Xeraco la primera de 2012.

            Estrenem un any nou i ja hi ha molts reptes que afrontar, moltes marques que superar i Maratons que córrer perquè no es pot posar el cartell “tancat per descans”. Fa uns dies tot el món feia balanç de l'any que va passar, es van traure les conclusions dels resultats positius i negatius, el que va ser més productiu i lo menys, el que havia de potenciar-se i el que no, lo més acceptat i lo rebutjat… els èxits i fracassos, llums i ombres…

Però saludem primer a tots els corredors que tenen totes les seues il·lusions posades en el 2012.

És absolutament normal que es facen estes coses en la societat moderna, ja que es considera vital tindre totes les dades i poder planificar el curs següent. Però açò no és un invent innovador, a pesar dels ordinadors, ja que, des de sempre, se'ns invita als corredors a revisar els nostres entrenaments, hi ha rectificar el que fem malament i reformar-ho, és una cosa molt vella i, no obstant això, molt necessaria. Heu fet vosaltres el balanç de la temporada passada? Heu pensat a rectificar? Mireu este any que hem començat com una oportunitat de millorar les vostres marques i esteu disposats a fer els entrenaments necessaris? Per tant, vinga, passeu a Dorsal 19 per a buscar junts els nostres objectius.

Ahir va ser el dia de Reis una data de molt de goig, especialment per als xiquets, per això dels regals de Reis, el que es disfruta de veure'ls les cares de neta alegria, les seues rialles i il·lusions…

A Xeraco vam poder observar com d'originals van ser els Mags d'Orient amb els corredors: vam observar com els corredors corpulents els van demanar als Reis una dieta que funcione.

Nos en vam adonar que alguns corredors febles van rebre un assortit variat de gels i suplements nutricionals amb la intenció de poder entrenar més.

Ens vam trobar amb els somiadors que esperen rebre enguany una bona marca en la Marató.

Vam veure sobretot als amants de les noves tecnologies, que es van presentar a Xeraco amb els seus nous GPS i el llibret d'instruccions.

I que em dieu del corredor fashion, que es presenta amb tota una indumentària ultime crit.

Però el normal van ser els corredors que van portar unes sabatilles per a entrenar encara que els ambiciosos ens van mostrar les seues sabatilles lleugeres i ràpides per a competir.

No obstant això la majoria de corredors esperen que els Reis Mags els permeten seguir entrenat sense lesionar-se en este 2012.

I ja només ens queden els corredors de Dorsal 19 que els vam demanar a Ses majestats els Reis Mags molta salut i il·lusió per a poder continuar practicant l'esport que ens agrada en companyia i disfrutant del plaer que suposa córrer.

CARLOS SISCAR BAY                0:56:02

CARMEN SALA FERRER            0:56:29

FERNANDO VICENS PASTOR    1:00:19

PASCUAL COMPANY PUIG        1:01:30

ALBERTO PONS SORIANO        1:03:56

VICENT SENDRA FRANQUEZA 1:03:57

BAUTISTA PIERA FERRER         1:04:56

TONY WOODALL                         1:05:28

FREDERIC SERVER COSTA       1:05:33

JUANJOSE ARBONA ESCRIVA  1:06:59

JOAN PONS LORENTE               1:10:11

MAXIMO FOLQUES LORENTE   1:10:43

ENRIQUE LLANBIES SENDRA  1:12:18

VICENT SALA GONZALEZ          1:18:56

RAMON ALEMANY                               1:18:56

Una carrera sense complexos.

                     L'atletisme ha sigut l'encarregat de despedir esportivament l'any a Pego i ho ha fet amb la tradicional Sant Silvestre, que enguany complix la seua segona edició, l'escenari va ser el circuit que discorre pels carrers de Pego i que ja vam estrenar l'any passat amb tan bona acollida a pesar de les seues pujades i baixades però sempre per dins del nostre nucli urbà. Però saludem abans a tots els fans de Sant Silvestre.

Enguany la Falla la Font ha volgut donar un nou impuls a esta carrera convertint-la en Solidària recolzant a l'Associació Obrint Cami, gest que augmenta la difusió de la carrera a peu i de l'Associació de Persones Discapacitades de Pego.

La Sant Silvestre no és una carrera més. L'esdeveniment que organitza la Falla la Font i que ha comptat amb prop de 200 corredors la podem considerar la carrera més original de les celebrades a Pego.

Per diversos motius, pel seu ambient, per l'esperit carnavalesc que aporten molts dels seus participants i perquè el caràcter dels corredors de Pego, obert i acollidor, invita a la resta dels corredors de la comarca.

La carrera que es va celebrar el dissabte 31 de desembre ha aconseguit reunir des d'atletes en busca d'acabar l'any amb una bona marca fins a ciutadans de tota condició social que participen en ella en família o amb amics i amb l'únic objectiu de passar-se'l bé sense desafiar al cronòmetre.

La Sant Silvestre de Pego és, abans que res, una carrera sense complexos.

Enguany també han pogut participar els més jóvens. En la 2 edició la Falla la Font prepara també carreres per als menors.

És la carrera ideal per a divertir-se perquè hi ha un premi a la millor disfressa que enguany va aconseguir el nostre amic Ramón que ens va sorprendre a tots no sols amb la seua disfressa sinó que ho complementa amb un cuidat maquillatge que completava a la perfecció el conjunt.

Molts corredors de Pego aposten per esta carrera per a començar ha participar en competicions  populars pel seu colorit i per la seua alegria així que vam poder comprovar com corredors que veiem corrent tots els dies pels nostres camins es van posar per primera vegada un dorsal.

És per a molts de nosaltres una forma saludable de despedir l'any fent esport i estar preparats per als excessos que sens dubte hem comés i anàvem a cometre eixa nit .

Una altra de les característiques per les que tant d'èxit tenen les Sant Silvestres és per com resulta d'insòlit el poder avançar a SuperMan i a Batman o ser avançats per una Sevillana i una Abella.

En la Sant Silvestre de Pego vam poder disfrutar d'una carrera on vam poder triar la distància, una o dos voltes, competir o realitzar una carrera festiva així que la Falla la Font va aconseguir assegurar salut i diversió.

Del 11 al 15, un bon 5000.

                  Anem a per la tercera entrega d'este recorregut de la II Mitja Marató “Vila de Pego”. Ja tenim realitzada pràcticament la mitat de la carrera, i ja coneixem tot el circuit ara només ens falta encertar amb la tàctica de carrera i a disfrutar. Però saludem primer a tots els que cuidaran que els corredors passen per este itinerari eixe dia.

El quilòmetre 11 és, dels realitzats fins ara el més ràpid i si hem estudiat fins ara el perfil dels quilòmetres que estan en lleugera pujada deuríem també estudiar estos quilòmetres que són en lleugera baixada perquè en el saber combinar els diferents quilòmetres esta el nostre èxit o el nostre fracàs en la II Mitja Marató “Vila de Pego”. En este quilòmetre creuarem la línia de meta ja que tornem a la zona d'eixida i meta en el passeig de Michel així que anem hi ha poder disfrutar d'un bon ambient de carrera, aprofitem-nos d'això.

El quilòmetre 12 comença 120 metres després de passar per la línia de meta, només ens quedaran els últims 10000 metres i va ha ser a partir d'ara on haurem d'encertar en la tàctica. No és fàcil que les tàctiques ens iscen bé però és un encert tindre clara qual haurà de ser la nostra estratègia i serà a partir d'este kilometre quan haurem de demostrar-nos que hem encertat. Tindrem l'avantatge que ja haurem recorregut per complet tot el circuit, hem tornat al lloc on vam començar esta II Mitja Marató “Vila de Pego” i ja ho coneixen les nostres cames així que utilitzem bé este quilòmetre pla per a ajustar el nostre ritme a la marca prevista.

El quilòmetre 13 esta en una llarga i ampla recta que ens ha de confirmar que els nostres ritmes són bons, podrem veure tots els nostres companys i podrem decidir si els podrem atrapar o si el nostre avantatge va ha ser suficient perquè no ens cacen. No tenim gens significatiu que observar perquè el polígon industrial quedara a la nostra dreta i el bosc de tarongers de la nostra esquerra ens va hi ha paréixer llunyà, així que farem bé a concentrar-nos en el nostre ritme i ha córrer.

El quilòmetre 14, és perfecte, comença ja en el camí la Sequia, en lleugera baixada i en el que disfrutarem de la sensació de velocitat que ens donarà el córrer en un túnel de tarongers. Ja no hi ha excuses, si pensem aconseguir una marca determinada deuríem estar en el nostre ritme i ja res no ens deuria separar d'ell.

El quilòmetre 15, és un altre dels quilòmetres clau en esta II Mitja Marató “Vila de Pego”, és l'ultime d'una sèrie de 5 que són en lleugera baixada i haurem d'estar segurs que les nostres cames hauran suportat bé eixe ritme més ràpid que quasi tots haurem posat en les nostres cames però si tenim algun dubte és el moment de prendre'ns un xicotet respir, als que els agrada prendre gels també és el moment de traure'ls perquè l'avituallament esta uns metres després d'entrar en el camí els Planes així que a l'entrar en ell ja haurà d'estar en les nostres mans.

Acabem per tant un cinc mil que és clau en tota Mitja Marató, perquè no tenim iencara gens clar que aconseguirem el nostre objectiu i moltes vegades ja podem oblidar-nos d'aconseguir les nostres marques, així que calculem bé com les realitzarem.

2012, un bon any.

Ens encontrem ja en este 2012 que esperem que no ens caiga damunt, i és en estos dies on més ens adonem de com passen de ràpid els anys i que ja som un club veterà, ho som en diversos aspectes, veterà pels anys que existim i per la quantitat de veterans que tenim entre els nostres corredors. Però saludem primer a tots els que seran i als que ja són veterans de Dorsal 19 i als de la resta del món.

La pregunta que se'ns pot presentar en este principi de 2012 podia ser, és bo córrer quan s'és veterà? O millor dit ens fa bé seguir un entrenament programat quan ja som veterans?.

Tots ja donem per assentat que la carrera a peu i el seu entrenament sempre ens ajudaran a sentir-nos més jóvens, però cal tindre en compte que el pas dels anys i sobretot després dels quaranta el rendiment físic es ressent i les nostres marques també ho faran .

Parem-nos un poc a veure com ens esta afectant el pas dels anys, si miràrem el nostre consum màxim d'oxigene nos en adonaríem que es reduïx un 10 % cada 10 anys a partir dels trenta anys si no realitzàrem cap activitat esportiva, però nosaltres que correm notarem un descens de només la mitat, per tant eixir a córrer és un factor que manté eficient el nostre organisme per a realitzar esforços aeròbics, fins a ací bé.

Un exemple, els corredors d'alt nivell, Martín Fiz, que quan va acabar la seua fase professional i ha continuat entrenant-se amb ganes ha mantingut el seu rendiment mentres que altres corredors del seu mateix nivell, Abel Anton, que només ixen a córrer dos o tres dies a la setmana han vist com les seues prestacions s'han reduït considerablement.

Açò ho podem comprovar també en els nostres corredors veterans que deixen de portar un entrenament, Vicent Sala, que han vist com la seua capacitat aeròbica s'ha reduït en un 15% aproximadament, i la seua freqüència cardíaca màxima ha tingut una reducció de més de 12 pulsacions al minut i a més la seua passa s'ha fet més curta amb el que ha  perdut eficàcia.

Però coneixem també a corredors veterans que han abandonat la carrera a peu i han perdut un 43% de la seua capacitat màxima de consum d'oxigene el que ens ve a dir que tot l'entrenament realitzat durant anys no ens servix de res si abandonem completament l'exercici.

Ens trobem també a corredors, Vicent Sendra, que continuen realitzant entrenaments de qualitat i encara que han perdut un poc la capacitat aeròbica, 9%, no ho han fet d'una manera significativa en el consum màxim d'oxigene, en la freqüència cardíaca màxima ni en la longitud de la seua passa.

Que ha passat? Pues que estos corredors han continuat realitzant entrenaments d'alta intensitat, han realitzat algunes sèries, han efectuat entrenaments en zones on hi ha pujades i baixades, han acudit a carreres regularment i quan ixen ha córrer sempre aprofiten per a entrenar.

És precís que amb el pas dels anys la freqüència cardíaca màxima tendix a baixar però podem comprovar que ho fa de manera menys evident en corredors que realitzen entrenaments dels anomenats de qualitat perquè el seu cor és estimulat contínuament.

No estem dient que podem realitzar o hàgem de realitzar els entrenaments que realitzàvem quan érem més jóvens, hem de comprendre que el nostre teixit muscular era llavors més elàstic i ara s'esta convertint en un teixit més rígid.

Es tracta per tant de buscar un entrenament que mescle bé la qualitat amb la quantitat per a evitar qualsevol tipus de lesió.

Així doncs és interessant per a no castigar massa les nostres articulacions, considerar l'oportunitat de realitzar algun altre esport aeròbic com la natació o el ciclisme que ens permeten entrenar el sistema aeròbic sense castigar les nostres articulacions perquè reduïm l'impacte traumàtic de les nostres articulacions amb el sòl.

Un altre entrenament que deuríem considerar és el gimnàs, una vegada per setmana seria suficient per a realitzar un reforçament muscular general, amb poc pes i moltes repeticions.

Hi ha més coses que hem de canviar, com per exemple la recuperació després d'un entrenament dur, el deurem augmentar ja siga després d'una sèrie o en un dia en què hàgem realitzat una sessió dura, per exemple si fa uns anys realitzàvem cada dos dies un dia de qualitat és aconsellable que l'augmentem a tres dies.

Si tenim en compte estes coses els anys passaran, sens dubte, però ho notarem menys i podrem mantindre el nostre nivell en la carreres.

Este 2012 que acabem d'estrenar se'ns presenta ple de carreres i entrenaments en què anem ha posar la nostra màxima il·lusió i hem de parar atenció perquè moltes vegades quan procurem el millor estropellem el que està bé.