïna no aporta cap benefici en els treballs de força, potència o velocitat.  Aquelles tasques de resistència que duren menys d'1 hora, tampoc van a realitzar-se millor perquè prenguem cafeïna.
La cafeïna, és diürètica, és a dir, elimina aigua; però no alterarà l'equilibri de fluids.
Prendre cafeïna durant l'esforç no produirà orina, ni augmentarà la producció de suor; per la qual cosa tampoc influirà en la temperatura corporal, així que ja ho sabeu.
Si prenem sucre o hidrats de carboni amb la cafeïna, anul·lem els beneficis  anteriorment descrits, perquè activa la secreció d'insulina, una hormona de caràcter més conservador, que disminuïx l'alerta i tracta d'emmagatzemar els greixos, la qual cosa s'oposa totalment al treball de l'adrenalina, com veieu els gels que la porten només ens llevaran la sensació de cansament.
Per això ja sabeu, si preneu sucre i panellets amb el café, no rendireu millor en l'exercici.
D'altra banda, la cafeïna, al ser estimulant, contribuïx a l'envelliment cel·lular. Este efecte és més notable entre les persones que no estan entrenades.
La cafeïna, té un efecte estimulant. Prenent entre 75 a 150 mg de cafeïna, el cos eleva la seua temperatura, el ritme respiratori i el nivell d'àcid gàstric en l'estómac, així que ull, cada gel té 35 mg així que hi hi ha comptar.
Amb només un parell de cafés (entre 100 i 300 mg de cafeïna), ja estem aconseguint estos efectes.

L'excés de café (+ de 400 mg),  Altera el sistema nerviós, produint estats de nerviosisme, irritabilitat, ansietat i insomni, a part d'empitjorar el pols i el control dels moviments, continueu comptant.
Com a element activador, tendix a accelerar el ritme cardíac, i pot produir inclús sudoració. A nivell digestiu, ens va a facilitar l'eliminació d'excrements sòlids, en alguns casos, amb episodis de diarrea.
L'abús prolongat de cafeïna (8 o 9 tasses diàries), pot ser causa d'úlceres gàstriques, i derivar en pujades del nivell del colesterol, així com en insomni, ansietat i depressió crònics.
L'organisme s'adapta al consum habitual de cafeïna, necessitant més quantitat d'esta substància per a aconseguir un mateix nivell d'activació.
En estos casos, es produïx un cert nivell de dependència, que es reflectix en irritació, cansament, depressió i somnolència. Per això, si tenim necessitat compulsiva de prendre café, els metges recomanen reduir gradualment el consum.

Però no cal preocupar-se excessivament, ja que este xicotet “síndrome d'abstinència” es pot superar en pocs dies.
Supose que ningú s'haurà espantat, això si un bon café una hora abans de la carrera que ens ajude a establir bé la tàctica de carrera segur que ens vindrà bé, almenys eixirem a córrer mes parladors encara que al final els que han de parlar són les nostres cames.

dimecres, 3 de febrer del 2010

EL NOSTRE PA.

Podem dir que tenim el pa en el forn, ja només ens falta esperar per a saber si hem seguit ben tots els passos, d'ací a uns dies sabrem si amb Sevilla i València haurem triat bé la farina, si amb els nostres entrenaments llargs hem pastat ben tota la massa, si les nostres sèries han sigut el rent que haurà fet fermentar eixa velocitat que necessitarem per a la marató, sabrem prompte si hem deixat el temps necessari en repòs nostre cos perquè la massa fermente i augmente el doble el seu volum, si hem realitzat pas a pas tots entrenaments i tenim el forn a la temperatura adequada, quan obrim el forn el dia de la marató ens trobarem amb una carrera boníssima.

I és que encara que un poc laboriós, per als que disfrutem corrent reunir tots els ingredients necessaris per a esta marató ha sigut un treball fàcil i divertit.
Per a fer pa, igual que per a preparar una marató es requerix més paciència que esforç, paciència per als llargs temps que necessita la massa en la fermentació i en el repòs, com llarg és el temps que dediquem per a realitzar tots els nostres entrenaments.
Durant tot el procés que ens portara a menjar-nos el pa de la marató, ha de passar molt de temps en què estem exposats a moltes contrarietats, estem exposats a qualsevol classe de malalties, ho estem també a les lesions que ens poden aparéixer mentres entrenem i hi ha els problemes imprevisibles, els accidents.

Es denomina accident a un "Succés eventual o acció que involuntàriament resulta dany per a les persones o les coses", els corredors també estem exposats com totes les persones a estos successos, però si estem prop de la marató i ens succeïx un incident que ens impedix seguir amb el nostre entrenament i possiblement participar en la marató llavors estem davant d'una catàstrofe. Quan el grup de corredors és nombrós pot passar que algú es quede en el camí, recorde que l'any passat a pocs dies de la marató de València es lesioná Gerardo i enguany en un desgraciat accident esquiant, Bay esta tenint problemes per a continuar entrenant, espere que prompte ens done la notícia que ha tornat a l'entrenament amb normalitat i que el dia 21 a València serà de la partida, com a corredor s'el que se sent i com ja li vaig dir a Gerardo l'any passat “No em doneu consol, no em sabré consolar”.


Si servix d'ànim ací deixe l'altra vegada la cançó de Luis LLach, -Viatge a Ítaca- i és que la marató és com un viatge a Ítaca, molt llarg i amb molts problemes i és ací on ens vé de perlés Lluis LLach, perquè la marató és com Ítaca, i el seu entrenament el nostre Viatge a Ítaca, i escoltant esta cançó hem d'arribar a la conclusió que l'important no és Ítaca si no el Viatge, i si tots els que igual que Bay no poden estar en la línia d'eixida que pensen el que s'han divertit en l'entrenament, “ple d'aventures, ple de coneixences”, i  “que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven, i vagis a ciutats per aprendre dels que saben” En fi que “Ítaca t'ha donat el bell viatge, sense ella no hauries sortit”.