L'Elisir d'amore.

Ja fa una setmana de la XXIX Volta a Peu a Pego i ja toca comentar alguna cosa de la carrera, l'edició de 2011 no ha sigut de les millors edicions però en canvi si ha sigut la més nombrosa.

No ha sigut de les millors per uns errors que deuen ser de fàcil solució per a les pròximes edicions, que diversos corredors es queden sense camiseta és un gran error però lo curiós és que no es van acabar les camisetes, que alguns corredors es queden sense aigua en meta és un gran fallada però és que no s'acaba l'aigua i llavors com ha sigut açò possible.

Estos han sigut els temes de debat i controvèrsia durant tota la setmana, moltes discussions i conclusions per a les pròximes edicions, com per exemple: no comprar camisetes per a les categories inferiors sinó substituir-les per les de la talla S, perquè les seues talles van ser impossibles de repartir per les seues dimensions tan xicotetes i es van utilitzar les de la talla S, no concentrar l'aigua en un sol lloc sinó repartir-la per tota la zona de meta, tal vegada reduir la zona de meta perquè este tot més prop del corredor i així que siga més fàcil controlar la invasió dels espectadors que dificulten als corredors l'accés als seus servicis.

Com veieu algunes fallades que van patir els corredors, també va patir la moral dels corredors més lents que van eixir en l'eixida A i que van poder comprovar com els de l'eixida B ja estaven corrent quan ells encara no havien passat per meta, pel que es van lamentar al final però la distància era exactament la mateixa i la millor eixida per als més lents era sens dubte l'eixida B.

No tot va ser negatiu en esta XXIX Volta a Peu, alguns corredors van acabar contents amb el nou circuit ja que els agradá lo ben senyalitzat que estava i lò  variat del seu recorregut encara que a Larryrunner no li agradá gens perquè no es passa pel poble, per la qual cosa invitem a Larryrunner que ens dissenye un circuit, que siga possible, per dins del poble i tenim un any per davant per a estudiar-lo i preparar-lo junt amb la policia local.

Va ser positiu també el veure a molts corredors de Pego participant en la carrera i disfrutant de la seua carrera aconseguint que estiguera més animada d'espectadors, per fi es va aconseguir que haguera més pegolins  corrent que organitzant i açò sempre que siga possible sense desatendre l'organització és l'ideal.

Açò és molt important perquè Dorsal 19 és un club de corredors, però de corredors en actiu que els agrada córrer i competir en el seu poble.

Va ser positiu també l'ambient que va existir durant tot el cap de setmana en Dorsal 19, el divendres omplint les bosses i comprovant que les camisetes de les categories inferiors només servien per a vestir nines, la qual cosa va ser motiu de moltes bromes, com ho va ser també la pintada nocturna de la mitat del circuit amb la dificultat que es tènia en la nit per a aconseguir eixe color blau que tant a agradat als corredors.

El dissabte tot va ser treball, esforç per a aconseguir que tot estiguera en el seu lloc a l'hora de les carreres, faena perquè tot isquera el millor possible, labor que moltes vegades els corredors no veuen i altres no volen veure ja que només els preocupa la seua carrera, tasca i il·lusió que algunes vegades sol es veuen recompensades per les queixes

 i critiques que posen contra les cordes a uns corredors que han preferit organitzar una carrera en compte de córrer.

Així que per a esta XXIX Volta a Peu a Pego 2011 “una furtiva lagrima” però una furtiva lagrima que igual que ens canta Luciano, nosaltres tampoc volem morir d'amor per la carrera a peu però Luciano ho diu esplèndidament , “Si può morir, Si può morir d'amor.”

L'any que ve serà la XXX Volta a Peu a Pego i tornarem a intentar que siga una carrera perfecta o almenys que els seus errors no afecten els corredors i per a això començarem a treballar en el mes de febrer del 2012 ja que ara ens toca preparar l'entrenament de la Vall d'Alcala i la carrera del club que enguany tindrà lloc en La Mitja Marató de Rubielos de Mora, sense oblidar-nos que abans de final de mes presentarem a la Guàrdia Civil el circuit de la II Mitja Marató “Vila de Pego” pa què el dia 29 de gener del 2012 tinguem tots els permisos.

Córrer sense dorsal, és robar?

Fa uns dies que ha botat la polèmica a Itàlia arran de la publicació del reglament la Marató de Roma per a l'any que ve i l'article que ha causat el rebombori és el següent:

RESPONSABILITÀ ATLETA

L’iscritto è responsabile della titolarità e della custodia del proprio pettorale di gara, acquisendo il diritto ad usufruire di tutti i servizi menzionati nel presente regolamento e successivamente comunicati.

a) Chiunque, senza regolare iscrizione, partecipasse senza pettorale, oltre ad essere ritenuto responsabile di danni a persone o cose, incluso se stesso, incorrerà in sanzioni sportive di competenza degli organi federali e potrà essere passibile delle sanzioni penali previste per il reato di “furto” (art. 624. c.p.).

Resulta que en la Marató de Roma del 2012 es podrà acusar als corredors que participen sense dorsal de robatori, açò és sens dubte un tema polèmic i que sens dubte va hi ha portar alguns problemes.

S'entén, clar esta, que el corredor esta robant en el moment en què agafa una botella d'aigua, una barreta energètica, una camiseta o fa ús d'algun producte que l'organització haja posat a disposició dels corredors.

És veritat que si entrem en un supermercat i agafem una botella d'aigua, unes barretes energètiques i ens n'anem sense pagar ens fiquem en un bon embolic. És el mateix en una carrera?

El debat esta obert, perquè no crec que per dos botelletes d'aigua i un plàtan valga la pena acudir als jutjats però és el mateix que en l'exemple del supermercat.

Podem dir, i si córrec només i no utilitze cap tipus de servici? És que el carrer no és de tots? Pues resulta que et poden traure del circuit emparant-se en un articule que ve a dir que si un organitzador aconseguix els permisos per a la utilització de la via publica durant unes hores, és l'organitzador el que autoritzarà acreditant amb una targeta als automòbils, motocicletes, bicicletes i amb un dorsal als corredors, amb la qual cosa la policia pot prohibir o traure del circuit a tot vehicule o corredor no autoritzat per l'organitzador i només quan el permís de l'organitzador hi ha conclòs ja es podrà circular pels carrers sense cap tipus d'acreditació o dorsal.

Com veieu els italians s'estan movent, per a apartar de les carreres als què corren sense dorsal, així que com diu el refrany “Quan les barbes del teu veí veges tallar posa les teues a remullar”.

El dissabte a Pego vine amb dorsal, per si les mosques.

El repte seguix en peu.

Estem en l'última setmana de la XXIX Volta a Peu a Pego i moltes coses ja estan preparades pa que el dissabte que ve puguem donar l'eixida, tot esta pensat ara només ens queda que comence l'espectacle.

Podríem dir que tenim els bastimens de la carrera ja col·locats i que el dissabte els llevarem per a veure com ha quedat tot el treball realitzat ja que fins ara tot són hipòtesis i encara que pensem que hem treballat bé sol estarem contents quan sapiem com se senten de satisfets els corredors.

Hem brindat per a tindre sort i que tot isca bé el pròxim el dia 7 però només el treball del divendres i del dissabte ens podrà assegurar la recompensa de la labor ben feta.

I és que el divendres a partir de les 21,00 en el pavelló cobert hem d'omplir totes les bosses i organitzar la zona de meta, i establir tot el control del circuit pa que el dissabte no tinguem sorpreses.

També el dissabte al matí tindrem alguna cosa que fer, pintar el circuit, col·locar les tanques, traslladar les bosses i portar l'aigua al quilòmetre 5, en fi tenim treball que fer per a poder tindre sort a la vesprada.

Organitzar una carrera és sempre un repte. Tot repte implica que hi ha alguna cosa difícil que aconseguir, però que val la pena l'esforç per aconseguir-ho.

Perquè “el que val la pena” costa, i el que costa exigix deixar altres coses que poden ser més agradables o que ens abellisquen més.

Per descomptat, no tots estem d'acord en com organitzar la carrera i què és el que millor funcionara.

La polèmica pot sorgir i es fa molt més gran quan es tracta d'establir una jerarquia entre que és el més important per al corredor.

Perquè és normal que sorgisquen conflictes. Si u, per exemple, per a recolzar al corredor popular vol que se li done una bossa plena però hi ha de eliminar tanques del circuit, què és el més important? Si un altre, per a millorar la XXIX Volta a Peu, ha de donar un refresc al final a canvi de no tindre suficients camisetes, quin val més? Si un tercer, creu que és millor un circuit ben organitzat que una bona camiseta, quin val més?

No es pot viure sense conflictes. Per desgràcia cada opció implica deixar de costat una sèrie de possibilitats i triar altres. Ho sabem molt bé els que organitzem alguna carrera.

Convé, de tant en tant, assentar-se i pensar què és el que realment “val la pena” per antonomàsia, per damunt d'altres coses que també valen, però valen menys. La resposta pot paréixer difícil, però no ho és. Val la pena un circuit ben senyalitzat. Val la pena una carrera on el corredor només es preocupe de córrer. Val la pena córrer sabent els quilòmetres que portes recorreguts i els que et falten. Val la pena l'aigua i la dutxa del final. Val la pena les experiències que recordarem durant molt de temps, que no passaran. Val la pena la marca que ja no es pot perdre ni ens poden llevar. Val la pena el que ensenyem a l'altres corrent. Val la pena les amistats que fem en la carreres. Val la pena lo que produïx pau.

Ací es tracta d'espentar i de moure a cada un pa que practique un esport tan saludable com la carrera a peu, pa que patisca pel que val, precisament perquè val. Això serà possible només si de veritat som capaços de posar tots el nostre entusiasme en l'organització de la XXIX Volta a Peu a Pego i els corredors i tots els que vinguen a disfrutar d'este esport tan popular sàpien descobrir el que val més, si mostrem que és possible aconseguir-ho amb l'exemple de la nostra pròpia alegria i satisfacció.

Tots els que acudisquen ja siga a córrer, a mirar o a organitzar necessiten trobar en la XXIX Volta a Peu a Pego els exemples autèntics del que cal fer. Només seguiran els nostres passos quan vegen que “va valdre la pena” l'aconseguir el que hem aconseguit. El repte seguix en peu. I val, de veritat, la pena...

CANVI DE CIRCUIT.

El tindre en Dorsal 19 un Equip Oficial de Mesuradors pensava jo que era una sort i un avantatge però resulta que només és un fruit de la necessitat.

El E.O.M. de Dorsal 19 sorgix per les moltes necessitats de mesurar circuits que es té a Pego, en La Mitja Marató ja vam realitzar 3 mesuraments en 3 circuits i la ultima sol 2 dies abans de la celebració de la carrera.

I ara en la XXIX Volta a Peu ens torna a succeir el mateix perquè el circuit que amb tant d'afecte havíem dissenyat i del que teníem demanat els oportuns permisos i després d'haver-lo mesurat, trafic no ens autoritza a utilitzar un tram de carretera per la coincidència amb una carrera de bicicletes que se celebra en Xàbia.

Però tenim sort, el E.O.M. ha buscat ràpidament una alternativa i hui ja estarà mesurat, però també tenim poca sort perquè en La Mitja Marató ja no vam poder oferir als corredors el millor circuit i ara en la XXIX Volta a Peu tampoc anem hi ha oferir el circuit més ràpid, ara bé, estem segurs que oferirem, vistes les circumstàncies, el millor circuit.

Este nou circuit presenta unes característiques diferents, no és tan ràpid pel que serà més difícil véncer al crono però en canvi és un circuit molt tècnic perquè no serà fàcil mantindre un ritme constant, la qual cosa el fa ideal per a l'emprenyament entre corredors ja que serà necessari conéixer les nostres característiques i saber aprofitar-les, tindrem llargues rectes planes per als corredors ràpids, curtes pujades per als corredors amb força i llargues baixades en què podrem utilitzar tota la nostra velocitat i és qüestió de cada un saber utilitzar en el seu profit cada un dels trams.

Els corredors que ja siguen veterans en la Volta a Peu a Pego s'acordaran del famós circuit de Sant Antoni, que ha sigut en moltes edicions la part principal de la carrera, es recordaran de les dos ermites per les quals es passa, Sant Antoni i Sant Sebastian, es recordaran d'eixes vistes sobre el nostre terme municipal i el nostre poble que permetrà a molts corredors disfrutar d'un bonic paisatge.

Van hi ha ser dos voltes molt conegudes per als més veterans, això si, sense les dos pujades al poble, que van hi ha tindre l'aprovació de molts corredors i la crítica d'altres tants però pensem que és el millor circuit que podem oferir enguany.

Així que tornem a brindar, desitjant els millors desitjos per a este nou circuit que naix per la necessitat i ho tornarem a fer amb el “Libiam ne'liete calici” però esta vegada i fent cas d'una critica en la que se'm recorda que el Bríndisi de La Traviata de Verdi és un “duetto” i interpretat per una parella, he triat per tant per a esta ocasió a un fabulós Carreres i a l'excel·lent Caballe per a deixar tranquils els seguidors de Verdi.